Tres dones i un Nobel de la Pau
Tres dones han rebut, aquest 2011, el Premi Nobel de la Pau: Ellen Johnson-Sirleaf, de 72 anys, presidenta de Líberia; Leymah Gbowee, de 39 anys, també liberiana i pacifista; i Tawakul Karman, de 32 anys, iemenita, lluitadora pels drets de les dones i propulsora d'un canvi democràtic pacífic al seu país. El comunicat oficial explica que se'ls ha concedit "per la seva lluita no violenta per la seguretat de les dones i pels drets de les dones a participar en la construcció de la pau. No podem tenir democràcia ni una pau duradores al món si les dones no tenen les mateixes oportunitats que els homes d'influir en els esdeveniments a tots els nivells de la societat".
Un premi Nobel per a les dones. I en concret, per a les dones que ho tenen pitjor: les dels països africans i del Pròxim Orient.
Què significa ser dona en un país africà enmig d'una guerra civil?
Ellen Johnson-Sirleaf i Leymah Gbowee ho poden explicar. Johnson-Sirleaf, perquè va ser la primera dona elegida democràticament al front d'un estat africà. I perquè, després de cinc anys, ha aconseguit el que semblava impossible: mantenir la pau, tancar les ferides, fer que Libèria torni a rutllar després de 14 anys de guerra civil.
I Gbowee, perquè va crear el moviment pacifista i va impulsar una "vaga de sexe" de les dones liberianes, fins que els dirigents dels diversos bàndols no es van asseure a negociar la pau. Aquest és el seu consell, que avui ha donat a les dones que visquin al mig d'un conflicte: "No espereu cap Mandela. No espereu cap Ghandi. I no espereu cap rei. Heu de ser el vostre propi Mandela. Heu de ser el vostre propi Ghandi. I heu de ser el vostre propi rei. Coneixeu els problemes, coneixeu les vostres prioritats i coneixeu les vostres preocupacions i sabeu com encarar-les. Aixequeu-vos, feu un pas i treballeu per la vostra pròpia pau."
El missatge que Gbowee donava avui es pot estendre a totes les dones del món: "Sabeu que no hi ha res que una dona es fiqui al cap de fer que no pugui fer i fer-ho molt bé. No deixeu que la tradició us aturi. No deixeu que la vida social us aturi. Feu un pas i sigueu la millor que podeu ser."
Què significa ser dona a un país àrab, musulmà i tribal?
Això ho sap molt bé Tawakul Karman, del Iemen. Periodista i militant d'un partit islamista, la seva lluita pels drets de les dones la va portar a enfrontar-se als dirigents del seu moviment. Ara continua formant-ne part, però liderant l'ala moderada. I ha canviat el vel negre per altres de plens de colors. Karman fa anys que organitza protestes en defensa de la llibertat d'expressió i de les dones iemenites. Però des del febrer, inspirada per la primavera àrab, juga un paper molt important a organitzar les protestes pacífiques dels estudiants contra el règim del president Saleh. El govern la va detenir, però al cap de pocs dies va haver d'alliberar-la pressionat pel nombre de manifestants que cada dia es concentrava davant la seva presó.
Nou mesos després de començades les protestes al Iemen, la sublevació d'una part de l'exèrcit i la intervenció dels caps tribals àvids d'enderrocar el dictador simplement per ocupar el seu lloc, posen en perill el caràcter pacífic del moviment democràtic iemenita. Per això són importants les paraules amb què Karman ha rebut la concessió del Nobel: "Aquest premi és en realitat una victòria per la naturalesa pacífica de la revolució iemenita. Demostra que aquesta revolució ha impressionat una gran part de la comunitat internacional. Dedico aquesta victòria al gran poble iemenita, als màrtirs, als joves, als ferits. Dedico aquesta victòria als nostres germans de Tunísia, Egipte, Líbia i Síria i a totes les nacions que han buscat la llibertat i la dignitat."
Aquest ha estat un premi de la pau per a les dones, però també, doncs, per a la primavera àrab.
