Merkel i Sarkozy volen un nou tractat europeu encara que no impliqui tots els 27 estats membre

La sortida a la crisi de l'euro té des d'aquest dilluns una via clara dissenyada pels dos grans d'Europa. França i Alemanya s'han reunit a París per posar en comú un full de ruta que encarrili el continent en un camí de no-retorn, un camí que en garanteixi l'estabilitat i no propiciï escenaris com el desastre grec. Les receptes d'Angela Merkel i Nicolas Sarkozy es resumeixen en un decàleg del qual destaca una Europa de dues velocitats, amb una fortalesa al voltant de l'euro, per assegurar la sortida de la crisi.
Merkel i Sarkozy volen un nou tractat europeu encara que no impliqui tots els 27 estats membre
París

Merkel i Sarkozy volen un nou tractat europeu encara que no impliqui tots els 27 estats membre

La sortida a la crisi de l'euro té des d'aquest dilluns una via clara dissenyada pels dos grans d'Europa. França i Alemanya s'han reunit a París per posar en comú un full de ruta que encarrili el continent en un camí de no-retorn, un camí que en garanteixi l'estabilitat i no propiciï escenaris com el desastre grec. Les receptes d'Angela Merkel i Nicolas Sarkozy es resumeixen en un decàleg del qual destaca una Europa de dues velocitats, amb una fortalesa al voltant de l'euro, per assegurar la sortida de la crisi.
Joan Raventós Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Les dues velocitats vol dir que 17 països liderin la refundació europea de què parlaven la setmana passada tant el president francès, Nicolàs Sarkozy, com la cancellera alemanya, Angela Merkel.

Es tractaria de fer un nou tractat europeu comandat per Alemanya i França que situï en una posició de preeminència un total de disset dels vint-i-set estats membres de la Unió Europea perquè estableixin les regles del joc. Els disset membres, que són els que integren la zona euro, firmaran el tractat i l'obriran a la resta d'estats si compleixen els preceptes del que ja es coneix com a solució "Merkozy".

A grans trets, el decàleg dels dos dirigents europeus preveu sancions automàtiques als països que no compleixin l'objectiu del dèficit del 3% com a màxim; demanen als tribunals constitucionals que verifiquin la idoneïtat dels pressupostos nacionals en la cerca de la pròpia estabilitat, i també es vol avançar el mecanisme d'estabilitat europeu del 2015 al 2012.

En destaca, entre el seguit de receptes, una que precisament no sembla ser-ho. Sarkozy, sobre els polèmics eurobons que han enfrontat Berlín i París, hauria suavitzat la posició: "en cap cas els eurobons són la solució de la crisi", ha dit.

El paper del Banc Central Euopeu també ha marcat alguna desavinença entre els dos mandataris, però d'aquesta cimera n'ha sortit el compromís de respectar la independència d'aquest organisme i de no valorar-ne la feina tant si és per aplaudir-la com per censurar-la.

Merkel i Sarkozy també han començat a dibuixar les agendes dels caps d'estat i de govern d'almenys aquests disset motors de la refundació europea. Els ha emplaçat a reunir-se un cop al mes per supervisar les mesures econòmiques que du a terme cada estat membre i han obert la porta a garantir que una majoria qualificada del 85% pugui oposar-se a una decisió nacional.

Els plans dels mandataris més poderosos d'Europa tenen calendari. Diuen que el març del 2012 volen tenir el nou tractat i això vol dir que la reforma s'hauria impregnat d'una celeritat sense precedents. La proximitat de les eleccions legislatives franceses podrien ser un element que expliqui aquesta rapidesa.

Una escenografia delatora

La setmana que comencem podria marcar un punt d'inflexió en l'Europa que coneixem. Tant Merkel com Sarkozy han avançat que ja res no tornarà a ser igual i, en aquest avís, s'han situat ells dos (França i Alemanya) com els grans líders de la nova Europa. No han amagat que són ells els pals de paller del continent, però, per si les paraules no eren prou entenedores, l'escenografia semblava voler reforçar aquest missatge.

A la sala de premsa del Palau de l'Elisi, on s'ha fet la cimera, Angela Merkel a l'esquerra de la imatge, i Nicolas Sarkoz, a la dreta, apareixien a quarts de quatre de la tarda davant de tres banderes. En primer terme, l'alemanya, al costat de la francesa, i més al fons -enmig de les nacionals- s'entreveia la bandera europea. I encara un detall més: de l'anella d'estrelles grogues que representen els estats membres, només dues treien el nas entre les solapes dels estandards francès i alemany.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS