L'associació TintinCat canvia de nom per un acord amb Moulinsart

L'empresa Moulinsart, que és la titular dels drets d'autor de l'obra d'Hergé, l'autor dels populars àlbums de Tintín, estan forçant tots els webs de fans del jove reporter a canviar de nom i a modificar el seu aspecte gràfic a més d'arribar a acords amb ells.
janquim / Barcelona

L'associació TintinCat canvia de nom per un acord amb Moulinsart

L'empresa Moulinsart, que és la titular dels drets d'autor de l'obra d'Hergé, l'autor dels populars àlbums de Tintín, estan forçant tots els webs de fans del jove reporter a canviar de nom i a modificar el seu aspecte gràfic a més d'arribar a acords amb ells.
Actualitzat
Això és el que li ha passat a l'associació TintinCat, que aplega més de 300 socis i funciona des de fa 6 anys. A partir del març vinent, quan celebri la seva assemblea anual, aprovarà un canvi de nom i veurà limitada la seva possibilitat d'incloure imatges de Tintín al seu web, que haurà de canviar també el nom del domini a internet, i a la seva publicació impresa.

Encara no saben quin nom adoptarà l'entitat i ara mateix els seus associats proposen solucions davant del conflicte legal. Potser es podria optar per algun nom que sigui una al·lusió més indirecta a les aventures de Tintín, seguint l'estil de l'associació espanyola que es fa dir "Mil rayos", evitant esmentar el nom del personatge.

Com explica el president de TintinCat, Víctor Niubó, Moulinsart SA es va dirigir a l'associació per reclamar-los una "quantitat del tot desorbitada", que no vol precisar però que és d'unes quantes desenes de milers d'euros, com a contrapartida per a totes les imatges de Tintín que l'associació ha fet servir aquests anys.

La prova que l'acció era contundent és que al darrer número de la revista que l'associació distribueix entre els seus membres, i que no es posa a la venda, no hi havia ni una sola imatge procedent dels àlbums que va crear Georges Remi. Moulinsart és ara l'única empresa que gestiona els drets i no sense polèmica, com s'admet en l'article corresponent de la Wikipedia.

Menys imatges al web

Després d'unes negociacions amb els titulars dels drets, l'associació ha acceptat pagar una quantitat molt menor i en un termini de cinc anys i, a canvi d'això, se'ls permetrà firmar un acord d'adhesió. La signatura es farà aquesta mateixa setmana i permetrà un ús restringit d'imatges de Tintín al web, que només en podrà mostrar una per "pàgina".

Com explica Niubó, els responsables de l'entitat van decidir que valia més arribar a aquest acord per la dificultat de resistir la pressió econòmica i també perquè el context no era favorable. Una sentència molt recent condemna l'escriptor Bob Garcia a pagar desenes de milers d'euros perquè va incloure reproduccions de vinyetes en uns llibres de tirada molt curta i de clara intenció didàctica en els quals parlava, justament, de l'obra de Tintín.

Les pressions han obligat a fer canvis semblants a la majoria de les associacions de fans que hi ha arreu d'Europa. Les entitats de França, Suècia i Alemanya han cedit a les pressions de Nick Rodwell, l'home que controla ara mateix els drets sobre l'obra de Tintín, i han arribat  a acords amb Moulinsart. Un dels grups més reconeguts, Les amis d'Hergé, està ara mateix controlat per gent molt propera als gestors dels drets.

Només els holandesos tenen previst resistir, confiats que estan protegits perquè el nom de Tintín en neerlandès, Kuifje, és molt diferent i per ara tota l'acció s'emprèn contra l'ús del nom Tintín.

La gestió dels drets va canviar de forma radical a partir del moment que Nick Rodwell se'n va fer càrrec. Està casat amb la vídua d'Hergé i s'ha mostrat sempre implacable en la persecució no sols dels usos fraudulents de la imatge de Tintín sinó també de tots els clubs de fans que, com és obvi, volien fer ús de la imatge d'aquest reporter creat fa vuitanta anys.

Blog suspès

El caràcter polèmic de Rodwell es va confirmar aquest estiu, quan des del seu blog va llançar crítiques personals contra periodistes amb qui no té bona relació, referint-se a una malaltia psíquica dels seus fills. El cas va sorprendre fins i tot al lloc oficial Tintin.com, que va suspendre el blog de Rodwell i va eliminar aquell text.

Entre els autors perseguits hi ha Hugues Dayez, periodista de la ràdio televisió belga i autor del llibre "Tintin et les héritiers", crític amb la gestió de Rodwell. Per la seva banda, Bob Garcia ja ha emprès una acció a Facebook proposant que es faci boicot a la pel·lícula sobre Tintín que s'ha d'estrenar el 2012. De moment té més de 700 seguidors.

Polèmic "marit de la vídua"

Pels hereus, el film de Steven Spielberg representa una oportunitat especial d'accedir de cop al mercat asiàtic, on podrien entrar amb una campanya de marxandatge molt potent. Per això l'empresa no té cap inconvenient a pressionar els clubs de fans si a canvi de restringir l'ús de les imatges aconsegueix obtenir beneficis molt importants quan la marca Tintín recuperi posicions gràcies a Hollywood.

Fa pocs mesos, la polèmica entre els fans de Tintín i Rodwell es va reproduir a causa de les mesures restrictives del Museu Hergé, estrenat la primavera de 2009, que va impedir als reporters gràfics que prenguessin cap imatge quan es presentava als mitjans. A més, se'l considera un museu massa enfocat als adults i d'un concepte antic (exhibeix moltes planxes de valor històric però poc atractives) en un edifici molt contemporani. També se n'ha criticat la situació, en una mal comunicada Lovaina-La-Nova, a 30 quilòmetres de la capital.

Tot i les restriccions imposades des de Moulinsart, és possible trobar altres webs en català sobre Tintín que, a causa del seu caràcter personal, no han rebut de moment les amenaces del "marit de la vídua", que és la manera com els seus crítics es refereixen a Nick Rodwell.