"Política 2.0": Experiències de vot electrònic a Catalunya

"Política 2.0" és un espai setmanal de "Polièdric", de Catalunya Informació, on analitzem l'ús que fan els polítics de les eines 2.0.
"Política 2.0": Experiències de vot electrònic a Catalunya

"Política 2.0": Experiències de vot electrònic a Catalunya

"Política 2.0" és un espai setmanal de "Polièdric", de Catalunya Informació, on analitzem l'ús que fan els polítics de les eines 2.0.
Ignasi Abad Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Els comicis del 28 de novembre al Parlament de Catalunya faran un pas més en la digitalització del procés electoral. Més de 300 meses electorals a set poblacions diferents del Principat es gestionaran només via informàtica. El vot serà en paper, però el recompte i la comprovació del cens es faran a través d'un ordinador. Això donarà més seguretat i agilitat al sistema.
Catalunya, però, fa més de quinze anys que experimenta amb el vot electrònic. La tecnologia està a punt. Només falta voluntat política, i una nova llei, per aplicar-ho en processos electorals oficials.

Amb l'experiència de les meses electorals administrades electrònicament "la gestió de la paperassa ja no es farà manualment, sinó a través d'un ordinador. És tan simple com això" diu Josep Rovira, cap de gabinet de la Conselleria de Governació. "Amb els llistats de votants, fins ara el president de la mesa anava apuntant una per una les persones que dipositaven la papereta. Ara, això es fa electrònicament. Això farà que no hi hagi errors en el recompte, perquè la seqüència és automàtica amb l'ordinador", afegeix Rovira.
 
Meses amb PC: seguretat i agilitat

"Després -continua Rovira- hi ha una qüestió d'agilitat. En l'experiència de les passades eleccions europees, amb el mecanisme que es va provar a la ciutat de Lleida, les persones que estaven a les meses destacaven que no hi havia cues als col·legis electorals".

Totes les meses electorals de Vic, el Prat de Llobregat, la Bisbal d'Empordà, la Seu d'Urgell, Tortosa, Lleida i Montblanc s'administraran electrònicament el 28-N. 339 en conjunt. La idea és que a les eleccions del 2014, les 8.000 meses ja es gestionin amb un PC.

Proves pilot de vot electrònic des del 95

Fa quinze anys que Catalunya experimenta electrònicament en processos electorals. El primer cop, als comicis al Parlament de 1995.
"Va ser d'escala petita" recorda Jordi Barrat, professor de Dret Constitucional a la Universitat d'Alacant i expert en vot electrònic. "Només va afectar dos col·legis electorals. Un, en un barri de l'Eixample de Barcelona. L'altre, a Anglès (municipi de la Selva), en un entorn més rural. Primer la gent votava en paper, amb les butlletes electròniques. I després se'ls donava l'oportunitat d'assajar el vot electrònic. L'experiència, dins la modèstia, va ser bona".

L'experiència del 2003

A les eleccions del 99 no hi va haver més proves pilot. Però sí quatre anys més tard.  
"El 2003 es van provar diferents models. Una de vot per internet, d'una empresa catalana, Scytl, i la resta, aplicacions d'urnes electròniques en entorns controlats", explica Josep Maria Reniu, cap d'estudis de Ciències Polítiques a la Universitat de Barcelona i expert en vot electrònic. "Syctl va possibilitar que els ciutadans catalans residents a Mèxic, els Estats Units, Bèlgica, Xile i l'Argentina poguessin votar per internet. I així ho van fer. Indra va assajar en cinc municipis catalans les seves urnes electròniques. I Demotek també va assajar en aquests cinc municipis catalans les seves paperetes òptiques".

La societat civil, més avançada

Josep Maria Reniu remarca que en els processos electorals oficials no s'ha anat més enllà d'aquestes proves pilot en el vot electrònic. "En la societat civil sí que es va més endavant. Bona part de les grans corporacions econòmiques com, per exemple, Agbar o La Caixa, a les seves convocatòries de juntes generals d'accionistes ja incorporen la delegació de vot mitjançant mecanismes telemàtics, i fins i tot l'emissió del vot".

No més, però millor participació

Un cas paradigmàtic: el del Col·legi d'Enginyers Tècnics de Barcelona. "El CETIB engloba tots els enginyers de la província de Barcelona. Quan, fins al 2005, es feien les eleccions de manera presencial, amb una sola urna a la seu del Col·legi -explica Reniu- la participació era molt més elevada entre els enginyers de Barcelona i l'àrea metropolitana. Amb la introducció del vot remot, això es va equilibrar. No hi va haver més participació. Fins i tot va baixar una mica. Però en canvi, la distribució d'aquesta participació va reflectir molt més l'estructura real en el territori del Col·legi d'Enginyers Tècnics. És a dir, no va haver-n'hi més però sí millor participació.


Vot sense el cens

Les consultes sobiranistes també han assajat el vot electrònic. Amb un handicap: no tenien accés al cens. Es van fer dues proves pilot de simulació de vot per internet, en dos municipis al febrer i a l'abril. Segons David Vinyals, de la coordinadora nacional de consultes, "el vot electrònic que es va fer llavors, tot i ser presencial, tenia totes les característiques d'un vot per internet. L'única diferència és que si votes des de casa -continua Vinyals- el sistema ha de poder comprovar el padró. I un cop validat, el procés continua. Com que aquest accés no l'hem tingut, la persona havia d'anar al local de la votació, fer tot el procés de validació visual amb un membre de la mesa. A partir d'aquí, la persona anava a una altra mesa amb un ordinador, i allí actuava com si estigués a casa seva".

Canvis legals imprescindibles

Catalunya ja ha experimentat prou amb el vot electrònic en els últims quinze anys. Tècnicament ja es pot utilitzar quan políticament es consideri oportú. En definitiva, si hi hagués voluntat política, ja es podria votar electrònicament. És l'opinió de Josep Rovira, des del govern. "Ja n'hem fet moltes de proves. El dia que vulguem fer vot electrònic, ja podem. Sabem que hi ha la tecnologia. Que aquesta funciona. I que només cal voluntat política per aplicar-ho". El professor Barrat recorda que cal un canvi legal: "Tècnicament el vot electrònic està resolt. els entrebancs que sorgeixen no són per problemes tècnics. Són per tota l'organització social, legal i política que ha d'envoltar aquestes urnes". Una reforma de la llei electoral espanyola, o una llei electoral catalana és imprescindible per incloure els nous mecanismes tecnològics de sufragi i la seva regulació.

Per saber quins sistemes de vot electrònic s'utilitzen arreu del món, podeu consultar aquest anterior reportatge de "Política 2.0".

Podeu consultar l'anterior reportatge d'aquesta secció, una entrevista a la directora de màrqueting del Facebook, en aquest enllaç.

ÀUDIOS RELACIONATS