La reforma de l'administració local limitarà el sou d'alcaldes i regidors i reduirà el nombre d'assessors polítics i d'empreses municipals

El projecte de reforma de l'administració local que impulsa el govern preveu que només els alcaldes i els regidors amb dedicació exclusiva tinguin un sou i que els alcaldes de municipis de menys de 1.000 habitants no rebin remuneració per la seva feina. D'aquesta manera, quan la reforma entri en vigor, el 82% dels regidors que hi ha a l'Estat no tindran sou.
La reforma de l'administració local limitarà el sou d'alcaldes i regidors i reduirà el nombre d'assessors polítics i d'empreses municipals
Madrid

La reforma de l'administració local limitarà el sou d'alcaldes i regidors i reduirà el nombre d'assessors polítics i d'empreses municipals

El projecte de reforma de l'administració local que impulsa el govern preveu que només els alcaldes i els regidors amb dedicació exclusiva tinguin un sou i que els alcaldes de municipis de menys de 1.000 habitants no rebin remuneració per la seva feina. D'aquesta manera, quan la reforma entri en vigor, el 82% dels regidors que hi ha a l'Estat no tindran sou.
Redacció Actualitzat
Soraya Sáenz de Santamaría i Cristóbal Montoro, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres
Soraya Sáenz de Santamaría i Cristóbal Montoro, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres
El govern espanyol posa en marxa la reforma de l'administració local. L'executiu de Mariano Rajoy limitarà els sous dels alcaldes, el nombre d'assessors polítics i les empreses municipals. El projecte de reforma de l'administració local que impulsa el govern preveu que només els alcaldes i els regidors amb dedicació exclusiva tinguin un sou i que els alcaldes de municipis de menys de 1.000 habitants no rebin remuneració per la seva feina.

D'aquesta manera, quan la reforma entri en vigor, el 82% dels regidors que hi ha a l'Estat no tindran sou. Del total de regidors que hi ha a Espanya, 68.285, només 12.188 tindran remuneració.

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha insistit que l'objectiu de l'avantprojecte de llei és aclarir les competències de cada administració i evitar duplicitats. La vicepresidenta de l'executiu, Soraya Sáenz de Santamaría, l'ha qualificada de "llei clau" per a la racionalització de l'estructura de l'Estat i per a la sostenibilitat dels comptes municipals.

Desapareixeran les competències "impròpies"

El text aprovat al Consell de Ministres fixa la llista de competències pròpies dels municipis i la desaparició de les anomenades competències impròpies, aquelles de titularitat autonòmica que exerceixen els ajuntaments. A partir d'ara, això només podrà succeir quan aquesta competència vagi acompanyada de finançament suficient i si l'autonomia no la paga a temps, Hisenda li descomptarà els diners de la seva participació als ingressos de l'Estat.

Un altre dels punts de la reforma és la prohibició de la creació de noves empreses públiques municipals, mentre que les que ja existeixen hauran de dissoldre's. Totes les entitats locals i les seves empreses i organismes hauran de complir uns estàndards de qualitat i d'eficiència. A més, les mancomunitats i entitats locals que no retin comptes "hauran de desaparèixer" o cedir les competències a les diputacions.

Trias passarà a cobrar 43.000 euros anuals menys

El sou dels alcaldes de les ciutats de més de 500.000 habitants tindrà com a referència el d'un secretari d'Estat i els pressupostos generals en fixaran el topall màxim i mínim. La llei estatal de comptes públics establirà barems per a les nòmines dels regidors, els treballadors públics de l'administració municipal i els directius de l'àmbit local. Els ingressos dels regidors de les ciutats grans no podran superar els d'un secretari d'Estat (que tenen una nòmina anual de 67.055,31 euros, a banda de complements) i la nòmina anirà baixant per trams de poblacions fins als municipis d'entre 1.000 i 2.000 habitants, els alcaldes dels quals cobraran un 20% d'aquesta quantitat.

Actualment, quinze alcaldes de capital de província cobren més que un secretari d'Estat, entre els quals hi ha el de Barcelona, Xavier Trias (109.939 euros anuals), que és el que més cobra, i la de Madrid, Ana Botella (94.703 euros). Amb la reforma, Trias passarà a cobrar gairebé 43.000 euros menys cada any.

També es limita el salari dels funcionaris municipals, fixat cada any als pressupostos generals de l'Estat, o el retorn d'interventors i secretaris al cos de funcionaris estatals, la qual cosa concedirà independència a la gestió financera municipal. El nombre d'assessors amb càrrec als ajuntaments passarà a ser 6.489 a tot l'Estat i, als grans municipis, el personal eventual no podrà suposar més del 0,7% del total de la plantilla.

Aquesta reforma deixarà sense retribució dotze dels 57 regidors de l'Ajuntament de Madrid i nou dels 41 del consistori de Barcelona, perquè es limita la quantitat d'edils que podran tenir dedicació exclusiva i, per tant, sou.

Estalvi de 7.129 milions

Amb aquesta reforma, el govern espanyol preveu aconseguir un estalvi de 7.129 milions d'euros, 5.500 dels quals seran fruit de l'aclariment de competències i de l'eliminació de duplicitats, és a dir, evitar que dues administracions presentin el mateix servei. A més, es calcula un estalvi de 73 milions per la desaparició de mancomunitats i entitats locals menors, aquelles que no compleixi uns mínims d'eficiència i qualitat. Un total de 145 milions més procediran de la reducció de personal eventual i càrrecs locals i els altres 1.397 de la limitació del sector públic local.

El Consell de Ministres ha donat llum verda aquest divendres a l'avantprojecte de la reforma i ha remès el text al Consell d'Estat, com a pas previ al seu posterior enviament a les Corts Generals.