Aquest matí, el president del comitè noruec que atorga el Premi Nobel de la Pau ha acabat el seu anunci amb aquestes paraules: "És l'esperança del Comitè Noruec del Nobel que el premi a Ellen Johnson-Sirleaf, Leymah Gbowee i Tawakul Karman ajudarà a acabar amb l'anul·lació de les dones que encara existeix en molts països i a realitzar el gran potencial per la democràcia i pau que les dones poden representar."
Una esperança encara molt difícil de veure feta realitat.
Què significa ser dona en un país africà enmig d'una guerra civil?
Ellen Johnson-Sirleaf i Leymah Gbowee ho poden explicar. Johnson-Sirleaf, perquè va ser la primera dona elegida democràticament al front d'un estat africà. I perquè, després de cinc anys, ha aconseguit el que semblava impossible: mantenir la pau, tancar les ferides, fer que Libèria torni a rutllar després de 14 anys de guerra civil.
I Gbowee, perquè va crear el moviment pacifista i va impulsar una "vaga de sexe" de les dones liberianes, fins que els dirigents dels diversos bàndols no es van asseure a negociar la pau. Aquest és el seu consell, que avui ha donat a les dones que visquin al mig d'un conflicte: "No espereu cap Mandela. No espereu cap Ghandi. I no espereu cap rei. Heu de ser el vostre propi Mandela. Heu de ser el vostre propi Ghandi. I heu de ser el vostre propi rei. Coneixeu els problemes, coneixeu les vostres prioritats i coneixeu les vostres preocupacions i sabeu com encarar-les. Aixequeu-vos, feu un pas i treballeu per la vostra pròpia pau."
El missatge que Gbowee donava avui es pot estendre a totes les dones del món: "Sabeu que no hi ha res que una dona es fiqui al cap de fer que no pugui fer i fer-ho molt bé. No deixeu que la tradició us aturi. No deixeu que la vida social us aturi. Feu un pas i sigueu la millor que podeu ser."
Què significa ser dona a un país àrab, musulmà i tribal?
Això ho sap molt bé Tawakul Karman, del Iemen. Periodista i militant d'un partit islamista, la seva lluita pels drets de les dones la va portar a enfrontar-se als dirigents del seu moviment. Ara continua formant-ne part, però liderant l'ala moderada. I ha canviat el vel negre per altres de plens de colors. Karman fa anys que organitza protestes en defensa de la llibertat d'expressió i de les dones iemenites. Però des del febrer, inspirada per la primavera àrab, juga un paper molt important a organitzar les protestes pacífiques dels estudiants contra el règim del president Saleh. El govern la va detenir, però al cap de pocs dies va haver d'alliberar-la pressionat pel nombre de manifestants que cada dia es concentrava davant la seva presó.
Nou mesos després de començades les protestes al Iemen, la sublevació d'una part de l'exèrcit i la intervenció dels caps tribals àvids d'enderrocar el dictador simplement per ocupar el seu lloc, posen en perill el caràcter pacífic del moviment democràtic iemenita. Per això són importants les paraules amb què Karman ha rebut la concessió del Nobel: "Aquest premi és en realitat una victòria per la naturalesa pacífica de la revolució iemenita. Demostra que aquesta revolució ha impressionat una gran part de la comunitat internacional. Dedico aquesta victòria al gran poble iemenita, als màrtirs, als joves, als ferits. Dedico aquesta victòria als nostres germans de Tunísia, Egipte, Líbia i Síria i a totes les nacions que han buscat la llibertat i la dignitat."
Aquest ha estat un premi de la pau per a les dones, però també, doncs, per a la primavera àrab.
Aquest matí, el president del comitè noruec que atorga el Premi Nobel de la Pau ha acabat el seu anunci amb aquestes paraules: "És l'esperança del Comitè Noruec del Nobel que el premi a Ellen Johnson-Sirleaf, Leymah Gbowee i Tawakul Karman ajudarà a acabar amb l'anul·lació de les dones que encara existeix en molts països i a realitzar el gran potencial per la democràcia i pau que les dones poden representar."
Una esperança encara molt difícil de veure feta realitat.
