La prima de risc a 580 punts, un llindar crític

Els dubtes sobre el rescat bancari espanyol, l'escenari postelectoral grec i l'especulació disparen la primera de risc per sobre dels 580 punts. La gran pregunta ara és si Espanya seguirà el camí de Grècia, Irlanda i Portugal i haurà de ser rescatada.
La prima de risc a 580 punts, un llindar crític
Barcelona

La prima de risc a 580 punts, un llindar crític

Els dubtes sobre el rescat bancari espanyol, l'escenari postelectoral grec i l'especulació disparen la primera de risc per sobre dels 580 punts. La gran pregunta ara és si Espanya seguirà el camí de Grècia, Irlanda i Portugal i haurà de ser rescatada.
RedaccióActualitzat
Imatge d'arxiu de monedes d'euro

Imatge d'arxiu de monedes d'euro

Què és la prima de risc?

La prima de risc és la diferència entre el bo a 10 anys d'un país i el d'Alemanya, considerat el més solvent i que es pren com a referència. Espanya superar per primer cop els 500 punts a finals de maig, el mateix dia que Bankia tornava a cotitzar.

El rescat dels bancsespanyols no ha calmat la incertesa dels mercats, que pensen que només la intervenció del Banc Central Europeu (BCE), comprant deute, pot garantir la solvència d'Espanya. Això, sumat a l'especulació borsària i a la tensió derivada de la hipotètica sortida de Grècia de l'euro, ha desembocat aquest 18 de juny en una prima de risc desbocada, que ha fregat els584 punts bàsics, cota rècord des de la creació de l'euro.

Espanya serà rescatada?

El llindar de 500 punts ja es considerava perillós pel risc que calgués rescatar Espanya. Amb els límits actuals –prima de risc rondant els 580 punts i rendibilitat del bo espanyol a 10 anys al 7,2%-, s'incrementen els temors, encara que els experts no es posen d'acord sobre quin és el límit a partir del qual és inevitable el rescat.

Si tenim en compte els precedents, Grècia va ser rescatada amb la prima a 580 punts i el bo a 10 anys al 8,7%. En el cas d'Irlanda, la prima se situava als 512 punts i el bo, al 8,3%. L'últim país rescatat, Portugal, va "caure" amb la prima als 658 punts i el bo al 9,7%.

Quins altres factors compten?

La capacitat de creixement del país, el seu dèficit i el deute també es tenen en compte. I, en contra del que ha assegurat el govern espanyol, el BCE ha advertit que l'ajuda a la banca suposarà un increment del dèficit públic.

L'elevat índex d'atur a Espanya, de 4,7 milions de persones segons les dades del maig, tampoc ajuda a crear confiança en la capacitat de recuperació de l'economia.

I en el cas dels factors externs, alguns inversors creuen que, després de les eleccions gregues, la sortida del país hel·lènic de la moneda única només s'ha retardat.

Què es pot fer?

Diversos analistes assenyalen que el BCE és l'única institució que pot posar fre al contagi del deute. La institució comunitària ja va intervenir als mercats amb la compra de deute sobirà de països de la zona euro, a finals de desembre de l'any passat i a finals de febrer d'aquest any. Va injectar un bilió d'euros en aquestes operacions, destinades primer a comprar deute grec i, més endavant, bons italians i espanyols.

Ara, però, ja fa 14 setmanes consecutives que el BCE no compra deute, segons ha confirmat aquest mateix dilluns el banc.
L'altra idea que ha sorgit arran de la crisi del deute és la creació dels eurobons, deute comú de la zona euro. Les reticències d'Alemanya han frenat aquesta iniciativa que, finalment, s'ha començat a estudiar