Gervasi Deferr s'acomiada de la gimnàstica amb un palmarès envejable
Gervasi Deferr tanca tota una vida dedicada a la gimnàstica i ho farà rebent dilluns un homenatge del Consell Superior d'Esports. El gimnasta de Premià de Mar, de 30 anys, s'acomiada de la competició oficial amb un palmarès envejable, que inclou tres metalls olímpics: dos ors, un a Sydney i l'altre a Atenes, i una medalla de plata, en els últims Jocs Olímpics, a Pequín.
"Gervi" Deferr, el noi de Premià de Mar, va ser un nen prodigi, un talent de la gimnàstica que els seus pares, d'origen argentí, van motivar des de ben petit. El primer gran triomf internacional de la seva carrera va ser la plata en el Mundial de Tianjin, a la Xina, l'any 1999. L'any següent, a Sydney, va quedar eliminat en la seva especialitat, l'exercici de terra. Però, inesperadament, en el salt: la glòria. Un exercici prodigiós li va valer la primera medalla d'or de la seva carrera.
Sacrifici i competitivitat
A partir d'aquí, anys complicats i polèmics. Va donar positiu per cànnabis en un control antidòping i dues lesions d'espatlla van tallar la seva progressió. Molts no li veien futur, però "Gervi" va preparar-se a fons per als Jocs d'Atenes. I la història es va repetir. En la seva prova, el terra, es va quedar a les portes del podi. Però es va venjar amb un salt gairebé perfecte que li va donar el segon or de la seva carrera. Als Jocs Olímpics de Pequín, Deferr es va poder treure una espina que feia temps que tenia clavada. Finalment va guanyar una medalla, la plata, en el seu exercici, el de terra.
Deferr, a qui molts cops han penjat l'etiqueta de conflictiu o de poc amant dels entrenaments, és un geni que ha brillat com ningú en les grans competicions. Els tatuatges als turmells així ho recullen.
Sacrifici i competitivitat
A partir d'aquí, anys complicats i polèmics. Va donar positiu per cànnabis en un control antidòping i dues lesions d'espatlla van tallar la seva progressió. Molts no li veien futur, però "Gervi" va preparar-se a fons per als Jocs d'Atenes. I la història es va repetir. En la seva prova, el terra, es va quedar a les portes del podi. Però es va venjar amb un salt gairebé perfecte que li va donar el segon or de la seva carrera. Als Jocs Olímpics de Pequín, Deferr es va poder treure una espina que feia temps que tenia clavada. Finalment va guanyar una medalla, la plata, en el seu exercici, el de terra.
Deferr, a qui molts cops han penjat l'etiqueta de conflictiu o de poc amant dels entrenaments, és un geni que ha brillat com ningú en les grans competicions. Els tatuatges als turmells així ho recullen.
