La Catosfera certifica l'adopció del Twitter com una eina professional i per a l'entreteniment

El Twitter potser és encara una eina de comunicació que adquireix rellevància per les anècdotes frívoles que hi tenen lloc, però els professionals en saben treure profit, o això es desprèn de la segona sessió de la Catosfera, que ha celebrat la quarta edició a Granollers.
La Catosfera certifica l'adopció del Twitter com una eina professional i per a l'entreteniment
janquim

La Catosfera certifica l'adopció del Twitter com una eina professional i per a l'entreteniment

El Twitter potser és encara una eina de comunicació que adquireix rellevància per les anècdotes frívoles que hi tenen lloc, però els professionals en saben treure profit, o això es desprèn de la segona sessió de la Catosfera, que ha celebrat la quarta edició a Granollers.
Actualitzat
Els humoristes Jaïr Domínguez, Sergi Llorens i Adrià Serra han clausurat la jornada. (Foto: Twitter @estercita)
Els humoristes Jaïr Domínguez, Sergi Llorens i Adrià Serra han clausurat la jornada. (Foto: Twitter @estercita)
El primer debat aplegava quatre periodistes esportius i tots han estat d'acord que consideren el Twitter una font imprescindible per estar al dia. Les discrepàncies, si de cas, tenien a veure amb detalls sobre l'avaluació dels continguts i, sobretot, sobre l'emissió de missatges.

Jordi Borda, de Catalunya Ràdio, ha insistit més d'un cop que procura evitar la temptació de la immediatesa a què el Twitter convida. "M'estimo més pensar un tuit cinc minuts i no ser el primer a dir una cosa però dir-ho bé", ha confessat. I, amb un símil futbolístic, ha reblat el clau: "Cal saber parar la pilota a terra i mirar cap als espais, com fa en Xavi".

En efecte, durant una bona estona els assistents a la Catosfera han estat pendents de jugadors com Gerard Piqué i Carles Puyol, els mateixos als quals ahir es va suggerir que podrien difondre la campanya per un Twitter en català.

Detalls del vestidor

Els futbolistes revelen uns quants detalls i la feina dels professionals consisteix a detectar què val la pena reproduir als seus mitjans i què en té prou amb una piulada més o menys divertida. Una portada amb Eric Abidal coronat després de fer el seu gol va ser possible perquè els jugadors, amb el Twitter, van esberlar la protecció que sol tenir l'interior del vestidor.

De vegades, aquest canal és la primera font. Quan el brasiler Dani Alves va firmar el nou contracte, la primera imatge es va fer pública al compte de Twitter del president de la institució, Sandro Rosell.

Ignasi Taltavull, Abraham Clotet i Carme Barceló han coincidit a defensar un ús prudent del Twitter perquè si bé és una font imprescindible els seus missatges poden crear polèmica. No dubten a combinar l'opinió amb la informació però procuren valorar l'efecte que les seves paraules trobaran. Clotet s'ha referit al Twitter com "la ràdio escrita" però tots plegats són conscients que la principal diferència és que allò que escriuen queda enregistrat per sempre als servidors de l'ocell blau.

Sabates, avions i escuma

A les empreses, les xarxes els poden ser útils per a aquesta missió que els publicistes anomenen "posicionar la marca", però també per refundar-la o fins i tot per fer vendes, directament. Ho han exposat dempeus i amb diapositives tres herois del màrqueting.

Xavier Berneda, un "sabater" que amb el calçat esportiu Munich ha emprès un seguit d'accions agosarades a les xarxes socials; està orgullós de les campanyes que han fet al Facebook, on tenen botiga, i està atent als missatges que li envien per respondre'ls ben de pressa.

Núria Tarré ha ensenyat de quina manera a Spanair aprenen dels clients però el cop d'efecte l'ha donat quan ha proclamat que no li cal fer gaires estudis de mercat perquè en té prou amb el que aprèn al Twitter i al Facebook. En aquesta última xarxa hi han obert una pàgina on no es presenten amb el nom d'aquesta companyia catalana d'aviació que encara arrossega un altre topònim sinó amb la idea que volen transmetre de ser la marca del "hub" de Barcelona.

Albert Castellón, de Moritz, ha reconegut que no fa gaires mesos que s'han abocat a la festa social d'internet però ja n'han quedat més que satisfets. No externalitzen la missió de conversar amb els clients, sinó que han preferit incorporar a l'equip propi un responsable de la presència d'aquesta cervesa barcelonina a les xarxes socials.

Tot seguit, es tractava de comprovar fins a quin punt aquestes mateixes eines que els professionals de la comunicació necessiten i que els "venedors" descobreixen permeten anar més enllà i llançar projectes emprenedors. Han volgut demostrar que hi ha oportunitats amb tres projectes ben diferents.

Emprenedors i espantats

El radiofonista Valentí Sanjuan, que ha ampliat el seu programa "Vistinovist" amb una edició en castellà, animat pel suport comercial, ha basat en les xarxes l'emancipació a internet d'un programa nascut al mitjà públic. L'emprenedor Jonàs Sala ha posat damunt la taula els resultats esperançadors del seu projecte Verkami, un instrument social que vol aportar finançament a creacions culturals. Un llibre de refranys que s'ha editat amb recursos de moltes persones ja s'ha imprès. I la periodista Xantal Llavina ha exemplificat l'ús d'aquesta via per conformar una marca personal a més de proposar un vincle més fort entre televisió i internet.

A la tarda, la discussió s'ha encaminat cap a les relacions entre els bits i el pentagrama, i a la taula, David Mullor, dels Ix!, ha acceptat que el seu grup procura fer servir la capacitat que les xarxes els ofereixen per relacionar-se amb el públic però ha negat que obtingués beneficis, en una posició ambivalent entre la vocació artística i el desig d'un èxit suficient al mercat.

Al seu costat, Arnau Sabaté ha exposat el model sostenible dels concerts sense electricitat que organitza A Viva Veu, i Álvaro Martínez ha intentat aclarir la missió del projecte Música Lliure, que des de fa pocs mesos ha incorporat traduccions de les instruccions de descàrrega amb la finalitat de fer conèixer la música creada a Catalunya. No sense un punt de disgust, el mateix Mullor ha acceptat que és una via a la qual també recorren. En el debat, mentre sonava de fons la música queixosa dels efectes que la digitalització ha tingut en la indústria de la música, tots els ponents han cantat un himne a favor de les xarxes socials.

Més públic a internet

Els organitzadors de la Catosfera consideren aquesta edició d'una certa transició, com si s'insinués algun canvi rellevant per l'any vinent. Les xifres que han fet públiques demostren que una trobada sobre internet pot més enllà d'un enfilall de ponències. Prop de 250 inscrits han passat pel Centre Tecnològic i Universitari de Granollers, a l'antiga fàbrica Roca Umbert, però el públic en línia ha superat amb escreix aquest volum. Més de 500 usuaris únics han seguit l'emissió en directe (vídeo en temps real). Més de 450 persones han dit alguna cosa amb l'etiqueta #catosfera. I en conjunt s'han llançat més de 1.500 missatges.

La clausura ha anat a càrrec de quatre humoristes amb èxit a la xarxa i als mitjans: Jaïr Domínguez, Sergi Llorens, Adrià Serra i Joan Ferrús. Amb un guió molt breu, han provocat rialles als assistents a partir de comentaris àcids sobre l'ús del Twitter, però el cavall de la improvisació mandrejava i la tertúlia ha topat amb el compte al Twitter del futbolista Sergio Ramos. S'ha tancat així el cercle que s'obria de matí amb la taula esportiva.

Però la mostra d'humor que ha rebut més celebracions al mateix Twitter no provenia d'aquests professionals sinó del periodista Albert Cuesta, que a primera hora ha enviat una síntesi de 140 caràcters, esclar, sobre les diferències entre el Twitter i les altres xarxes socials. Algú ho havia de dir.

NOTÍCIES RELACIONADES