Rigau es reuneix amb partits polítics i entitats en una imatge d'unitat a favor de la immersió lingüística
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, s'ha reunit aquest dimecres amb els partits catalans que van firmar la llei d'educació, és a dir, tots excepte el PPC i Ciutadans. Després dels polítics, Rigau s'ha trobat també amb les entitats Òmnium Cultural i Som Escola, en una imatge d'unitat a favor de la immersió lingüística. La reunió ha tingut lloc enmig de la deliberació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el recurs presentat per la Generalitat a la sentència del Tribunal Suprem, que qüestiona l'actual model d'immersió lingüística en català a l'escola, un model que fa més de trenta anys que funciona.
RedaccióActualitzat
Si es desestima el recurs de la Generalitat, s'haurà d'establir com s'aplica la sentència del Suprem. És a dir, si afecta només les tres famílies demandants i les que ho demanin a partir d'ara, o bé si afecta tot el sistema educatiu.
Des de l'entitat Som Escola afirmen que estan preparats per a una resolució negativa. La Generalitat insisteix que el sistema d'immersió és plenament constitucional. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha dit que aquestes trobades no pretenen ser "una mesura de pressió" sinó "reunions de treball". "El govern de Catalunya vol ser totalment respectuós amb el procés de deliberació. Per això, simplement ens hem reunit perquè confiàvem a tenir la resposta, però no amb cap altra intenció. La llengua és per a nosaltres l'eix vertebrador del nostre país. La política lingüística és un tema d'alta importància per al país i per al mateix govern", ha afegit Rigau.
El cas arrenca de la denúncia que van interposar tres famílies perquè el castellà tingués un pes més gran en l'escolarització dels seus fills. El Tribunal Suprem els va donar la raó emparant-se en la sentència sobre l'Estatut que va dictar el Tribunal Constitucional i que obria la porta a aquesta possibilitat.
El Departament d'Ensenyament no va moure fitxa, perquè va interpretar que la sentència afectava només les tres famílies demandants i no qüestionava el conjunt del model d'immersió. Per això, uns mesos més tard, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va demanar a la Generalitat que l'informés sobre les mesures adoptades per complir-la.
El departament va respondre aportant dades que avalen la necessitat de seguir amb l'actual sistema d'immersió lingüística. La justícia ho va considerar insuficient i li va donar dos mesos per complir la sentència i fixar en quina proporció el castellà ha de passar a ser llengua vehicular, i això va més enllà que la sentència del mateix Tribunal Suprem. És aquesta la decisió que la Generalitat va recórrer i és aquest recurs el que s'ha començat a estudiar aquest dimecres.
Des de l'entitat Som Escola afirmen que estan preparats per a una resolució negativa. La Generalitat insisteix que el sistema d'immersió és plenament constitucional. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha dit que aquestes trobades no pretenen ser "una mesura de pressió" sinó "reunions de treball". "El govern de Catalunya vol ser totalment respectuós amb el procés de deliberació. Per això, simplement ens hem reunit perquè confiàvem a tenir la resposta, però no amb cap altra intenció. La llengua és per a nosaltres l'eix vertebrador del nostre país. La política lingüística és un tema d'alta importància per al país i per al mateix govern", ha afegit Rigau.
El cas arrenca de la denúncia que van interposar tres famílies perquè el castellà tingués un pes més gran en l'escolarització dels seus fills. El Tribunal Suprem els va donar la raó emparant-se en la sentència sobre l'Estatut que va dictar el Tribunal Constitucional i que obria la porta a aquesta possibilitat.
El Departament d'Ensenyament no va moure fitxa, perquè va interpretar que la sentència afectava només les tres famílies demandants i no qüestionava el conjunt del model d'immersió. Per això, uns mesos més tard, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va demanar a la Generalitat que l'informés sobre les mesures adoptades per complir-la.
El departament va respondre aportant dades que avalen la necessitat de seguir amb l'actual sistema d'immersió lingüística. La justícia ho va considerar insuficient i li va donar dos mesos per complir la sentència i fixar en quina proporció el castellà ha de passar a ser llengua vehicular, i això va més enllà que la sentència del mateix Tribunal Suprem. És aquesta la decisió que la Generalitat va recórrer i és aquest recurs el que s'ha començat a estudiar aquest dimecres.
