La batalla de Marató, que dóna nom a la prova esportiva, compleix 2.500 anys

Aquest 12 de setembre, segons alguns càlculs històrics, es compleixen 2.500 anys de la batalla de Marató, la primera en què els grecs van aconseguir frenar l'avenç dels perses cap a Occident. A més, va ser també l'origen de la prova esportiva que avui porta el mateix nom i que és molt habitual en ciutats d'arreu del món. La prova ret homenatge a un corredor grec que va morir per anunciar una victòria.
La batalla de Marató, que dóna nom a la prova esportiva, compleix 2.500 anys
Barcelona

La batalla de Marató, que dóna nom a la prova esportiva, compleix 2.500 anys

Aquest 12 de setembre, segons alguns càlculs històrics, es compleixen 2.500 anys de la batalla de Marató, la primera en què els grecs van aconseguir frenar l'avenç dels perses cap a Occident. A més, va ser també l'origen de la prova esportiva que avui porta el mateix nom i que és molt habitual en ciutats d'arreu del món. La prova ret homenatge a un corredor grec que va morir per anunciar una victòria.
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
La batalla de Marató ens fa retrocedir molts anys en la història. Va ser a principis del segle V abans de Crist quan el rei de Pèrsia, Darius I, va enviar 600 naus contra Grècia. El rei persa volia venjar-se de l'ajuda dels grecs a la revolta jònica. Les 600 naus perses van creuar el mar Egeu i van desembarcar 20.000 soldats en una planura a prop d'Atenes anomenada Marató.

Les ciutats gregues, les polis, dividides en lluites internes, s'uneixen per fer front al perill i 11.000 hoplites, soldats d'infanteria, planten cara als perses. Milcíades, el general grec, derrota els perses malgrat la seva superioritat numèrica, amb una estratègia que resulta nova per l'època: envoltar l'enemic pels flancs i cedir-li el centre, i els perses cauen a la trampa.

Però a més la paraula "Marató" ha passat a la història per un altre motiu. Després de la batalla, un corredor grec anomenat Filípides va ser enviat a Atenes per anunciar la victòria i avisar d'un possible contraatac persa. Filípides compleix la seva missió i anuncia la bona nova però després de l'anunci cau mort esgotat per l'esforç que havia fet per arribar a Atenes. El corredor va fer 40 quilòmetres i en honor seu es va crear la prova esportiva de la marató en els primers Jocs Olímpics moderns, l'any 1896.

VÍDEOS RELACIONATS