"Hackers" reunits a Barcelona creen 17 aplicacions per acostar els continguts culturals als ciutadans d'Europa
Jocs, eines educatives, motors de cerca, visualitzacions amb categories diverses, interfícies imaginatives i resultats tan espectaculars com destriar els colors d'una obra d'art o enllaçar artistes com si fossin "amics del Facebook". Vet aquí els resultats concrets de la trobada "Hack4Europe" que ha tingut lloc al museu Picasso de Barcelona.
Un "hackathon" és una convocatòria particular que aplega un grup de desenvolupadors en un temps limitat amb la intenció que el repte estimuli la seva creativitat. Això és el que han fet una trentena de "hackers" europeus al museu Picasso de Barcelona, com explicava ahir el 3cat24. S'han trobat durant dos dies per crear aplicacions útils que facin servir els continguts digitals d'Europeana, un projecte de la UE de gran abast que ja ofereix en un portal milions de dades sobre el patrimoni cultural del continent.
El premi a la creació amb més impacte social ha recaigut en TimeBook, una aplicació que parteix d'una pregunta original: què passaria si les xarxes socials existissin des de fa uns quants segles? Amb enginy, els seus autors combinen dades d'Europeana amb altres fonts com la DBPedia i WikiQuotes per mostrar-les en una interfície que recorda el popular Facebook.
D'aquesta manera, han creat un servei divertit però també amb utilitat educativa. Els estudiants saben moure's molt bé en aquest entorn i els serà fàcil connectar els diversos perfils, per passar, per exemple, de Victor Hugo a Henry Matisse, a més d'accedir a la seva informació i les seves "fotografies". Es tracta d'una manera atractiva de presentar les seves obres i de posar a l'abast del públic els continguts que Europeana endreça.
TimeBook ha aconseguit, a més, el premi que atorguen els mateixos participants, de manera que ha estat l'aplicació més reconeguda pels "hackers", que han compartit taules i cafès a l'edifici de la plaça Jaume Sabartés.
Els altres premis han sigut per a una aplicació que destria els colors predominants en les obres d'art que s'hagin seleccionat, una altra que les endreça per anys i indica el volum de producció amb la dimensió d'uns botons molt comprensibles i una altra que combina les metadades amb imatges que l'usuari captura en temps real per produir un efecte de "realitat augmentada", un procediment cada vegada més emprat tant en el turisme com en l'exhibició de museus.
Recerques i Viquipèdia
A més, els "hackers" reunits al Picasso han creat diverses eines de cerca, un afany gens estrany quan es tracta de fer més fàcil l'accés a més de dinou milions de continguts digitals. Un d'aquests cercadors permet carregar les imatges al repositori de la Viquipèdia i serà útil als autors d'aquesta enciclopèdia col·lectiva. La Viquipèdia també protagonitza una altra aplicació que vol oferir de forma ràpida la referència a una obra d'art que consti a Europeana, perquè s'hi pugui enllaçar des de qualsevol article i en qualsevol llengua.
Un concurs per descobrir qui són els autors de diversos obres pictòriques i un joc per aparellar obres amb la mateixa autoria completen la llista de creacions informàtiques que han elaborat aquest grup d'experts d'Espanya, Itàlia, França i els Països Baixos. No se'n poden proporcionar els enllaços perquè encara són prototipus i els seus creadors prefereixen no exposar encara unes eines que tot just han començat a dissenyar, com passa sempre en aquests encontres batejats com a "hackathon" (una marató de "hackers").
Idees per a Europa
Gairebé a la vegada s'han conegut els guanyadors del mateix repte que s'ha fet a la ciutat polonesa de Poznan. Entre avui i demà passat es fan les sessions a Londres i Estocolm. Així, Europeana haurà estimulat la producció de més de cinquanta aplicacions que treuen profit dels seus continguts. Potser només unes quantes tindran continuïtat, en funció de l'empenta que els seus creadors tinguin per passar del prototipus a l'eina accessible a tothom, però sembla probable que Europeana vulgui, d'alguna manera, assegurar-se que les més ben valorades tinguin l'oportunitat d'anar més enllà.
