Interior equipararà les penes per vandalisme amb les de kale borroka i comportaran ingrés a presó
El govern espanyol canviarà la llei perquè els episodis de violència al carrer tinguin el mateix càstig que l'anomenat terrorisme de baixa intensitat, la kale borroka, i comportin, per tant, l'ingrés a la presó. Així ho ha confirmat el ministre de l'Interior en declaracions a TV3. Davant d'incidents com els del 29-M, Jorge Fernández Díaz diu que cal evitar que Barcelona sigui la capital mundial dels antisistema, i defensa que es prenguin mesures immediatament, pensant en dates pròximes, com el Primer de Maig o la celebració d'una reunió del Banc Central Europeu a la ciutat.
Televisió de CatalunyaActualitzat
La violència urbana viscuda dijous al centre de Barcelona preocupa molt a les autoritats, que temen la mala imatge exterior que s'està donant tant de la ciutat com de país.
D'aquí que des de llavors i per part de diferents estaments, com la Conselleria d'Interior o el mateix Ajuntament, s'estigui reclamant una major contundència contra els patrocinadors d'aquesta violència.
Les seves peticions no cauran en sac foradat perquè els ministeris d'Interior i Justícia ja treballen en aquest sentit. El titular d'Interior, Jorge Fernández Díaz, assegura que s'hi van posar poc després de formar govern i que l'objectiu és adaptar el Codi Penal a les noves modalitats de criminalitat organitzada, assimilant-les al que és la kale borroka.
Actualment les penes de presó per vandalisme són d'un any i l'objectiu és elevar-les a dos. D'aquesta manera, els fiscals poden demanar la presó provisional i els jutges adoptar-la. És fonamental, subratlla el ministre, sobretot si es vincula al fenomen de la multireincidència, habitual entre els agressors.
Fernández Díaz diu que l'objectiu és equiparar-se a la legislació de països com França o el Regne Unit, que "no tenen complexos a preservar la pau pública des de la seva tradició democràtica".
El seu ministeri i el liderat per Albert Ruiz Gallardón volen enllestir el projecte de reforma perquè sigui aprovat durant aquest període de sessions, és a dir abans del 30 de juny, i que pugui entrar en vigor aquest mateix any.
Qui es fa càrrec dels danys?
La reforma també preveu novetat en la responsabilitat civil dels danys provocats. Així, en el cas que els detinguts fossin menors, els seus pares o tutors hauran de respondre per ells.
També els convocants de les manifestacions on es produeixin aquests actes vandàlics, siguin sindicats, associacions o partits polítics, haurien d'assumir la seva responsabilitat.
Evitar que s'enquisti
Fernández Díaz certifica que aquest fenomen, que ell titlla d'organitzacions criminals que actuen amb tàctiques planificades de guerrilla urbana i des de l'anonimat, està creixent de forma exponencial i parla de l'existència d'una alarma social.
Dels aproximadament 400 que es comptabilitzaven temps enrere es creu que ara en són més de 2.000, arribats d'arreu del món, especialment del centre i est d'Europa.
Alerta que volen fer de Barcelona la capital dels antisitema a Europa aprofitant els camins del "bonisme" que s'han seguit fins ara però adverteix que treballarà "perquè no ho sigui".
Mentre als despatxos avança aquest tema, al jutjat de guàrdia de Barcelona continuen declarant els detinguts dijous arran dels disturbis. Fins ara s'ha decretat presó per a quatre d'ells i quatre més podran eludir-la pagant fiances d'entre 3.000 i 4.000 euros. La resta han quedat en llibertat amb càrrecs, excepte un, que ha sortit sense càrrecs.
D'aquí que des de llavors i per part de diferents estaments, com la Conselleria d'Interior o el mateix Ajuntament, s'estigui reclamant una major contundència contra els patrocinadors d'aquesta violència.
Les seves peticions no cauran en sac foradat perquè els ministeris d'Interior i Justícia ja treballen en aquest sentit. El titular d'Interior, Jorge Fernández Díaz, assegura que s'hi van posar poc després de formar govern i que l'objectiu és adaptar el Codi Penal a les noves modalitats de criminalitat organitzada, assimilant-les al que és la kale borroka.
Actualment les penes de presó per vandalisme són d'un any i l'objectiu és elevar-les a dos. D'aquesta manera, els fiscals poden demanar la presó provisional i els jutges adoptar-la. És fonamental, subratlla el ministre, sobretot si es vincula al fenomen de la multireincidència, habitual entre els agressors.
Fernández Díaz diu que l'objectiu és equiparar-se a la legislació de països com França o el Regne Unit, que "no tenen complexos a preservar la pau pública des de la seva tradició democràtica".
El seu ministeri i el liderat per Albert Ruiz Gallardón volen enllestir el projecte de reforma perquè sigui aprovat durant aquest període de sessions, és a dir abans del 30 de juny, i que pugui entrar en vigor aquest mateix any.
Qui es fa càrrec dels danys?
La reforma també preveu novetat en la responsabilitat civil dels danys provocats. Així, en el cas que els detinguts fossin menors, els seus pares o tutors hauran de respondre per ells.
També els convocants de les manifestacions on es produeixin aquests actes vandàlics, siguin sindicats, associacions o partits polítics, haurien d'assumir la seva responsabilitat.
Evitar que s'enquisti
Fernández Díaz certifica que aquest fenomen, que ell titlla d'organitzacions criminals que actuen amb tàctiques planificades de guerrilla urbana i des de l'anonimat, està creixent de forma exponencial i parla de l'existència d'una alarma social.
Dels aproximadament 400 que es comptabilitzaven temps enrere es creu que ara en són més de 2.000, arribats d'arreu del món, especialment del centre i est d'Europa.
Alerta que volen fer de Barcelona la capital dels antisitema a Europa aprofitant els camins del "bonisme" que s'han seguit fins ara però adverteix que treballarà "perquè no ho sigui".
Mentre als despatxos avança aquest tema, al jutjat de guàrdia de Barcelona continuen declarant els detinguts dijous arran dels disturbis. Fins ara s'ha decretat presó per a quatre d'ells i quatre més podran eludir-la pagant fiances d'entre 3.000 i 4.000 euros. La resta han quedat en llibertat amb càrrecs, excepte un, que ha sortit sense càrrecs.
