La marxa contra l'atur comença a caminar en direcció a Barcelona pel dret a una feina digna
Durant cinc dies els ciutadans del Baix Llobregat protagonitzaran un recorregut a peu per diverses ciutats, de camí cap a Barcelona. La mobilització culminarà davant el Parlament, on reclamaran el dret a una feina digna i que s'apliqui la renda garantida ciutadana.
De Castelldefels a Sant Boi de Llobregat. I d'aquí a Sant Vicenç dels Horts, Martorell, Esparreguera i Sant Joan Despí, entre altres. Destinació final: el Parlament de Catalunya. És el recorregut de la Marxa contra l'atur que durant cinc dies recorrerà el Baix Llobregat a peu per reclamar el dret a una feina digna i que s'apliqui la renda garantida ciutadana.
Membres d'associacions d'aturats, entitats cíviques, sindicats i formacions polítiques han posat en marxa aquesta inciativa per segon any consecutiu. La manifestació recorrerà 116 quilòmetres a peu fins acabar, dijous a les sis de la tarda, en un acte de protesta davant el Parlament de Catalunya, on està previst que una representació dels aturats entreguin una carta amb les seves reivindicacions als grups parlamentaris.
El recorregut
Aquest dissabte s'ha posat en marxa. Han sortit des de Castelldefels i recorrerà a peu durant sis dies els municipis de Gavà, Viladecans, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Pallejà i Sant Andreu de la Barca. D'aquí es dirigirà cap al nord fins a Martorell, Abrera, Esparreguera i Olesa de Montserrat, i tornarà a baixar, dimecres, fins a Molins de Rei, Sant Feliu, Esplugues i Cornellà de Llobregat, i Sant Joan Despí, des d'on s'iniciarà l'última etapa de la marxa cap a Barcelona, per concentrar-se, juntament amb la marxa convocada al Vallès, davant el Parlament de Catalunya.
Què reivindiquen?
La Marxa vol mostrar el desacord dels manifestants amb les polítiques de retallades dels governs català i espanyol, que, segons les associacions d'aturats, estan "desmantellant" l'actual estat del benestar, amb una clara intenció, al seu entendre, de privatitzar serveis bàsics com l'educació, la sanitat o les jubilacions.
Els impulsors de la protesta defensen un lloc de feina digne i proposen la reducció de la jornada laboral com una via per donar sortida a les altes xifres d'aturats. També defensen el dret a una renda garantida de ciutadania, que s'evitin els desnonaments i que es garanteixin serveis bàsics gratuïts a les persones desocupades per evitar que caiguin en una situació de pobresa energètica. Finalment, també s'oposen a les últimes reformes laborals del PP i el PSOE, que, al seu entendre, només abarateixen l'acomiadament.
El Baix Llobregat és un del territoris més afectats per l'actual crisi econòmica, amb una taxa d'atur del 16,4%, la comarca suma 70.000 persones aturades.