La trobada és una altra prova que la digitalització dels continguts culturals permet un acostament de les persones al coneixement. Només cal disposar de les eines adequades, i en aquest parell de dies s'ha posat de manifest que les idees i les persones per executar-les ja hi són.
A més, també ha servit per subratllar una declaració de principis que caldrà tenir en compte. Un projecte amb força pressupost que parteix de la Unió Europea decideix demanar ajuda als desenvolupadors, als anomenats "hackers", confiada que són ells els que tenen el talent i la capacitat per aportar noves formes de consumir continguts culturals.
El premi a la creació amb més impacte social ha recaigut en TimeBook, una aplicació que parteix d'una pregunta original: què passaria si les xarxes socials existissin des de fa uns quants segles? Amb enginy, els seus autors combinen dades d'Europeana amb altres fonts com la DBPedia i WikiQuotes per mostrar-les en una interfície que recorda el popular Facebook.
D'aquesta manera, han creat un servei divertit però també amb utilitat educativa. Els estudiants saben moure's molt bé en aquest entorn i els serà fàcil connectar els diversos perfils, per passar, per exemple, de Victor Hugo a Henry Matisse, a més d'accedir a la seva informació i les seves "fotografies". Es tracta d'una manera atractiva de presentar les seves obres i de posar a l'abast del públic els continguts que Europeana endreça.
TimeBook ha aconseguit, a més, el premi que atorguen els mateixos participants, de manera que ha estat l'aplicació més reconeguda pels "hackers", que han compartit taules i cafès a l'edifici de la plaça Jaume Sabartés.
Els altres premis han sigut per a una aplicació que destria els colors predominants en les obres d'art que s'hagin seleccionat, una altra que les endreça per anys i indica el volum de producció amb la dimensió d'uns botons molt comprensibles i una altra que combina les metadades amb imatges que l'usuari captura en temps real per produir un efecte de "realitat augmentada", un procediment cada vegada més emprat tant en el turisme com en l'exhibició de museus.
Recerques i Viquipèdia
A més, els "hackers" reunits al Picasso han creat diverses eines de cerca, un afany gens estrany quan es tracta de fer més fàcil l'accés a més de dinou milions de continguts digitals. Un d'aquests cercadors permet carregar les imatges al repositori de la Viquipèdia i serà útil als autors d'aquesta enciclopèdia col·lectiva. La Viquipèdia també protagonitza una altra aplicació que vol oferir de forma ràpida la referència a una obra d'art que consti a Europeana, perquè s'hi pugui enllaçar des de qualsevol article i en qualsevol llengua.
Un concurs per descobrir qui són els autors de diversos obres pictòriques i un joc per aparellar obres amb la mateixa autoria completen la llista de creacions informàtiques que han elaborat aquest grup d'experts d'Espanya, Itàlia, França i els Països Baixos. No se'n poden proporcionar els enllaços perquè encara són prototipus i els seus creadors prefereixen no exposar encara unes eines que tot just han començat a dissenyar, com passa sempre en aquests encontres batejats com a "hackathon" (una marató de "hackers").
Idees per a Europa
Gairebé a la vegada s'han conegut els guanyadors del mateix repte que s'ha fet a la ciutat polonesa de Poznan. Entre avui i demà passat es fan les sessions a Londres i Estocolm. Així, Europeana haurà estimulat la producció de més de cinquanta aplicacions que treuen profit dels seus continguts. Potser només unes quantes tindran continuïtat, en funció de l'empenta que els seus creadors tinguin per passar del prototipus a l'eina accessible a tothom, però sembla probable que Europeana vulgui, d'alguna manera, assegurar-se que les més ben valorades tinguin l'oportunitat d'anar més enllà.
La trobada és una altra prova que la digitalització dels continguts culturals permet un acostament de les persones al coneixement. Només cal disposar de les eines adequades, i en aquest parell de dies s'ha posat de manifest que les idees i les persones per executar-les ja hi són.
A més, també ha servit per subratllar una declaració de principis que caldrà tenir en compte. Un projecte amb força pressupost que parteix de la Unió Europea decideix demanar ajuda als desenvolupadors, als anomenats "hackers", confiada que són ells els que tenen el talent i la capacitat per aportar noves formes de consumir continguts culturals.
