Llibres per quan s'acabin les vacances
Amb aquesta cita, també de Daniel Pennac, vull recordar que un llibre, una obra d'art, pot ser un bon bàlsam per ajudar a passar els pitjors tràngols. I és què ara que ja s'està acabant el període de vacances, toca pensar a tornar a reprendre les activitats habituals, les petites o grans guerres diàries. Ara també hi haurà menys temps per llegir, per tant, val la pena triar molt bé el que prioritzem.
Carmen AmorósActualitzat
Ara que ja s'està acabant el període de vacances, toca pensar a tornar a reprendre les activitats habituals, les petites o grans guerres diàries. Ara hi haurà menys temps per llegir, per tant, val la pena triar molt bé el que prioritzem. Amb aquesta cita, "La funció de l'art és imposar una treva en el combat dels homes", també de Daniel Pennac, vull recordar que un llibre, una obra d'art, pot ser un bon bàlsam per ajudar a passar els pitjors tràngols.
A banda dels problemes derivats de la feina, o de la falta de feina, moltes persones s'hauran d'enfrontar un altre cop a tot un seguit de rutines, alguns als problemes escolars, fills que no s'adapten a l'escola, o que suspenen, o que aproven però no estudien el que haurien d'estudiar. Entre d'altres, per la fi de les vacances, proposo un llibre que farà més fàcil entendre's i conviure amb "els mals estudiants".
"Mal d'escola" de Daniel Pennac, no és només una obra d'art, és també, és, sobretot, un assaig autobiogràfic sobre un mal estudiant que aconsegueix sortir del cercle viciós de les males notes, les manies dels mestres i els problemes a casa per culpa dels estudis, de forma brillant. El primer capítol ja deixa entreveure cóm anirà la cosa, però, a mesura que llegeixes, vas endinsant-te en un món que, no per conegut, deixa de sorprendre't. És un assaig, és cert, però és un assaig que entreté més que una novel·la. Indispensable per a totes les persones que hagin de gestionar problemes escolars: pares, mestres, oncles, tutors... Una delícia pels qui no tinguin aquests problemes.
I, posada a parlar d'un assaig que es llegeix com si fos ficció, no tinc més remei que recomanar aquesta joia "Com una novel·la", l'obre de Pennac, de la qual he extret tantes cites i tants títols al llarg de la sèrie de reportatges sobre llibres per les vacances. Suposo que hores d'ara ja no descobreixo massa cosa dient que és una meravella. Si encara no l'han llegit, val la pena, creguin-me. Un llibre que diu que llegir no és obligatori, que podem llegir el que ens vingui de gust, que podem saltar-nos pàgines... un llibre (Pennac em mataria si em veies escriure "llibre", si el llegeixen ja veuran per què) que, de manera amena i divertida, fa venir ganes de llegir i ofereix tècniques per iniciar als més petits a la lectura i per reconduir-los-hi quan l'abandonin coincidint amb l'adolescència i les lectures obligatòries.
Pennac va presentar a Barcelona el passat mes de juny "Diari d'un cos", una novel·la que, assegura, no és autobiogràfica i que, jo, tot i no haver-la llegit encara, m'atreveixo a recomanar. A aquestes alçades no crec que Pennac pugui publicar res dolent.
De tota manera, deia que com que ara a partir d'ara hi haurà menys temps per llegir havíem de ser molt curosos amb el que triem i prioritzar el que de debò ens interessa.
Jo m'he passat anys posant-me de deures acabar l'"Ulisses" de James Joyce, una d'aquelles novel·les que "figura que hem d'haver llegit" i que ha amargat a generacions de lectors.
Segur que a moltes persones els ha agradat, jo en conec una, però en conec moltes més que ni tan sols han arribat a acabar-lo. Jo pensava que havia de fer l'esforç i el feia, i el feia, i no me'n sortia, fins que un dia un amic em va dir que si l'"Ulisses" costava tant de llegir potser la culpa no és dels lectors sinó de l'autor i que no val la pena perdre temps amb una novel·la que se'ns fa antipàtica i no entenem.
I vaig pensar, "té raó". Amb tot el que hi ha per llegir, i que no tindrem temps de llegir, no val la pena entestar-se amb una determinada obra. I vaig començar a llegir d'una altre manera. Des d'aleshores dono una oportunitat a cada llibre, dues, potser tres. I prou. Si no m'agrada, no m'agrada. I gràcies a això puc dir que no, que no he llegit la "La Ilíada", d'Homer. La vaig començar després de "L'Odissea", vaig veure que m'avorria molt i vaig agafar un altre llibre. Uff, quin alleujament!
