Troben el cadàver de l'etarra Jon Anza en un tanatori de Tolosa

Les autoritats franceses han localitzat en un tanatori de la ciutat de Tolosa un cadàver que per les seves característiques seria el del membre d'ETA Jon Anza, desaparegut des del 18 d'abril del 2009, segons fonts de la lluita antiterrorista. Tot i això, encara no n'hi ha confirmació oficial. El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu va obrir diligències el 8 de febrer per investigar la seva desaparició. Segons sembla, el cos d'Anza feia gairebé un any, des del maig del 2009, que era al dipòsit de cadàvers de la ciutat francesa de Tolosa.
Troben el cadàver de l'etarra Jon Anza en un tanatori de Tolosa
Madrid

Troben el cadàver de l'etarra Jon Anza en un tanatori de Tolosa

Les autoritats franceses han localitzat en un tanatori de la ciutat de Tolosa un cadàver que per les seves característiques seria el del membre d'ETA Jon Anza, desaparegut des del 18 d'abril del 2009, segons fonts de la lluita antiterrorista. Tot i això, encara no n'hi ha confirmació oficial. El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu va obrir diligències el 8 de febrer per investigar la seva desaparició. Segons sembla, el cos d'Anza feia gairebé un any, des del maig del 2009, que era al dipòsit de cadàvers de la ciutat francesa de Tolosa.
Actualitzat
Jon Anza
Jon Anza
El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 4, que va obrir aquesta investigació a instància de les autoritats franceses, va ordenar a les forces i cossos de seguretat de l'Estat que preparessin un informe en el qual es detallés en quin estat físic i mental es trobava Jon Anza en el moment de la seva desaparició, a fi de determinar si va poder extraviar-se i tenir un accident. De la mateixa manera, el jutge instructor va sol·licitar una anàlisi exhaustiva de les trucades telefòniques que va fer l'etarra en els dies previs a la seva desaparició i de les que van fer les persones del seu entorn més pròxim.

L'obertura de la investigació per part del jutge Andreu va arribar després que la Fiscalia de l'Audiència Nacional rebés una comissió rogatòria de la Fiscalia del Tribunal de Gran Instància de Baiona, que des del maig passat investiga la desaparició de l'etarra a petició de la seva família. La desaparició de Jon Anza s'havia convertit en els últims temps en una de les principals reivindicacions de l'esquerra abertzale, i mantenir present aquesta "causa", una de les directrius d'ETA, tal com s'evidencia en alguns dels seus comunicats o documents interns.

Segons la sentència del jutge Batasar Garzón, ETA incloïa una sèrie d'instruccions per aconseguir una "activació popular" amb vista a l'estiu del 2009 entre les quals indicava que "les denúncies de la desaparició de Jon Anza amb la presència de les seves fotos" havien de ser "una constant". L'exemple més recent va ser el que va protagonitzar el Col·lectiu de Presos d'ETA (EPPK) en el seu "període de lluita" a les presons. Segons van anunciar en un dels seus últims comunicats, el 18 de febrer els interns de la banda en presons d'Espanya i França van portar a terme protestes per la seva desaparició.

Aquest membre de la banda terrorista tenia 47 anys i patia d'una greu malaltia. Va complir una condemna de 20 anys de presó per la seva integració a ETA i, malgrat haver nascut a Sant Sebastià, en sortir de la presó l'any 2002 es va traslladar a França, on seguia col·laborant amb els terroristes. En concret, la seva funció consistia a actuar com a correu.

La seva família va denunciar la seva desaparició l'abril del 2009 i, un mes després, la banda terrorista va fer el mateix a través d'un comunicat en el qual explicaven que Jon Anza no havia acudit a la cita que tenia prevista amb la direcció etarra a França per lliurar-li una important suma econòmica procedent de l'extorsió.
Anar al contingut