La nova llei de seguretat ciutadana preveu multes de fins a 600.000 euros pels "escraches" o per difondre imatges de policies

El govern espanyol està enllestint l'avantprojecte de la nova llei de seguretat ciutadana, que endureix les sancions pel fet de manifestar-se sense permís i restringeix els "escraches". La norma, que previsiblement s'aprovarà la Consell de Ministres d'aquest divendres, recull en total 55 infraccions. Les molt greus es castiguen amb multes que van dels 30.000 als 600.000 euros, i les greus, amb sancions dels 1.000 als 30.000 euros. L'oposició ja ha avançat que s'hi oposarà frontalment.
La nova llei de seguretat ciutadana preveu multes de fins a 600.000 euros pels "escraches" o per difondre imatges de policies
Madrid

La nova llei de seguretat ciutadana preveu multes de fins a 600.000 euros pels "escraches" o per difondre imatges de policies

El govern espanyol està enllestint l'avantprojecte de la nova llei de seguretat ciutadana, que endureix les sancions pel fet de manifestar-se sense permís i restringeix els "escraches". La norma, que previsiblement s'aprovarà la Consell de Ministres d'aquest divendres, recull en total 55 infraccions. Les molt greus es castiguen amb multes que van dels 30.000 als 600.000 euros, i les greus, amb sancions dels 1.000 als 30.000 euros. L'oposició ja ha avançat que s'hi oposarà frontalment.
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El govern espanyol està enllestint l'avantprojecte de la nova llei de seguretat ciutadana, que endureix les sancions pel fet de manifestar-se sense permís i restringeix els "escraches". La norma, que previsiblement s'aprovarà al Consell de Ministres d'aquest divendres, recull en total 55 infraccions. Les molt greus es castiguen amb multes que van dels 30.000 als 600.000 euros, i les greus, amb sancions dels 1.000 als 30.000 euros.

Entre les que poden rebre la màxima sanció hi ha difondre imatges de policies quan se'n faci un "ús malintencionat, lesiu o agressiu", segons ha explicat el secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez, que ha afegit que d'aquesta manera es pretén evitar que agents que estan "garantint l'exercici del dret de manifestació" es "converteixin en víctimes d'un atac" o que es posin en perill operacions policials". També serà falta molt greu difondre dades personals d'agents si suposen atemptar contra la seva intimitat o la de la seva família.

Els "escraches", és a dir, actes d'assetjament a càrrecs públics, i les concentracions no comunicades davant d'institucions de l'Estat, com ara el Congrés, el Senat o parlaments autonòmics, o en infraestructures considerades crítiques, com centrals nuclears o pistes d'aeroports, també es consideren infraccions molt greus. Això inclou impedir el funcionament d'aquestes institucions i, fins i tot, sobrevalorar-les. També es considera molt greu apuntar amb làsers vehicles i altres mitjans de transport com avions.

Entre les faltes greus hi ha amenaçar o insultar policies en manifestacions i protestes, alterar l'ordre públic anant encaputxat o amb elements que dificultin la identificació i fer destrosses en el mobiliari urbà.

El govern espanyol també considera infracció greu oferir o acceptar serveis de prostitució a la via pública quan sigui prop d'espais per a menors o en indrets on es pugui entorpir la circulació o afectar la seguretat viària, i consumir alcohol a la via pública sempre que pertorbi greument la tranquil·litat dels veïns.

Una llei garantista o repressiva?

Malgrat que el PP defensa que la ja anomenada "llei Fernández" o "anti-15M" s'ha fet per garantir les llibertats dels ciutadans, l'oposició ja ha avisat que hi veu tot el contrari: un intent de silenciar el dret dels espanyols d'expressar el seu descontentament amb el govern.

I és que sembla pensada expressament per episodis com l'acció Encerclem el Congrés, que fa un any van protagonitzar milers de persones per protestar pels pressupostos generals del 2013. Els "escraches", una forma de protesta especialment utilitzada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) que Interior ja havia intentat restringir, també sembla que tindran els dies comptats si l'avantprojecte de llei tira endavant.

La portaveu de la PAH, Ada Colau, ja s'ha mostrat en contra de la llei, amb la qual assegura que el govern espanyol vol "posar fi al dret de manifestació i la llibertat d'expressió per continuar robant". És per això que ha convocat, pel dia que s'aprovi, una jornada de protesta que arrencaria amb un "escrache virtual" al ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz.


Què hi diuen els juristes?

L'última paraula sobre l'aplicació d'aquesta nova llei la tindran els jutges de les sales contencioses administratives, la instància on podran recórrer els ciutadans contra les sancions econòmiques per incompliment d'algun dels preceptes que inclou la llei. Alguns juristes, però, ja han manifestat dubtes sobre el text. Un exemple és la vocal del Consell General del Poder Judicial Margarita Robles, que avisa que pot ser inconstitucional perquè vulnera drets dels ciutadans.

Per la seva banda, Jutges per la Democràcia veu les multes que preveu el text "absolutament desorbitades" i considera que la llei "pot desanimar els ciutadans a exercir els seus drets fonamentals". També considera que el govern de Rajoy ha promogut la llei perquè ha vist "frustrades les seves aspiracions" que els tribunals castiguin certes conductes.

VÍDEOS RELACIONATS