Recuperada la Torre de les Aigües del Besòs, un mirador sobre el passat industrial del Poblenou

Aquest dissabte 22 de març es va inaugurar el conjunt patrimonial que formen la Torre de les Aigües del Besòs i la Casa de Vàlvules, al Poblenou de Barcelona. Tres anys d'acurada rehabilitació han restituït l'aspecte original d'unes edificacions singulars, fetes íntegrament amb maó ceràmic massís i una gran qualitat constructiva, basada en l'ús de la volta catalana, obra de l'arquitecte Pere Falqués.

La Torre de les Aigües del Besòs és un dels únics elements que han sobreviscut del patrimoni industrial al litoral de Barcelona, en una zona on el vell Poblenou ha donat pas a barris residencials com Diagonal Mar. Amb més de 60 metres d'altura, és el testimoni d'un gran projecte empresarial per proveir d'aigua de boca la ciutat de Barcelona, que va impulsar la Compañía General Anónima de Aguas de Barcelona, Ladera Derecha del Besós.

Un projecte original molt ambiciós

El 1880 es va començar a construir la torre i el sistema de captació d'aigua del subsòl a l'antiga llera del riu Besòs. Un sistema de bombeig feia pujar l'aigua a un primer gran dipòsit, a 40 metres d'altura. El projecte, molt ambiciós, preveia aixecar la torre per sobre dels 80 metres, on s'havia de construir un segon dipòsit. L'objectiu era subministrar aigua potable al barri de la Ribera i ampliar la zona de servei a altres barris de la ciutat, en ple creixement de l'Eixample. Però en èpoques de sequera el bombeig provocava la infiltració d'aigua de mar i augmentava la salinitat. L'empresa va fer fallida. Anys després, la seva aigua va ser essencial per al funcionament de la maquinària de la gran fàbrica metal·lúrgica de Can Girona, més endavant Macosa. La torre va estar en servei fins al 1993, i després va quedar abandonada.

Respectar l'obra però millorar l'accessibilitat

Una inversió de més de 3,5 milions d'euros aportats per l'empresa Agbar i l'Ajuntament de Barcelona ha permès restituir l'esplendor d'una construcció de maó única a Europa. El projecte de restauració l'han dirigit els arquitectes Antoni Vilanova i Eduard Simó, amb la col·laboració de la geògrafa i historiadora Mercè Tatjer.

L'arquitecte Antoni Vilanova ha explicat que han volgut ser molt curosos per respectar l'obra original de Pere Falqués sense alterar-ne cap element, tot i millorar l'accessibilitat i la seguretat amb solucions innovadores i de gran complexitat, com l'escala de cargol que s'ha construït a l'interior del pou de maó en la part superior de la torre, que permet als visitants arribar al cim de l'edifici per veure àmplies vistes sobre la ciutat i el mar.

Aquest dissabte l'alcalde de Barcelona ha presidit l'acte inaugural del conjunt patrimonial de la torre i la Casa de les Vàlvules, també restaurada, que acollirà la seu de l'Arxiu Històric del Poblenou i espais expositius. En l'acte hi havia també una representació dels antics treballadors de la fàbrica Macosa.

L'Arxiu Històric del Poblenou, juntament amb diverses entitats ciutadanes, ha jugat un paper molt actiu per impulsar la recuperació. Gestionarà l'espai i les visites comentades, que començaran a l'abril, amb jornades de portes obertes els caps de setmana.

Per a Jordi Fossas, president de l'Arxiu Històric, la rehabilitació posa en valor una part del patrimoni fins ara desconegut interiorment: "Volem que la gent el visiti, algú ha dit que és una de les torres de maó més belles de Catalunya, potser de l'estat. Els visitants podran pujar a dalt i gaudir d'una visió de 360 graus, magnífica i canviant, de l'entorn."

El conjunt també acollirà aviat un projecte museogràfic vinculat amb els altres centres del Museu d'Història de Barcelona que permeten descobrir la complexa història de l'abastament d'aigües a la ciutat.