Amb el temps que he guanyat desant aquests dos llibres lluny de la meva tauleta de nit podré endinsar-me aquest any en l'obra de Jesús Moncada, i descobrir si m'agrada o no, perquè encara no n'he llegit res i ja començo a tenir edat de tenir-ne una opinió. També faré una mica d'immersió en la literatura dels autors orientals, no en conec pràcticament res i segur que hi ha moltes joies per descobrir. Donat que no sé per on començar, demanaré a una amiga que va viure al Japó, i que va tornar feta una experta d'estar per casa, que em faci un mínim itinerari. I si trobo que no m'ho passo bé o que no m'interessa, buscaré altres opcions.
Amb el temps que he guanyat, aprofitaré per passar més estones anant a llibreries, biblioteques, llibreters de vell i saquejant les prestatgeries de familiars i amics per trobar-hi coses que no conec.
Ara fa poc, vaig trobar una edició d'"Homenatge a Catalunya", de George Orwell, editat per Ariel el 1972, en bon estat de conservació, per 5 euros, poca cosa comparada amb el plaer de poder llegir la visió d'Orwell sobre la Guerra Civil espanyola en la meva llengua.
Per la tardor ja m'estic guardant tres llibres que ha editat Cossetània, "Les raons de l'exili", de Rafael Tasis, amb edició de Montserrat Bacardí i Francesc Foguet, "L'amargor de l'exili", de Josep Maria Murià, i "Història de la meva vida i els meus fantasmes", de Lluís Capdevila amb un pròleg de Francesc Canosa, que és qui n'ha fet l'edició, i que ja he fullejat. El cos de lletra podria ser més gran, però el conjunt d'aquests tres llibres, juntament amb "Bohemis, pistolers, anarquistes i altres ninots", de Jaume Passarell, "La Barcelona pecadora", de Domènec de Bellmunt, i "Sang a les Drassanes", de Francesc Madrid, editats per A contra vent, em portaran a la Catalunya de començaments del segle XX de la mà d'autors que han caigut una mica en l'oblit però que van ser protagonistes dels fets que narren. Un viatge a les meves arrels.
I, finalment, per acabar aquest seguit de reportatges, no vull deixar de recordar-los que, sempre que la necessitin, sempre que vulguin, tenen la poesia, allà, quieta, callada, esperant-los sense cap retret, per donar-los un cop de mà.
Fins aviat.
A banda dels problemes derivats de la feina, o de la falta de feina, moltes persones s'hauran d'enfrontar un altre cop a tot un seguit de rutines, alguns als problemes escolars, fills que no s'adapten a l'escola, o que suspenen, o que aproven però no estudien el que haurien d'estudiar. Entre d'altres, per la fi de les vacances, proposo un llibre que farà més fàcil entendre's i conviure amb "els mals estudiants".
"Mal d'escola" de Daniel Pennac, no és només una obra d'art, és també, és, sobretot, un assaig autobiogràfic sobre un mal estudiant que aconsegueix sortir del cercle viciós de les males notes, les manies dels mestres i els problemes a casa per culpa dels estudis, de forma brillant. El primer capítol ja deixa entreveure cóm anirà la cosa, però, a mesura que llegeixes, vas endinsant-te en un món que, no per conegut, deixa de sorprendre't. És un assaig, és cert, però és un assaig que entreté més que una novel·la. Indispensable per a totes les persones que hagin de gestionar problemes escolars: pares, mestres, oncles, tutors... Una delícia pels qui no tinguin aquests problemes.
I, posada a parlar d'un assaig que es llegeix com si fos ficció, no tinc més remei que recomanar aquesta joia "Com una novel·la", l'obre de Pennac, de la qual he extret tantes cites i tants títols al llarg de la sèrie de reportatges sobre llibres per les vacances. Suposo que hores d'ara ja no descobreixo massa cosa dient que és una meravella. Si encara no l'han llegit, val la pena, creguin-me. Un llibre que diu que llegir no és obligatori, que podem llegir el que ens vingui de gust, que podem saltar-nos pàgines... un llibre (Pennac em mataria si em veies escriure "llibre", si el llegeixen ja veuran per què) que, de manera amena i divertida, fa venir ganes de llegir i ofereix tècniques per iniciar als més petits a la lectura i per reconduir-los-hi quan l'abandonin coincidint amb l'adolescència i les lectures obligatòries.
Pennac va presentar a Barcelona el passat mes de juny "Diari d'un cos", una novel·la que, assegura, no és autobiogràfica i que, jo, tot i no haver-la llegit encara, m'atreveixo a recomanar. A aquestes alçades no crec que Pennac pugui publicar res dolent.
De tota manera, deia que com que ara a partir d'ara hi haurà menys temps per llegir havíem de ser molt curosos amb el que triem i prioritzar el que de debò ens interessa.
Jo m'he passat anys posant-me de deures acabar l'"Ulisses" de James Joyce, una d'aquelles novel·les que "figura que hem d'haver llegit" i que ha amargat a generacions de lectors.
Segur que a moltes persones els ha agradat, jo en conec una, però en conec moltes més que ni tan sols han arribat a acabar-lo. Jo pensava que havia de fer l'esforç i el feia, i el feia, i no me'n sortia, fins que un dia un amic em va dir que si l'"Ulisses" costava tant de llegir potser la culpa no és dels lectors sinó de l'autor i que no val la pena perdre temps amb una novel·la que se'ns fa antipàtica i no entenem.
I vaig pensar, "té raó". Amb tot el que hi ha per llegir, i que no tindrem temps de llegir, no val la pena entestar-se amb una determinada obra. I vaig començar a llegir d'una altre manera. Des d'aleshores dono una oportunitat a cada llibre, dues, potser tres. I prou. Si no m'agrada, no m'agrada. I gràcies a això puc dir que no, que no he llegit la "La Ilíada", d'Homer. La vaig començar després de "L'Odissea", vaig veure que m'avorria molt i vaig agafar un altre llibre. Uff, quin alleujament!
Amb el temps que he guanyat desant aquests dos llibres lluny de la meva tauleta de nit podré endinsar-me aquest any en l'obra de Jesús Moncada, i descobrir si m'agrada o no, perquè encara no n'he llegit res i ja començo a tenir edat de tenir-ne una opinió. També faré una mica d'immersió en la literatura dels autors orientals, no en conec pràcticament res i segur que hi ha moltes joies per descobrir. Donat que no sé per on començar, demanaré a una amiga que va viure al Japó, i que va tornar feta una experta d'estar per casa, que em faci un mínim itinerari. I si trobo que no m'ho passo bé o que no m'interessa, buscaré altres opcions.
Amb el temps que he guanyat, aprofitaré per passar més estones anant a llibreries, biblioteques, llibreters de vell i saquejant les prestatgeries de familiars i amics per trobar-hi coses que no conec.
Ara fa poc, vaig trobar una edició d'"Homenatge a Catalunya", de George Orwell, editat per Ariel el 1972, en bon estat de conservació, per 5 euros, poca cosa comparada amb el plaer de poder llegir la visió d'Orwell sobre la Guerra Civil espanyola en la meva llengua.
Per la tardor ja m'estic guardant tres llibres que ha editat Cossetània, "Les raons de l'exili", de Rafael Tasis, amb edició de Montserrat Bacardí i Francesc Foguet, "L'amargor de l'exili", de Josep Maria Murià, i "Història de la meva vida i els meus fantasmes", de Lluís Capdevila amb un pròleg de Francesc Canosa, que és qui n'ha fet l'edició, i que ja he fullejat. El cos de lletra podria ser més gran, però el conjunt d'aquests tres llibres, juntament amb "Bohemis, pistolers, anarquistes i altres ninots", de Jaume Passarell, "La Barcelona pecadora", de Domènec de Bellmunt, i "Sang a les Drassanes", de Francesc Madrid, editats per A contra vent, em portaran a la Catalunya de començaments del segle XX de la mà d'autors que han caigut una mica en l'oblit però que van ser protagonistes dels fets que narren. Un viatge a les meves arrels.
I, finalment, per acabar aquest seguit de reportatges, no vull deixar de recordar-los que, sempre que la necessitin, sempre que vulguin, tenen la poesia, allà, quieta, callada, esperant-los sense cap retret, per donar-los un cop de mà.
Fins aviat.
