L'hidrogen verd és clau per descarbonitzar el polígon petroquímic de Tarragona
L'hidrogen verd és clau per descarbonitzar el polígon petroquímic de Tarragona
Tarragona

Quatre ajuntaments tarragonins promouen un estudi sobre la qualitat de l'aire

Els ajuntaments de Constantí, el Morell, Perafort i Vilallonga s'ha ajuntat per estudiar la qualitat de l'aire a la zona, on els veïns de la indústria química senten pudors. Ara, gràcies a la plataforma Cel Net, diversos observadors anotaran i mesuraran les olors que sentin.

RedaccióActualitzat
Els ajuntaments de Constantí, el Morell, Perafort i Vilallonga s'ha ajuntat per estudiar la qualitat de l'aire al camp de Tarragona. Fa anys que els habitants que viuen al costat de la indústria química senten olors desagradables, però els estudis que s'han fet per investigar-ho són escassos. Ara, gràcies a la plataforma Cel Net, diversos observadors anotaran i mesuraran les pudors que sentin. És la primera vegada a Catalunya que quatre ajuntaments prenen aquesta determinació.

Cada voluntari disposa d'un aparell mesuradors amb un captador, que ha d'activar quan detecti l'episodi de mala olor. El registre de dades servirà per elaborar un mapa de procedència de les olors, però fins d'aquí a un any, com a mínim, no es veuran els resultats.

Josep Maria Torres, vicepresident plataforma Cel Net, destaca que l'objectiu de l'estudi és "analitzar no només la petroquímica, sinó totes les emissions que hi ha al territori, ens és igual quin és el focus d'emissió". Torres afegeix que el que volen saber és "què és el que estem respirant la ciutadania, perquè ningú ens ho sap dir".

L'alcalde de Constantí, Josep Maria Sabaté, admet que a la zona, on hi ha molta indústria química "i plantes de tractament de residus industrials i urbans", hi ha episodis de pudors. "Per molt que hi hagi catalitzadors o filtres de carbó que neutralitzen els contaminants, sempre és possible que se n'escapi algun", ha reconegut.

La plataforma Cel Net assegura que la llei espanyola sobre la qualitat de l'aire és de les més permissives d'Europa. Només es posa límits a determinats contaminants primaris i no es tenen en compte desenes de productes químics que altres països sí que analitzen.

Anar al contingut