Política 2.0: D'assessorar François Bayrou a dissenyar Cativistes.cat
Política 2.0 és un espai setmanal del Polièdric de Catalunya Informació on analitzem l'ús que en fan els polítics de les eines 2.0.
Va assessorar el centrista François Bayrou a les presidencials franceses del 2007, s'emmiralla en Eslovènia com a administració i democràcia electrònica i ara treballa al darrere del web Cativistes que ha posat en marxa Convergència i Unió. És Marc Vidal, reconegut bloguer, director general de l'empresa Cink, que treballa i teoritza en l'àmbit de la política 2.0.
Com és un polític 2.0?
"Escriure en un blog o no a mi no em diu que un polític sigui més o menys 2.0, ni tan sols un perfil a Facebook o un canal a Twitter. N'hi ha que creuen que això és tot. El que ha de fer un polític 2.0 és estendre tot sistema que generi una comunitat al seu voltant que arribi no només als seus incondicionals sinó que s'adreci a la ciutadania en general per escoltar i fer entendre el seu missatge."
Hi ha polítics que s'hi resisteixen?
"La resistència és integral ja que la política en aquest país té molt a veure amb nínxols, amb l'"establishment". A mesura que hi ha "outsiders" que vénen de fora, i a la política 2.0 hi ha molts "outsiders" que vénen de fora i que tenen molta acció política al darrere, l'"establishment" reacciona."
I quan els polítics se n'adonen?
"Els polítics canvien quan els exemples els demostren que les coses estan canviant. A les pròximes eleccions molts polítics se n'adonaran que van anar tard. I que els que van fer els deures i van entendre que això era més que un exercici d'adjectivació, un fet estructural, entendran que van tard i correran."
Obama és l'únic referent?
"Hi ha un error i és que Obama no va inventar tot això. Ell va aprofitar unes tendències que es van originar a França. Vaig treballar amb François Bayrou a França i recordo les campanyes de Nicolas Sarkozy i Ségolène Royal. Royal va crear un "bottom up", va arribar a dalt des de baix gràcies a tota una estructura de blogs i xarxa que es deia la "segosphere" i Sarkozy va crear una xarxa social privada que li va donar la volta a tres mesos de les eleccions quan tenia allà 120.000 activistes preparats."
Com és un polític 2.0?
"Escriure en un blog o no a mi no em diu que un polític sigui més o menys 2.0, ni tan sols un perfil a Facebook o un canal a Twitter. N'hi ha que creuen que això és tot. El que ha de fer un polític 2.0 és estendre tot sistema que generi una comunitat al seu voltant que arribi no només als seus incondicionals sinó que s'adreci a la ciutadania en general per escoltar i fer entendre el seu missatge."
Hi ha polítics que s'hi resisteixen?
"La resistència és integral ja que la política en aquest país té molt a veure amb nínxols, amb l'"establishment". A mesura que hi ha "outsiders" que vénen de fora, i a la política 2.0 hi ha molts "outsiders" que vénen de fora i que tenen molta acció política al darrere, l'"establishment" reacciona."
I quan els polítics se n'adonen?
"Els polítics canvien quan els exemples els demostren que les coses estan canviant. A les pròximes eleccions molts polítics se n'adonaran que van anar tard. I que els que van fer els deures i van entendre que això era més que un exercici d'adjectivació, un fet estructural, entendran que van tard i correran."
Obama és l'únic referent?
"Hi ha un error i és que Obama no va inventar tot això. Ell va aprofitar unes tendències que es van originar a França. Vaig treballar amb François Bayrou a França i recordo les campanyes de Nicolas Sarkozy i Ségolène Royal. Royal va crear un "bottom up", va arribar a dalt des de baix gràcies a tota una estructura de blogs i xarxa que es deia la "segosphere" i Sarkozy va crear una xarxa social privada que li va donar la volta a tres mesos de les eleccions quan tenia allà 120.000 activistes preparats."
