L'indult als condemnats pel "cas Treball" reobre el debat sobre aquesta figura
Els partits de l'oposició han considerat indignants els indults concedits a dos condemnats pel "cas Treball", vinculats a Unió Democràtica de Catalunya, i sospiten que al darrere hi pot haver un pacte de silenci entre CiU i PP. No són els primers casos d'indults envoltats de polèmica. Fa temps que entre els juristes hi ha veus que critiquen la discrecionalitat dels indults, ja que estan per damunt del poder judicial perquè els atorga el govern, i demanen que, almenys, s'hagin d'argumentar.
TV3Actualitzat
Hi ha indults cridaners. A un dels indultats del "cas Treball", Lorenzo Acuña, és el segon cop que el govern el perdona, després d'exonerar-lo de pena pel "cas Turisme". Fa poc, ho va ser el conseller del Banc Santander Alfredo Sáenz, per evitar que hagués de deixar el càrrec. I també hi ha casos d'indults a policies, com uns mossos condemnats per torturar un detingut a comissaria.
Però el fet és que el "Butlletí Oficial de l'Estat" publica centenars d'indults al cap de l'any. Només aquest 13 de març, n'hi ha 22. Mentre que els partits no fan cap gest per demanar que es modifiqui la llei de l'indult, que data del 1870, els juristes fa temps que demanen que es reguli, per impedir les possibles discrecionalitats.
El catedràtic de Dret Penal de la UB, Joan Queralt, destaca que "l'indult no s'ha de justificar ni raonar. És l'arbitrarietat en estat pur. És un residu, un vestigi de l'antic règim. El tema és si, en un sistema democràtic, ha d'haver-hi indult, un indult al marge del poder judicial, perquè és una intromissió en el poder judicial i un menyspreu de les normes."
El magistrat Pablo Llerena, per la seva banda, assegura que caldria prendre mesures perquè no s'associï l'indult a la idea que és "una concessió arbitrària i que pugui respondre al fet que determinades persones es troben en una situació privilegiada que els posiciona per sobre de la llei". Per això, diu, "s'hauria d'establir o explicar les raons objectives que porten el govern a prendre aquesta decisió."
Fa poc va ser indultat el pres més antic d'Espanya, un delinqüent comú que feia 36 anys que estava tancat. Va ser per raons humanitàries. De casos, n'hi ha molts, i sovint l'indult serveix per no fer entrar a la presó una persona condemnada amb tant retard que ja està reinserida socialment.
Però el fet és que el "Butlletí Oficial de l'Estat" publica centenars d'indults al cap de l'any. Només aquest 13 de març, n'hi ha 22. Mentre que els partits no fan cap gest per demanar que es modifiqui la llei de l'indult, que data del 1870, els juristes fa temps que demanen que es reguli, per impedir les possibles discrecionalitats.
El catedràtic de Dret Penal de la UB, Joan Queralt, destaca que "l'indult no s'ha de justificar ni raonar. És l'arbitrarietat en estat pur. És un residu, un vestigi de l'antic règim. El tema és si, en un sistema democràtic, ha d'haver-hi indult, un indult al marge del poder judicial, perquè és una intromissió en el poder judicial i un menyspreu de les normes."
El magistrat Pablo Llerena, per la seva banda, assegura que caldria prendre mesures perquè no s'associï l'indult a la idea que és "una concessió arbitrària i que pugui respondre al fet que determinades persones es troben en una situació privilegiada que els posiciona per sobre de la llei". Per això, diu, "s'hauria d'establir o explicar les raons objectives que porten el govern a prendre aquesta decisió."
Fa poc va ser indultat el pres més antic d'Espanya, un delinqüent comú que feia 36 anys que estava tancat. Va ser per raons humanitàries. De casos, n'hi ha molts, i sovint l'indult serveix per no fer entrar a la presó una persona condemnada amb tant retard que ja està reinserida socialment.
