Imatge de l'abat Aureli Maria Escarré.
Imatge de l'abat Aureli Maria Escarré.
Barcelona

Tret de sortida a la commemoració dels 50 anys de les declaracions de l'abat Escarré contra el règim franquista a "Le Monde"

"El règim espanyol es diu cristià, però no obeeix als principis de base del cristianisme". El 14 de novembre de 1963, aquest dijous ha fet 50 anys, el que llavors era el diari més important del món, el francès "Le Monde", publicava en portada aquesta frase de l'aleshores abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré.

Ramon RadóActualitzat

"El règim espanyol es diu cristià, però no obeeix als principis de base del cristianisme". El 14 de novembre de 1963, aquest dijous ha fet 50 anys, el que llavors era el diari més important del món, el francès "Le Monde", publicava en portada aquesta frase de l'aleshores abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré. El titular era només el primer tastet d'unes declaracions en què Escarré defensava que "Catalunya és una nació" i que "el poble ha d'escollir el seu govern i ha de poder canviar-lo si ho desitja: això és la llibertat". L'abat de Montserrat també criticava que "la falta de justícia social fa por" i lamentava que, des del final de la Guerra Civil, no hi havia hagut "vint-i-cinc anys de pau, sinó vint-i-cinc anys de victòria".

"Van ser unes declaracions molt explosives". El pare Josep Massot, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any passat, en aquell moment feia un any que havia entrat a Montserrat; recorda que la comunitat de Montserrat va conèixer les paraules d'Escarré "de seguida", però la major part de la ciutadania no, fins més endavant. "Als quioscos es va retirar 'Le Monde' i la majoria de la gent se'n va assabentar més tard gràcies a les edicions clandestines que es van fer."

Jordi Vila-Abadal, aleshores també monjo de Montserrat i autor de la biografia d'Escarré "L'abat d'un poble", assenyala que a la comunitat es van viure amb "un cert estupor" les declaracions de l'abat. "A alguns monjos els semblava excessiu que un monjo es pronunciés d'aquella manera, no perquè no estiguessin en contra del règim, sinó perquè creien que era ficar-se en política", indica.

"Molts antifranquistes es van sentir acompanyats"

El biògraf d'Escarré opina que les declaracions al diari francès "van ser molt importants per al país perquè, a la dictadura, hi havia gent antifranquista, però també hi havia molta gent que era molt tèbia. Aquelles paraules van ser claus perquè molta gent fes el canvi d'una posició més tèbia a una posició antifranquista".

En aquest context, Massot emmarca les paraules d'Escarré en "l'ambient que hi havia a Catalunya arran del Concili Vaticà II". De fet, a "Le Monde" l'abat de Montserrat citava l'encíclica "Pacem in terris", escrita per Joan XXIII. "Sense aquesta encíclica, que reconeixia públicament els drets de l'home, aquestes declaracions no haurien estat possibles", conclou el monjo i filòleg.

Per la seva banda, Vila-Abadal recorda que les paraules a "Le Monde" se sumaven a altres declaracions d'Escarré, com una homilia de setmanes abans en què havia afirmat que "allí on no hi ha llibertat autèntica, no hi ha justícia, i és el que passa a Espanya". Tot plegat va fer, apunta, que "molta gent antifranquista i que eren a la resistència se sentissin molt acompanyats". Per a Escarré, però, va suposar un exili forçat a la Llombardia, d'on només va poder tornar just abans de morir.

Una exposició i diverses activitats

Per commemorar els 50 anys d'aquestes declaracions, aquest dijous al vespre s'ha inaugurat al Col·legi de Periodistes l'exposició "Premsa i dictadura: l'abat Escarré a 'Le Monde'", organitzada per l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya i la Comissió Escarré. Ha estat el tret de sortida d'un programa d'actes que s'allargarà fins a mitjans de l'any vinent.

La presidenta de l'APEC, Teresa Carreras, explica que s'han decidit a impulsar aquests actes de record perquè es tracta "d'un acte de bon periodisme, perquè gràcies a un mitjà la gent es va poder informar del que passava", un fet "històric que va més enllà del fet religiós" i també pel seu vessant europeista. "En plena dictadura, tres joves catalanistes, Josep Benet, Albert Manent i Josep Maria Macip, van anar a buscar l'empara d'Europa i van aconseguir que el corresponsal del diari, José Antonio Novais, s'entrevistés amb Escarré".

 

 

 

 

 
DOCUMENTS RELACIONATS
Anar al contingut