Una llufa
La llufa és una tradició que s'ha anat perdent amb el temps
Barcelona

Les innocentades van de baixa després de més de 600 anys d'història

La tradició es remunta més de 600 anys enrere en plena edat mitjana i és fruit d'una barreja de celebració religiosa, herència pagana i trapelleria gremial i ciutadana.

Felip GordilloActualitzat

El 28 de desembre és el dia dels Sants Innocents. És a dir, de les innocentades. Un dia en què cal parar compte amb el que fem, llegim, veiem o escoltem perquè pot ser un parany.

D'on sorgeixen les innocentades? La tradició es remunta més de 600 anys enrere en plena edat mitjana i és fruit d'una barreja de celebració religiosa, herència pagana i trapelleria gremial i ciutadana.

El dia dels Sants Innocents els cristians commemoren la presumpta matança dels nens menors de dos anys nascuts a Betlem. Diuen els evangelis que el rei Herodes la va ordenar per impedir el naixement del profeta, per por que amenacés el seu poder. Aquesta història, però, és qüestionada pels historiadors.

Per explicar el pas d'una matança a un dia de bromes cal passar abans pel bisbetó. Aquesta és una tradició de l'edat mitjana que es feia per commemorar la matança d'Herodes. A diverses localitats catalanes es triava, i encara es tria, per les dates de Nadal un nen perquè fes de bisbe. Era un cant a la innocència infantil que acabava el dia 28 de desembre.

La figura del bisbetó no era oficial i, de fet, va molestar durant anys l'Església, que la va intentar prohibir els segles XV i XVI. La festa va instaurar un ambient de broma i trapelleria que els membres dels gremis medievals van convertir en tradició. Amb la industrialització, les llufes es van convertir en les reines de la festa. Antigament es feien amb fulles de col o d'enciam i els joves les enganxaven a les faldilles de les dones.

La innocentada actual s'empelta també de les saturnals romanes, unes festes paganes de gresca generalitzada que tenien lloc, precisament, just abans que acabés l'any.

Sigui quin sigui l'origen del Dia dels Innocents, les innocentades van de baixa. Els diaris cada cop en fan menys i la ciutadania en general tampoc s'anima.

L'abril és dels ximples

El 28 de desembre, però, no és el dia mundial de les innocentades. Se celebra a la majoria de territoris de parla castellana, però a la resta del món, les bromes són territori de la primavera. Als països anglosaxons i a França i Itàlia se celebra el dia 1 d'abril.

És el que en anglès es coneix com a April's Fool, en italià com a Pesce d'Aprile i en francès com a Poisson d'Avril. El nom en italià i francès vol dir "peix d'abril", en referència al símbol del zodíac.

L'illa de Menorca també té un passat britànic i un present turístic. Entre 1708 i 1802 els anglesos hi van deixar petjada en tres ocupacions. Això ha fet que l'April Fool's Day es visqui d'una manera especial. No s'acostuma a celebrar, però és conegut entre els habitants de l'illa. També se celebra a Itàlia, Bèlgica i Alemanya, tot i que amb menys presència.

No se sap ben bé l'origen d'aquesta tradició, però n'hi ha referències des de l'any 1550, durant el regnat de Carles IX de França. En aquella època es va canviar el calendari perquè l'any nou comencés l'1 de gener, en comptes del dia 1 d'abril. Per fer escarni dels que no recordaven el canvi, a França es va fer habitual fer regals absurds d'any nou en aquest April Fool's Day.

Anar al contingut