Un estiu amb tres superllunes

La nit de dissabte a diumenge es va donar una afortunada confluència astronòmica: la superlluna. El fenomen passa quan la Lluna assoleix la fase plena i a més a més es troba en el seu punt més pròxim a la Terra, l'anomenat perigeu. El resultat visible és una Lluna més gran i brillant, la Lluna de perigeu. Enguany, aquesta coincidència s'accentuarà el 10 d'agost, quan el perigeu encara estarà més a prop de la Terra i veurem la veritable superlluna de l'any. El  9 de setembre en veurem la tercera, que tornarà a ser més petita.

Perigeu i Apogeu

L'òrbita de la Lluna no és totalment circular, és ovalada. Per aquest motiu, hi ha moments de màxima llunyania i d'altres de màxima proximitat. El punt de màxim acostament és el perigeu. La distància més llunyana és l'apogeu.

Freqüència del fenomen

L'any passat, la Superlluna es va donar la nit de Sant Joan. Enguany, el perigeu més curt serà el 10 d'agost i estarà situat a 356.896 quilòmetres de distància. Aquell dia, el moment de plenitud de la Lluna coincidirà a la mateixa hora del perigeu, per tant  s'accentuarà el fenomen, però no serà tan intens com el de 2013. El 9 de setembre coincidiran de nou Lluna plena i perigeu, tot i que aquest punt tornarà a estar una mica més lluny de la Terra.Per tenir una Lluna plena de perigeu d'una magnitud similar a la de l'any passat, haurem d'esperar fins el 10 de febrer de 2028.

Il·lusió lunar

A la pràctica, no sempre és fàcil notar la diferència entre una superlluna i una Lluna plena normal, donat que el 30% de diferència en la brillantor pot ser difícil de calibrar. Segons els experts, el factor que més juga en realitat és el fenomen conegut com il·lusió lunar, que passa quan la Lluna està prop de l'horitzó. Llavors, quan veiem el nostre satèl·lit a través d'arbres, edificis i d'altres objectes en primer pla, la sensació és d'una Lluna més gran. En aquestes ocasions, la il·lusió amplifica la Lluna de perigeu.