Montilla acusa el govern espanyol de voler fer creure que compleix amb l'Estatut

Aquest dissabte 9 d'agost és la data límit que marca l'Estatut per definir les línies generals del nou model de finançament autonòmic. El govern espanyol creu que ja ha complert el mandat estatutari amb la proposta genèrica presentada per Solbes el mes passat. Per la Generalitat i la pràctica totalitat de les forces polítiques catalanes, Madrid ha incomplert el calendari de totes totes. Aquest divendres, el president Montilla ha anat més lluny i ha acusat el govern espanyol d'usar una argúcia per fer creure que ha complert amb el que marca l'Estatut. Des del Penedès, el president de la Generalitat sosté que la proposta de Solbes és infraestatutària.
Montilla acusa el govern espanyol de voler fer creure que compleix amb l'Estatut
El Montmell

Montilla acusa el govern espanyol de voler fer creure que compleix amb l'Estatut

Aquest dissabte 9 d'agost és la data límit que marca l'Estatut per definir les línies generals del nou model de finançament autonòmic. El govern espanyol creu que ja ha complert el mandat estatutari amb la proposta genèrica presentada per Solbes el mes passat. Per la Generalitat i la pràctica totalitat de les forces polítiques catalanes, Madrid ha incomplert el calendari de totes totes. Aquest divendres, el president Montilla ha anat més lluny i ha acusat el govern espanyol d'usar una argúcia per fer creure que ha complert amb el que marca l'Estatut. Des del Penedès, el president de la Generalitat sosté que la proposta de Solbes és infraestatutària.
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Montilla acusa el govern espanyol de voler fer creure que respecta l'Estatut sobre els terminis del finançament autonòmic. El president de la Generalitat retreu al titular d'Economia, Pedro Solbes, que pretengui donar dimensió de proposta de finançament al document presentat fa un mes, i que no passa d'una declaració d'intencions.

Montilla assumeix que la negociació s'allargarà ara fins a finals d'any i demana no caure per això en el desànim ni en la frustració. Recomana seny i descarta alternatives a un mal acord com la de reclamar el concert econòmic. El president de la Generalitat es mostra convençut que s'aconseguirà el model just que Catalunya necessita, i insta Convergència i Unió a no desmarcar-se de la unitat amb el tripartit per interessos partidistes.

Un termini ben concret

Que l'Estatut fixava un termini ben concret no podia agafar ningú de sorpresa. La publicació del text en el Diari Oficial de la Generalitat va fer que 20 dies després l'Estatut entrés en vigor. I aquest dia va ser el 9 d'agost del 2006.

A partir d'aquell dia, doncs, era una llei vigent que calia complir, sencera, també la disposició final primera del text, que especifica que la comissió mixta entre el govern de l'Estat i el de la Generalitat hauran de "concretar en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor de l'Estatut l'aplicació dels preceptes del títol sisè", referent al finançament. És a dir, la llei obligava a l'acord no més enllà del 9 d'agost del 2008. O sigui, aquest dissabte. Qui incompleix el termini?

En dos anys, l'única proposta formal l'ha feta el govern espanyol. Es tractava, però, d'un document genèric que ni tan sols definia com s'havia de limitar la solidaritat. Amb això, Solbes diu haver complert; Castells no ho veu igual.

L'Estatut diu que l'Estat ha d'aportar els diners suficients per "garantir els serveis d'educació, sanitat i altres serveis socials essencials", per a totes les comunitats. Però no diu que només hagin de ser aquests, com voldria el govern català. El que sí que deixa clar és que, un cop fet l'anivellament, Catalunya no pot perdre posicions en renda per càpita, cosa que passaria si no es limiten els serveis que s'han de finançar amb el fons de suficiència.

Escenificació d'unitat contra els incompliments

Davant els incompliments, els partits que formen el govern tripartit i CiU, el què sovint s'ha anomenat "quadripartit", reclamaran conjuntament aquest dissabte un nou finançament autonòmic per a Catalunya. En primer lloc es reunirà la part catalana de la Comissió Mixta d'Assumptes Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat i, posteriorment, els membres d'aquest organisme es reuniran amb representants de CiU.

La primera reunió començarà a dos quarts d'onze del matí i està previst que la reunió entre els representants de CiU i els del tripartit sigui a les onze. Aproximadament cap a les dotze del migdia, tots els representants atendran els mitjans de comunicació i podrien fer alguna declaració conjunta.

L'estat de la qüestió

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya compleix dos anys de vigència, en què només 11 dels 40 traspassos de competències de l'Estat a la Generalitat previstos en el text s'han produït, i en què el Parlament ha aprovat 16 lleis per al seu desplegament.

Entre els onze traspassos efectuats, figuren els de gestió de l'Hospital Clínic de Barcelona, ordenació del litoral -autoritzacions i instal·lacions marítimes-, declaració d'utilitat pública de les associacions, comunicacions electròniques, notaries i registres civils i homologació i convalidació de títols i estudis estrangers en ensenyaments no universitàries. També figuren dues transferències acordades el mes de juliol que eleven una mica el nivell qualitatiu de les efectuades fins ara, la Inspecció de Treball -encara que no es materialitzarà fins al juny del 2009- i la concessió de "permisos inicials de treball per a estrangers".

Estat i Generalitat han obert, també el mes de juliol, sis ponències noves per acordar sis nous traspassos, a més de les dues que ja van ser creades fa temps però que encara no han conclòs la seva feina: Rodalies de Renfe i beques i ajudes per a ensenyament universitari i no universitari.

A banda dels traspassos, el text de l'Estatut també preveu la reforma per part del Parlament espanyol d'una trentena de lleis estatals per permetre l'obertura del marc normatiu i la participació de la Generalitat, però d'aquestes només se n'ha dut a terme una, la de la reforma del Tribunal Constitucional.

Pel que fa al desenvolupament de l'Estatut en l'àmbit intern de Catalunya, el Parlament ha aprovat, en aquests dos primers anys de vigència de l'Estatut, un total de 16 lleis, si bé n'hi ha 9 més que es troben en tramitació i el govern català prepara uns 15 avantprojectes legislatius més.

Entre les 16 lleis aprovades en destaquen cinc: la de l'Agència Tributària de Catalunya, la del dret a l'habitatge, la de serveis socials, la del memorial democràtic i la de creació del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya. Altres lleis aprovades són les del Consell de Relacions Laborals, l'Institut de Seguretat de Catalunya, l'Institut Català Internacional per a la Pau, els contractes de cultiu, l'exercici de les professions de l'esport, l'eradicació de la violència masclista, la seguretat industrial i la de finançament i gestió d'infraestructures de residus.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS