Barcelona

S'inaugura l'exposició "Barcelona-Madrid. 40 anys d'acció veïnal"

L'exposició "Barcelona-Madrid. 40 anys d'acció veïnal", organitzada per les Federacions d'Associacions de Veïns de Barcelona i de Madrid, s'ha obert al públic aquest dissabte a la capella de Santa Àgata de la plaça del Rei. La mostra presenta la història sovint oblidada dels moviments veïnals, que han contribuït decisivament a donar forma a les ciutats actuals, des de la dictadura i la transició fins ara. En el cas de Barcelona, es proposa un recorregut interactiu per 100 espais públics, edificis i equipaments, que avui poden aprofitar els ciutadans i que no existirien si no hagués estat per una llarga lluita veïnal. L'exposició s'inaugurarà a Madrid l'1 de desembre.

Actualitzat
"Barcelona-Madrid. 40 anys d'acció veïnal" és el nom de l'exposició que el Museu d'Història de Barcelona acull des d'aquest dissabte a l'espai de la plaça del Rei per fer visible la història del moviment veïnal i la seva influència a Madrid i Barcelona en les últimes quatre dècades. La mostra està organitzada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i la Federació Regional d'Associacions de Veïns de Madrid (FRAVM).

L'exposició proposa un recorregut des de la dictadura franquista i la transició democràtica fins als nostres dies, a través de dos centenars de conquestes veïnals a Barcelona i Madrid. Els visitants podran consultar els nombrosos elements audiovisuals i interactius de la mostra, però també hi podran fer una altra visita gràcies al seu web: www.memoriaveinal.org, que esdevindrà una exposició virtual paral·lela on es podran consultar les accions veïnals de cadascuna de les dues ciutats i participar en un blog.

Accions veïnals a Barcelona

Un exemple d'aquestes victòries dels veïns és la de la Casa Golferichs, al districte de l'Eixample, on una lluita de més de 15 anys va salvar l'edifici modernista de ser enderrocat per construir-hi pisos. La pressió ciutadana va aconseguir que l'ajuntament comprés l'immoble i el convertís en un equipament públic.

També el passat industrial de la ciutat ha comptat amb la defensa dels veïns, com és el cas de les nombroses fàbriques del barri del Poblenou. Una de les quals, la fàbrica Catex, més coneguda com a Can Felipa, tancava el 1978. Després d'anys de mobilitzacions, també s'ha transformat en un centre cívic i seu d'entitats del barri.

En aquests quaranta anys, veïns, estudiosos i entitats com l'Arxiu Històric del Poblenou també han aturat l'enderroc d'altres fàbriques. A Can Saladrigas, s'hi ha instal·lat una biblioteca i hi aniran altres equipaments, mentre que del conjunt fabril de Can Ricart se n'ha salvat una part, però continua un intens debat sobre l'ús futur.

Molts parcs de Barcelona, com els de l'Espanya Industrial, la Pegaso o l'Escorxador, són zones verdes públiques gràcies a la insistència del moviment veïnal. Anys de mobilització van fer que en el lloc de l'antic escorxador municipal, de 4 hectàrees, hi hagi ara el parc Joan Miró.

A Nou Barris, la mobilització de joves amb el suport de diverses associacions de veïns va fer possible l'enderroc d'una planta asfàltica contaminant i la ocupació d'unes naus de les obres públiques municipals. Aquest espai es va convertir en l'Ateneu Popular de Nou Barris que, 32 anys més tard, continua gestionat directament pels veïns i és un referent europeu en circ a més d'aplegar moltes activitats cíviques i culturals.
Anar al contingut