Un document català entra a formar part del registre de la memòria del món de la Unesco

Per primera vegada, un document català entra a formar part del registre de la memòria del món de la Unesco. El Llibre del Sindicat Remença, un text de 1448 escrit en llatí, constarà entre els documents que permeten escriure la història de la humanitat.
Un document català entra a formar part del registre de la memòria del món de la Unesco

Un document català entra a formar part del registre de la memòria del món de la Unesco

Per primera vegada, un document català entra a formar part del registre de la memòria del món de la Unesco. El Llibre del Sindicat Remença, un text de 1448 escrit en llatí, constarà entre els documents que permeten escriure la història de la humanitat.
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Un document català, el Llibre del Sindicat Remença, un text de 1448, entra a formar part del registre de la memòria del món de la Unesco. Per primera vegada hi haurà un document català on només entren els documents que permeten escriure la història de la humanitat.

Amb aquesta acció, el document gironí es converteix en l'únic de Catalunya a formar part d'aquest registre. De l'estat espanyol només hi ha  quatre obres inscrites en aquest registre universal, que consta de poc menys de 300 inscripcions arreu del món.

El Llibre del Sindicat Remença es troba a l'arxiu de Girona. Explica com els pagesos catalans es van organitzar per lluitar per l'abolició de la servitud i estarà al costat d'altres documents com la Bíblia de Gutenberg o la Declaració de Drets Humans de França.

L'arxiver de Girona Joan Boadas, impulsor de la iniciativa, s'ha mostrat il·lusionat i ha considerat un "fet molt rellevant" que la Unesco hagi valorat el document com a "cabdal per entendre la història del món".

El llibre és un document manuscrit en llatí d'entre 1448 i 1449, amb la toponímia en català, que recull les actes de les reunions dutes a terme pels serfs (remences), entre 1448 i 1449, en diverses diòcesis catalanes.

Els pagesos de remença eren homes i dones vinculats, per contracte, a un mas i les seves terres i obligats a pagar una remença o redempció per deslliurar-se d'aquesta adscripció a la terra. A més estaven subjectes a altres servituds --conegudes com a "mals usos"-- i drets que el pagès devia al senyor.

Les reunions dels remences es van celebrar entre el 13 d'octubre de 1448 i el 10 de març de 1449 i van aplegar prop de 10.500 homes. Aquestes assemblees, autoritzades pel rei Alfons el Magnànim, havien de servir també per a recollir els diners necessaris per sufragar el procés.

Ara la Unesco ha considerat que el document no només és important per a Catalunya, sinó per a la història de la humanitat, per la seva capacitat d'explicar la història dels homes. El fet històric demostra que la unió fa la força.

Reclamacions com les dels remences es van anar succeint arreu d'Europa al llarg del segle XV, però és a Catalunya on es va abolir, per primera vegada de forma oficial, la servitud el 1486 a través de la sentència arbitral de Guadalupe. El sindicat remença de 1448 n'és un precedent. A més, s'hi expressa la voluntat dels pagesos no lliures d'un ampli territori, cosa que el fa excepcional.

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut