Quaranta anys del primer cim de 8.000 metres conquerit per una expedició catalana

L'alpinisme català forma part de l'elit internacional d'aquest esport, amb noms de referència mundial i fites aconseguides de gran rellevància. La llavor de tot aquest èxit actual la van posar tres alpinistes de casa nostra que avui fa quaranta anys van aconseguir una gran gesta: fer el cim del primer 8.000 conquerit per una expedició catalana. Era el 1974, i els alpinistes catalans J. M. Anglada, Emili Civís i Jordi Pons van coronar el cim verge de l'Annapurna Est, situat a l'Himàlaia del Nepal, convertint-se així en els primers expedicionaris de coronar aquesta muntanya.

"Som al sud de l'Annapurna oest, són les nou de la nit, però havíem decidit jugar-ho tot a una carta. Estem molt esgotats". Aquest és l'escrit que van fer en Jordi Pons, Josep Manel Anglada i Emili Civis al cim de l'Annapurna, el 29 d'abril de 1974.  Quaranta anys després, els tres alpinistes es tornen a trobar per recordar aquell 8.000 que es va aconseguir en plena nit.

"Fer un cim de nit no fa ràbia, les circumstàncies faig o faig, i així ho vam escriure en aquella nota. Ens ho jugàvem tot a una carta. En aquell moment eren les nou, com podien ser les tres de la matinada, ho havíem de fer. Darrere nostre hi havia milers de persones que estaven pendents d'aquella nit", explica Jordi Pons, un dels protagonistes.

"Quan vam arribar al campament base, feia un vent que vam pensar que no pujaríem. Però vam tenir la sort que els dies, els dos últims dies d'arribar a dalt, no feia gens de vent", recorda  Anglada. Fins i tot un dels dies que estaven pujant van viure una tempesta elèctrica: "Vam tenir una tempesta elèctrica a més de 6.000 metres. Et passava la corrent".

Per deixar constància de la seva fita, un d'ells, en Jordi Pons, ha recollit tot el material gràfic de l'expedició i han fet el documental "Expedició catalana a l'Annapurna Est, la conquesta d'un 8.000 verge", el relat de la trajectòria de tota l'expedició conquerint l'Annapurna Est.

Primer cim i primera pedra d'una història d'èxits catalans, a l'Himàlaia, que quaranta anys després encara dura.