No hi ha antecedents de renúncies papals formalitzades des de l'edat mitjana

L'últim precedent va ser Pius VII, que va firmar la renúncia però no es va arribar a portar a terme durant l'època de Napoleó.
No hi ha antecedents de renúncies papals formalitzades des de l'edat mitjana
Roma

No hi ha antecedents de renúncies papals formalitzades des de l'edat mitjana

L'últim precedent va ser Pius VII, que va firmar la renúncia però no es va arribar a portar a terme durant l'època de Napoleó.
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
L'últim precedent va ser Pius VII, que va firmar la renúncia però no es va arribar a portar a terme. Era l'època de Napoleó. Pius VII va governar l'Església Catòlica del 1800 al 1823 i durant quinze anys va haver d'enfrontar-se a Napoleó Bonaparte, que treballava per aconseguir la subordinació de la cúpula catòlica a la seva política. El pontífex va desplaçar-se a París per coronar Napoleó el 1804 però Pius VII va deixar firmada la seva renúncia en previsió d'una possible captura ordenada per l'emperador francès. La detenció no es va produir i el papa Pius VII va poder tornar a Roma sense aplicar la renúncia que havia deixat a punt.

El cas de Pius VII és el més recent i no es va arribar a formalitzar. Molts anys enrere en trobem més casos. Durant el segle XV, concretament el juliol del 1415, el papa Gregori XII va renunciar i va morir dos anys més tard. En aquella època, la divisió de la cúpula de l'Església Catòlica era tan evident que durant els primers anys del segle XV van arribar a conviure tres papes que comptaven amb suports polítics diferents.

Anys abans, el papa Celestí V és un dels més significatius de renúncia papal i segurament el precedent més concret. Va ser elegit el 1294 quan tenia 84 anys. Els experts consideren que li va faltar autoritat, seguretat i capacitat directiva per no veure's manipulat pels grups polítics. Així, va plegar a finals del mateix any d'arribar a la cúpula al·legant "ignorància, incapacitat i ser un home de maneres i llenguatge incultes". Va demanar perdó pels seus errors i va tornar al convent.

VÍDEOS RELACIONATS