La UE posarà més difícil tallar la connexió a internet però no exigirà ordre judicial
Brussel·les posa més difícil tallar la connexió d'internet als usuaris que es descarreguin continguts de forma il·legal, però no exigirà la intervenció judicial per poder-ho fer. Així ho han acordat el Parlament Europeu i el Consell de Ministres. A l'estat espanyol la legislació exigeix una autorització prèvia, però el govern estudia canviar la normativa.
L'acord de la UE arriba després que l'eurocambra fes marxa enrere en la defensa dels drets dels internautes. Els eurodiputats havien paralitzat l'aprovació de la reforma de les telecomunicacions reclamant que la nova normativa prohibís expressament l'accés a internet sense ordre judicial prèvia, una demanada que no acceptaven els governs dels 27. En la fase final de les negociacions, però, el Parlament ha cedit a les seves exigències i ha acceptat que no es necessiti autorització judicial prèvia per tallar l'accés a internet.
A canvi, l'eurocambra i els governs han pactat un nou article de protecció dels drets dels internautes que no estava previst en la versió inicial de la legislació. El text conclou que les restriccions d'accés a internet "només poden imposar-se si són adequades, proporcionades i necessàries en una societat democràtica", i que només es podran adoptar "respectant el principi de presumpció d'innocència i el dret a la privacitat" i com a resultat d'"un procés previ, just i imparcial" que "garanteixi el dret a ser escoltat i el dret a una revisió judicial eficaç i en el moment oportú".
L'eurodiputat Aleix Vidal-Quadras ha justificat el canvi d'actitud del Parlament i ha argumentat que els serveis jurídics de les institucions europees havien dictaminat que l'esmena per tallar internet sense autorització judicial excedia les competències de la UE i hauria estat anul·lada pel Tribunal de Justícia de Luxemburg.
A canvi, l'eurocambra i els governs han pactat un nou article de protecció dels drets dels internautes que no estava previst en la versió inicial de la legislació. El text conclou que les restriccions d'accés a internet "només poden imposar-se si són adequades, proporcionades i necessàries en una societat democràtica", i que només es podran adoptar "respectant el principi de presumpció d'innocència i el dret a la privacitat" i com a resultat d'"un procés previ, just i imparcial" que "garanteixi el dret a ser escoltat i el dret a una revisió judicial eficaç i en el moment oportú".
L'eurodiputat Aleix Vidal-Quadras ha justificat el canvi d'actitud del Parlament i ha argumentat que els serveis jurídics de les institucions europees havien dictaminat que l'esmena per tallar internet sense autorització judicial excedia les competències de la UE i hauria estat anul·lada pel Tribunal de Justícia de Luxemburg.
