Mas proposa una llista mixta de polítics i societat civil per a un mandat d'un any i mig

Davant de 3.000 persones, Mas ha plantejat els passos cap a la independència: eleccions plebiscitàries, un govern de transició durant divuit mesos, comicis constituents i referèndum
Mas proposa una llista mixta de polítics i societat civil per a un mandat d'un any i mig
Barcelona

Mas proposa una llista mixta de polítics i societat civil per a un mandat d'un any i mig

Davant de 3.000 persones, Mas ha plantejat els passos cap a la independència: eleccions plebiscitàries, un govern de transició durant divuit mesos, comicis constituents i referèndum
Ramon Radó Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Eleccions anticipades "només si són per fer la consulta", a les quals s'hi acudiria amb una llista conjunta a favor del sí a la independència, formada per personalitats de la societat civil i membres dels partits que en vulguin formar part. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha desgranat aquest dimarts al vespre el full de ruta que proposa després del procés participatiu del 9-N.

Davant d'unes 3.000 persones que han omplert de gom a gom l'Auditori del Fòrum, Mas ha demanat "molta generositat" als partits polítics i a la societat civil per fer possible aquesta candidatura. I, per correspondre a aquesta generositat, ha anunciat que, en cas de guanyar les eleccions plebiscitàries, no es tornaria a presentar en els següents comicis. Però també que està disposat a, en comptes d'encapçalar la llista, anar-hi en últim lloc.

"Queda la part més difícil del camí"

Mas, que ha avisat que feia la conferència "exclusivament com a president de la Generalitat", ha fet una crida a "completar el procés polític iniciat ara fa dos anys, centrat en l'exercici del dret a decidir", del qual ha dit que "queda la part més difícil del camí, més plena d'obstacles i més decisiva".

"Cal de totes totes saber amb precisió si a Catalunya hi ha una majoria clara a favor de construir un estat o no"

El president de la Generalitat ha defensat que el procés polític català "té per última finalitat disposar de les eines per fer una Catalunya millor al servei de les persones que hi viuen". En aquest sentit, ha elogiat el "civisme exemplar, la capacitat de mobilització multitudinària i la pulcritud democràtica" de la societat catalana, que ha proclamat que "està contribuint a fer un món una mica millor".

"L'Estat ens ha fallat"

Mas ha apuntat que "l'anhel d'autogovern" dels catalans i "l'aposta de pertinença a l'estat espanyol", que ha definit com dues constants històriques, per primera vegada en molts anys "poden no necessàriament coincidir". La causa principal d'aquesta situació és, creu, "el comportament de l'Estat".

"Ras i curt: a la majoria de catalanes i catalans, l'Estat ens ha fallat i ens segueix fallant"

Ha recordat que, des de la recuperació de la democràcia, el catalanisme ha "ajudat en tot moment" i ha lamentat episodis com la campanya contra l'Estatut i la suspensió per part del Tribunal Constitucional. A més, ha criticat que l'Estat "no es va preocupar ni de seure a la taula" per parlar sobre el pacte fiscal i que "va menystenir" les mobilitzacions "de bona part de la societat catalana a favor del dret a decidir".

Mas ha volgut deixar "una porta oberta" a un eventual canvi de l'estat espanyol que culmini en una proposta cap a Catalunya, tot i que s'ha declarat "escèptic" davant d'un estat "que pensa, sent i actua d'una manera força diferent de la majoria de la societat catalana". En cas que arribés, però, s'ha compromès a sotmetre-la a votació: "Sempre he posat les urnes abans de prendre grans decisions".

"Si aquesta proposta de l'Estat arribés a veure la llum, la meva posició com a president ha estat i segueix essent la mateixa: escoltar-la, defensar la nostra posició amb el màxim consens a Catalunya i posar com a condició que la decisió final correspon al poble de Catalunya en una votació directa. Dit d'una altra manera: no es pot tornar als despatxos allò que ja és de la gent perquè s'ho ha guanyat"

Per tal de debloquejar la situació enquistada actual, el president de la Generalitat ha mostrat la seva disposició a avançar les eleccions al Parlament, com a manera de fer una consulta legal: "les eleccions es convertirien en la consulta". Mas creu que "ha arribat l'hora d'utilitzar l'únic instrument per poder fer la consulta que se'ns nega", tot i que ha reconegut que "no és el millor dels instruments, però no n'hi ha d'altre". Aquest avançament electoral, però, Mas ha insistit que únicament es produirà si és com a succedani de la consulta.

"Només avançaré les eleccions si són per fer la consulta. Si es volen fer eleccions per canviar el govern o per modificar la representació de cadascú en el Parlament, no hi haurà avançament. En aquest cas, es farien quan toca: a finals de 2016"

L'objectiu d'aquestes eleccions seria aconseguir un missatge "nítid, clar i molt entenedor" a favor de la independència de Catalunya. És per això que ha defensat la necessitat d'una "pregunta o un programa clar, que tampoc doni lloc a discussions sobre què es vota".

Una llista "que obtingui la majoria absoluta"

La proposta de Mas és acudir a les eleccions amb, si hi ha més d'una llista a favor de la independència, almenys "una que per ella mateixa obtingui la majoria absoluta", amb el suport dels partits polítics "que s'hi vulguin sentir representats". Aquesta fórmula busca "superar la dinàmica partidista i alhora protegir el futur dels partits catalans". Aquesta candidatura combinaria personalitats de la societat civil i polítics:

"La llista la configuren persones representatives de la societat civil, professionals i especialistes en les matèries clau per a la construcció de l'estat a Catalunya i persones proposades pels partits polítics implicats"

Suposant que aquesta candidatura aconseguís la majoria absoluta, el Parlament i el govern que sortissin d'aquests comicis tindrien sis funcions bàsiques en un "horitzó temporal de màxim 18 mesos":

-  1. Comunicar a les institucions de l'estat espanyol, de la UE i de la comunitat internacional la intenció de constituir un estat a Catalunya.

- 2. Proposar l'obertura de negociacions formals, si cal amb mediació externa, per acordar les condicions de la constitució pel nou estat.

- 3. Acabar de preparar les estructures d'estat per assegurar una transició eficaç.

- 4. Endegar un procés de participació per preparar les bases d'una futura constitució catalana.

- 5. Assegurar la majoria parlamentària al govern per garantir el bon funcionament de l'administració i la prestació dels serveis públics

- 6. En acabar el mandat, promoure eleccions constituents i, coincidint amb els comicis, celebrar un referèndum perquè la ciutadania decidís "la proclamació definitiva del nou estat"

Mas ha advertit que "queda poc temps per a una feinada immensa". En aquest sentit, ha destacat que Catalunya disposa de les capacitats i de les idees per edificar "un país bo de debò", però que, en canvi, "cada dia que passa som més lluny dels instruments de què disposen els països europeus" de dimensions similars, com Àustria o Dinamarca.

Finalment, Mas s'ha mostrat disposat a "correspondre personalment a la generositat que demano institucionalment als altres" amb dos compromisos personals:

"Si em correspon encapçalar la candidatura i es guanya per majoria absoluta i, per tant, ha guanyat el sí, jo no em tornaria a presentar a les eleccions següents. I, potser sorprendrà: puc encapçalar la llista, però també la puc tancar. Puc ser el primer o puc ser l'últim, ja veuen que no hi ha condicions personals

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS

DOCUMENTS RELACIONATS