Preveuen menys inversió de l'administració pública en les eines d'internet
L'any 2011, les administracions podrien reduir els seus pressupostos destinats a la innovació i a l'ús d'internet, i les eines que posa a l'abast. S'incidirà en la formació interna i creixerà el control editorial i estratègic d'aquestes accions. Al mateix temps, les apostes més agosarades seguiran apuntant cap als mòbils i les aplicacions que de seguida s'entén com es fan servir. Aquesta és una síntesi del pronòstic que han fet diversos experts, consultats per la Generalitat.
L'administració fa passos per treure profit de les eines que internet posa a l'abast de tothom. Els últims dotze mesos, els departaments del govern català han anat obrint comptes a diversos serveis. Converses mitjançant servidors que no controlen, en aquest "núvol" on ja hi ha una quantitat ingent de dades.
En un intent de fer més fàcil la relació de les persones amb els governs, les oficines de tràmits electrònics han millorat a la vegada que s'impulsa el carnet digital.
En les darreres setmanes, han emprès l'obertura de dades tant la Generalitat com l'Ajuntament de Barcelona, en un procés que ha de canviar la manera com els ciutadans accedeixen a les dades públiques.
Ara bé, des d'aquesta situació, quin pronòstic es pot fer sobre els canvis que l'administració viurà l'any vinent? Aquesta és la pregunta que els responsables del blog de Gencat han fet a un grup d'experts. Les respostes que han obtingut les comparteixen de manera oberta i aquesta informació tan sols n'és un resum.
Humanització
María Salido, dedicada al disseny i desenvolupament de projectes sobre xarxes, és una de les veus més esperançades d'aquest recull: "Les xarxes socials seran un aliat perquè les organitzacions dediquin menys temps i recursos als processos de valor baix i aprofitin l'excedent per innovar, generar valor i crear noves formes de producció i relació que augmentin la riquesa del seu entorn".
La consultora de Comunicació, Cristina Aced, també s'apunta a l'optimisme i preveu una "humanització" de l'administració gràcies a una gestió que faci més fàcil la vida als ciutadans. I assegura que s'avança cap a una administració que de debò estigui al servei de la gent.
Dolors Reig, psicòloga social i experta en la innovació educativa, pronostica la rellevància de la geolocalització perquè la gent voldrà tenir més protagonisme en terrenys on fins ara el predomini és de l'administració.
Aplicacions per a mòbil
Creu que les aplicacions per a mòbil guanyaran terreny com a eina de relació entre els ciutadans i els serveis. A més, creu que ens els pròxims mesos es resoldrà el debat sobre si "aquestes noves possibilitats de participació en línia són equivalents o menys importants que altres tipus de participació més presencial".
Reig observa que hi ha "administracions conscients de la importància del web social i la societat de la conversa, convivint amb altres", amb qui neguen que això sigui seriós, "probablement a causa d'un pànic escènic mal solucionat". I posa una altra pregunta damunt la taula: caldrà valorar si un missatge a Twitter degudament arxivat o un apunt d'un blog es pot considerar un comunicat oficial.
Marc Cortés, especialista en estratègies empresarials a la xarxa, i un dels coneixedors més notables de Twitter al país, suggereix que l'administració acudeixi a on ja hi ha les persones i posa un cas ben concret: si a Facebook hi ha molts catalans, el govern faria bé d'escoltar què diuen i mirar de respondre d'alguna manera.
Propaganda
La publicació d'aquest apunt en un blog de l'administració guanya interès perquè s'hi inclouen també respostes que no són tan positives.
Tona Pou, estratega en internet social, creu que l'ús de les xarxes socials que hi ha tendeix a ser "propagandístic" i assegura que la causa és que l'administració "no és ni oberta, ni moderna ni transparent". Però apunta amb més confiança que aquest any que ve es faran els primers passos importants.
Simon Collister, consultor de xarxes socials a la Gran Bretanya i especialista en el sector públic, ha deixat escrit que la crisi podria alentir la innovació i generar unes reticències que es faran notar en la reducció dels pressupostos destinats a aquestes accions basades en internet. També subratlla que es percep una falta de projectes.
Funcionaris o ciutadans
Roc Fages, un altre consultor de projectes d'estratègia i innovació, avança que serà "l'any del realisme". I exposa el dilema que l'administració haurà d'acarar: o bé les eines s'enfoquen cap als seus empleats, per revitalitzar la funció pública, o bé s'orienten cap als ciutadans. I defensa que la primera opció és la més adequada. Considera que la crisi obligarà a retallar la inversió en aquestes accions i està convençut que és millor incidir en l'organització interna abans que dirigir-se a un públic ampli que, diu, tendeix a veure encara les xarxes socials "com un joc".
Isabel Troytiño, consultora i responsable de continguts laboratori de xarxes socials d'innovació, també se centra en la conveniència de la formació. "Facebook i altres mitjans de socialització només són repositoris d'informacions efímeres els continguts dels quals les administracions podran aprofitar únicament si hi ha professionals al darrere que filtrin la informació, la gestionin i la sàpiguen utilitzar".
José Antonio del Moral, consultor expert en xarxes socials, sempre darrere dels passos que fan moltes administracions, anuncia que l'obertura de dades "serà la gran frustració de les administracions". I avança que caldrà que sigui més fàcil d'utilitzar i més ajustat als interessos de les empreses, que han de ser les que vulguin crear aplicacions i serveis rendibles que parteixin d'aquestes dades públiques.
La tendència al govern obert, que es refereix a la transparència, anirà de baixa, perquè és molt difícil aconseguir la participació, mentre preveu que l'esforç se centrarà en l'auscultació, és a dir, que les administracions seran a les xarxes socials per detectar què preocupa a les persones. I està segur que hi haurà un esforç important en la formació del funcionariat.
Control i participació
Genís Roca, especialista en estratègies empresarials a la xarxa, afirma rotund que "2011 serà l'any del control". Té clar que "es definiran i s'estabilitzaran tota mena de procediments a les xarxes socials". I n'explica el perquè: "la capacitat dels ciutadans per organitzar-se, vertebrar-se i compartir opinió a la xarxa va agafar despistades les administracions". Tothom volia ser-hi i de vegades es feia sense claredat estratègica.
Tot i que la Generalitat disposa d'una guia d'usos i estil, Roca al·ludeix al fet que els passos sovint depenen d'iniciatives personals d'emprenedors interns. Està segur que aquest any es regularà, es marcarà línia editorial i hi haurà un establiment de rutines i controls.
Marc Vidal, "expert en socioeconomia digital" i empresari del sector, creu que els ciutadans sí que volen participar. És més, assegura que exigiran aquests espais de participació i proposa que les administracions facin una gestió més acurada de la seva activitat a les xarxes socials, a la vegada que aposta pels mòbils i la facilitat de les aplicacions per a la creació de
En un intent de fer més fàcil la relació de les persones amb els governs, les oficines de tràmits electrònics han millorat a la vegada que s'impulsa el carnet digital.
En les darreres setmanes, han emprès l'obertura de dades tant la Generalitat com l'Ajuntament de Barcelona, en un procés que ha de canviar la manera com els ciutadans accedeixen a les dades públiques.
Ara bé, des d'aquesta situació, quin pronòstic es pot fer sobre els canvis que l'administració viurà l'any vinent? Aquesta és la pregunta que els responsables del blog de Gencat han fet a un grup d'experts. Les respostes que han obtingut les comparteixen de manera oberta i aquesta informació tan sols n'és un resum.
Humanització
María Salido, dedicada al disseny i desenvolupament de projectes sobre xarxes, és una de les veus més esperançades d'aquest recull: "Les xarxes socials seran un aliat perquè les organitzacions dediquin menys temps i recursos als processos de valor baix i aprofitin l'excedent per innovar, generar valor i crear noves formes de producció i relació que augmentin la riquesa del seu entorn".
La consultora de Comunicació, Cristina Aced, també s'apunta a l'optimisme i preveu una "humanització" de l'administració gràcies a una gestió que faci més fàcil la vida als ciutadans. I assegura que s'avança cap a una administració que de debò estigui al servei de la gent.
Dolors Reig, psicòloga social i experta en la innovació educativa, pronostica la rellevància de la geolocalització perquè la gent voldrà tenir més protagonisme en terrenys on fins ara el predomini és de l'administració.
Aplicacions per a mòbil
Creu que les aplicacions per a mòbil guanyaran terreny com a eina de relació entre els ciutadans i els serveis. A més, creu que ens els pròxims mesos es resoldrà el debat sobre si "aquestes noves possibilitats de participació en línia són equivalents o menys importants que altres tipus de participació més presencial".
Reig observa que hi ha "administracions conscients de la importància del web social i la societat de la conversa, convivint amb altres", amb qui neguen que això sigui seriós, "probablement a causa d'un pànic escènic mal solucionat". I posa una altra pregunta damunt la taula: caldrà valorar si un missatge a Twitter degudament arxivat o un apunt d'un blog es pot considerar un comunicat oficial.
Marc Cortés, especialista en estratègies empresarials a la xarxa, i un dels coneixedors més notables de Twitter al país, suggereix que l'administració acudeixi a on ja hi ha les persones i posa un cas ben concret: si a Facebook hi ha molts catalans, el govern faria bé d'escoltar què diuen i mirar de respondre d'alguna manera.
Propaganda
La publicació d'aquest apunt en un blog de l'administració guanya interès perquè s'hi inclouen també respostes que no són tan positives.
Tona Pou, estratega en internet social, creu que l'ús de les xarxes socials que hi ha tendeix a ser "propagandístic" i assegura que la causa és que l'administració "no és ni oberta, ni moderna ni transparent". Però apunta amb més confiança que aquest any que ve es faran els primers passos importants.
Simon Collister, consultor de xarxes socials a la Gran Bretanya i especialista en el sector públic, ha deixat escrit que la crisi podria alentir la innovació i generar unes reticències que es faran notar en la reducció dels pressupostos destinats a aquestes accions basades en internet. També subratlla que es percep una falta de projectes.
Funcionaris o ciutadans
Roc Fages, un altre consultor de projectes d'estratègia i innovació, avança que serà "l'any del realisme". I exposa el dilema que l'administració haurà d'acarar: o bé les eines s'enfoquen cap als seus empleats, per revitalitzar la funció pública, o bé s'orienten cap als ciutadans. I defensa que la primera opció és la més adequada. Considera que la crisi obligarà a retallar la inversió en aquestes accions i està convençut que és millor incidir en l'organització interna abans que dirigir-se a un públic ampli que, diu, tendeix a veure encara les xarxes socials "com un joc".
Isabel Troytiño, consultora i responsable de continguts laboratori de xarxes socials d'innovació, també se centra en la conveniència de la formació. "Facebook i altres mitjans de socialització només són repositoris d'informacions efímeres els continguts dels quals les administracions podran aprofitar únicament si hi ha professionals al darrere que filtrin la informació, la gestionin i la sàpiguen utilitzar".
José Antonio del Moral, consultor expert en xarxes socials, sempre darrere dels passos que fan moltes administracions, anuncia que l'obertura de dades "serà la gran frustració de les administracions". I avança que caldrà que sigui més fàcil d'utilitzar i més ajustat als interessos de les empreses, que han de ser les que vulguin crear aplicacions i serveis rendibles que parteixin d'aquestes dades públiques.
La tendència al govern obert, que es refereix a la transparència, anirà de baixa, perquè és molt difícil aconseguir la participació, mentre preveu que l'esforç se centrarà en l'auscultació, és a dir, que les administracions seran a les xarxes socials per detectar què preocupa a les persones. I està segur que hi haurà un esforç important en la formació del funcionariat.
Control i participació
Genís Roca, especialista en estratègies empresarials a la xarxa, afirma rotund que "2011 serà l'any del control". Té clar que "es definiran i s'estabilitzaran tota mena de procediments a les xarxes socials". I n'explica el perquè: "la capacitat dels ciutadans per organitzar-se, vertebrar-se i compartir opinió a la xarxa va agafar despistades les administracions". Tothom volia ser-hi i de vegades es feia sense claredat estratègica.
Tot i que la Generalitat disposa d'una guia d'usos i estil, Roca al·ludeix al fet que els passos sovint depenen d'iniciatives personals d'emprenedors interns. Està segur que aquest any es regularà, es marcarà línia editorial i hi haurà un establiment de rutines i controls.
Marc Vidal, "expert en socioeconomia digital" i empresari del sector, creu que els ciutadans sí que volen participar. És més, assegura que exigiran aquests espais de participació i proposa que les administracions facin una gestió més acurada de la seva activitat a les xarxes socials, a la vegada que aposta pels mòbils i la facilitat de les aplicacions per a la creació de
