Barcelona

Narbona diu que el transvasament ha de ser l'última opció però no s'oposa a portar aigua del Segre al Llobregat

El govern espanyol està en sintonia amb el català sobre la possibilitat de passar aigua del Segre al Llobregat. A Barcelona, la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, ha dit que un transvasament, encara que sigui temporal, és sempre l'última opció però que davant de la situació excepcional en què ens trobem, ho estudiarà. El Ministeri és part d'aquest assumpte perquè el Segre depèn de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i, de fet, s'haurà d'aprovar al Congrés dels Diputats. La mesura es posaria en marxa a la tardor si no plou abans.

Actualitzat
No es pot parlar de transvasament perquè és una mesura puntual, amb una data de començament -aquesta tardor- i una de final -el 2009-. Però el cert és que, segons ha confirmat el mateix conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, la Generalitat treballa amb la possibilitat de fer una "aportació" d'aigua del Segre al Llobregat.

La captació del riu Segre -fins a 1,5 metres cúbics per segon- s'efectuaria a la zona d'Isòvol, a la Cerdanya gironina, mitjançant un sistema de sis bombes. L'aigua es portaria canalitzada durant uns 14 quilòmetres. Primer pels terrenys del municipi de Prats i Sansor, on han aparegut unes estaques topogràfiques que la Conselleria de Medi Ambient no assumeix com a pròpies. I després, a través de la galeria de serveis del túnel del Cadí, condicionada recentment. A la sortida del túnel, l'aigua s'abocaria directament a un petit rierol, el Gréixer, que va paral·lel a la carretera C-16 fins al Llobregat. D'aquesta manera, l'aigua arribarà al pantà de la Baells, un dels tres grans embassaments de la conca del Llobregat que abasteix l'àrea de Barcelona.

Com que el Segre és afluent de l'Ebre, qualsevol captació d'aigua que se'n faci ha de tenir l'autorització del Ministeri de Medi Ambient. Avui, la seva titular en funcions, Cristina Narbona, ha dit a Barcelona que oficialment no en sap res. La ministra ha explicat, però, que quan rebin la petició l'estudiaran i ha recordat que el transvasament és sempre l'última opció. Abans s'han d'haver estudiat totes les altres possibilitats, cosa que reconeix que està fent el govern de la Generalitat.

Narbona ha volgut marcar diferències entre aquest cas i altres transvasaments. Així, ha dit que el govern no és fonamentalista contra transvasaments.

Oposició des del territori

Els que s'oposen a aquest transvasament puntual de l'aigua del Segre són les comunitats de regants dels canals d'Urgell i el Segarra-Garrigues. El seu argument és que, si no plou, a l'octubre el riu no portarà prou aigua i alerten que el Segre subministra aigua per al reg, però també per a altres usos. I els regants asseguren que si el transvasament d'aigua s'acaba fent, reclamaran compensacions.

Sau es prepara per retirar peixos morts

Una de les imatges més repetides de la situació de sequera a Catalunya és la del pantà de Sau amb l'antic poble visible. El baix nivell de les reserves suposa també un descens de l'oxigen que permet sobreviure als peixos i, per això, en previsió de la mortaldat que hi podria haver, s'ha activat un dispositiu d'emergència.

Aquest dimecres una llanxa ha començat a fer controls a diversos punts del pantà per detectar possibles peixos morts. Tot i això, no es preveu que hi hagi mortaldat fins a finals del mes de maig. A diferència del que es va fer l'any 2005, els peixos morts que es recullin seran incinerats.

Aquell any, es va calcular que van morir 500 tones de peixos, tant de les espècies autòctones com de les invasores. Actualment la majoria dels peixos que hi ha a Sau són silurs i albors, espècies foranes introduïdes per l'home que provoquen efectes negatius en l'ecosistema del pantà. En l'operació del 2005 es volia minimitzar aquesta presència de peixos no autòctons però no es va aconseguir.

Hereu descarta talls domiciliaris

Tot i la situació de sequera, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha descartat que hi arribi a haver talls en el consum domèstic. Hereu ha subratllat que les famílies "paguen" no només pel consum, sinó també per tenir garantit el subministrament a casa seva. L'alcalde també ha destacat que Barcelona i la seva àrea són "un exemple en l'estalvi d'aigua" perquè el consum mitjà és de 118 litres per dia i habitant.
NOTÍCIES RELACIONADES
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut