Oslo

L'escriptor i activista xinès Liu Xiaobo, Premi Nobel de la Pau

El Comitè Nobel del Parlament noruec ha fet bons els pronòstics i ha anunciat que el guanyador del Nobel de la Pau és l'escriptor i activista xinès Liu Xiaobo. Actualment, Liu és a la presó acusat de subversió pel govern de la Xina per defensar els valors democràtics. La Fundació Vicenç Ferrer es queda finalment sense premi, tot i els suports que havia recollit per la seva tasca a l'Índia. El comitè ha explicat que ha trigat a prendre la decisió, però finalment ha escollit Liu per "la seva tasca no violenta a favor dels drets humans a la Xina".

Actualitzat
Liu Xiaobo és un escriptor i activista de les llibertats nascut a Changchun el 28 de desembre de 1955. Cinquanta-quatre anys després, el 2009, un jutge el va condemnar a 11 anys de presó per ser coautor de la "Carta 2008", un manifest de 300 intel·lectuals en què es reclamava la llibertat d'expressió i l'obertura política a la Xina. El text, que acumula 20.000 signatures, estava inspirat en la "Carta 77", que l'oposició de l'antiga Txecoslovàquia va redactar el 1977.

Tot i que, avui per avui, és pràcticament un desconegut al seu país perquè el govern xinès s'ha encarregat de vetar-lo amb la censura, Liu va ser un dels líders de la revolta de Tiananmen del 1989. Llavors, l'activista va abandonar la seva estada com a professor visitant a la Universitat de Colúmbia, a Nova York, per encapçalar la vaga de fam en les protestes estudiantils. A més, va ser un dels responsable que la massacre no fos encara més gran en negociar una sortida pacífica de la plaça abans que els carros blindats matessin els centenars de joves que es negaven a abandonar la protesta.

Tiananmen li va valer una primera condemna, de dos anys. El 1996 va arribar la segona, en un "laogai", un "camp de reeducació laboral" xinès. La tercera, aquest 2008, va arribar a un Liu madur i resignat a un futur carcerari per poder continuar lluitant per les llibertats. Liu continua a la presó, on encara no sap que li han concedit el Nobel. Haurà d'esperar la visita de la seva dona, Liu Xia, per saber que se li ha concedit el guardó. Precisament la seva dona ha demanat a la comunitat internacional que aprofiti aquesta oportunitat per pressionar les autoritats xineses perquè alliberin el seu marit.

Pressions de la Xina

La victòria de Liu pot trencar les relacions cordials entre la Xina i Noruega, tal com ja va avisar el ministre d'Afers Estrangers xinès, que va visitar Oslo expressament per advertir-ne el Parlament noruec.

La Xina no s'ha aturat aquí. Geir Lundestad, el director de l'Institut Nobel, ha denunciat abans del lliurament del guardó les pressions de la vicecancellera xinesa, Fu Ying, perquè el premi no anés a parar a cap dels dissidents xinesos nominats. Curiosament, Lundestad va suggerir el 2001 que tard o d'hora el malson de Pequín es faria realitat.

Sense reconeixement per a Vicenç Ferrer

Aquest any s'ha batut el rècord de nominats: hi havia un total de 237 persones i organitzacions que optaven al premi. El ventall, quant a les nacionalitats, era també molt ampli i incloïa el primer ministre de Zimbàbue, Morgan Tsvangirai; l'activista afganesa Sima Samar, i el català Vicenç Ferrer, entre molts d'altres.

La fundació del desaparegut Vicenç Ferrer s'ha quedat amb la mel a la boca. L'organització, que atén 2,5 milions de persones a l'Índia, considerava que l'atorgament del Nobel permetria exportar arreu del món el model de treball que va idear Vicenç Ferrer. La candidatura es va gestar al Facebook, on les adhesions es compten a milers. De seguida va aconseguir el suport individual de diverses personalitats, un requisit que Oslo exigeix, però també el consens unànime de diversos sectors, com el polític i el docent.

L'obra de Vicenç Ferrer no és estrictament un projecte de pau, però sí que ha esdevingut un model social de desenvolupament i progrés que ha garantit l'estabilitat en una de les zones més pobres i sense expectatives de l'Índia.

Vicenç Ferrer va dedicar tota la vida a ajudar els més desvalguts. Ho va fer primer com a missioner jesuïta, i un cop fora de l'orde va continuar la seva tasca amb la seva dona, que és qui ara tira endavant els projectes amb el seu fill Moncho. Guanyador de nombrosos premis, entre ells el Príncep d'Astúries de la concòrdia o la Creu de Sant Jordi, tenia una particular visió dels guardons: "Un premi d'aquests serveix per aconseguir més recursos per a la gent".
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
DOCUMENTS RELACIONATS
Anar al contingut