"Sobre la violència", de Hannah Arendt, traduït al català per primer cop gràcies a un acord entre l'ICIP i Angle Editorial

L'obra "Sobre la violència", de Hannah Arendt, s'ha d'enquadrar en el marc dels experiments totalitaris del segle XX que van ampliar els límits i els usos de la violència a una escala i una intensitat inèdites dins la història de la humanitat.
"Sobre la violència", de Hannah Arendt, traduït al català per primer cop gràcies a un acord entre l'ICIP i Angle Editorial
Barcelona

"Sobre la violència", de Hannah Arendt, traduït al català per primer cop gràcies a un acord entre l'ICIP i Angle Editorial

L'obra "Sobre la violència", de Hannah Arendt, s'ha d'enquadrar en el marc dels experiments totalitaris del segle XX que van ampliar els límits i els usos de la violència a una escala i una intensitat inèdites dins la història de la humanitat.
Actualitzat
Portada del llibre "Sobre la violència" de Hannah Arendt

Portada del llibre "Sobre la violència" de Hannah Arendt

L'autora, (Alemanya, 1906 – Nova York, 1975), una de les pensadores polítiques més influents del segle XX, creu que el poder polític és el resultat de l'acció cooperativa, mentre que la violència del segle XX està lligada a l'abast de la destrucció que proporciona la tecnologia.

D'origen jueu, Arendt va fugir d'Alemanya el 1933 i, després d'uns anys com a apàtrida a París, va emigrar als Estats Units, on va exercir de professora en diverses universitats. Les seves reflexions arrenquen de l'experiència del sorgiment dels règims totalitaris i giren al voltant de la necessitat de repensar el sentit i la dignitat de la política.

Tot i que rebutjava ser classificada com a filòsofa, gràcies al seu pensament independent i la seva concepció de la llibertat política, Arendt té un paper cabdal en els debats filosòfics contemporanis.

Hannah Arendt es va sentir interpel·lada pels esdeveniments i els debats de la dècada dels anys seixanta i va reflexionar entorn de la no-violència i de la retòrica de la violència en les revoltes dels estudiants, els moviments a favor dels drets civils, la Nova Esquerra i el Black Power.

A "Sobre la violència" ho fa tenint en compte el rerefons de la guerra freda i l'alt nivell de desenvolupament tècnic que han assolit els instruments de la violència. "Parlar de poder no violent és, en aquest moment, redundant. La violència pot destruir el poder, però és del tot incapaç de crear-lo".

Violència, política i poder


Els experiments totalitaris del segle XX van ampliar els límits i els usos de la violència a una escala i una intensitat inèdites dins la història de la humanitat. És en aquest context on cal enquadrar l'obra "Sobre la violència" d'Arendt, que des d'una perspectiva històrica reexamina les relacions entre guerra i política, violència i poder.

L'autora considera que el poder polític és el resultat de l'acció cooperativa, mentre que la violència del segle XX està lligada a l'abast de la destrucció que proporciona la tecnologia.

La col·lecció "Clàssics de la Pau i de la No-violència", coeditada per l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i Angle Editorial, vol ser una aportació contínua que doni a conèixer la implantació progressiva de la cultura de la pau i l'eradicació de la violència sociopolítica.

Aquesta col·lecció suposa també impulsar la creació d'una biblioteca de clàssics en llengua catalana que aplegui autors i autores que sovint no han estat traduïts al català.