janquim

Funcionaris de la Generalitat debaten obertament sobre l'accés a les xarxes socials

Uns quants funcionaris de la Generalitat discuteixen en veu alta sobre l'ús de les xarxes socials i ho fan amb els comentaris a un blog que és obert i accessible a tots els ciutadans. Aquest debat sobre els usos abusius però també sobre la necessitat d'accedir a les xarxes és una mostra d'un assumpte que afecta tant el sector públic com les empreses privades.

Actualitzat
"Jo treballo a la Direcció General de la Policia", avança Ramon Soriano, que cobreix el seu nom amb un enllaç a aquesta àrea de l'administració. Tot seguit, recorda que "es realitzen periòdicament auditories informàtiques". Després d'afirmar que cada any s'obren expedients disciplinaris per la utilització indeguda dels sistemes informàtics, aquest empleat públic comenta que es fan descàrregues de vídeos i música i subratlla: "Si això passa en un col·lectiu que sap que se l'està vigilant, el que pot estar passant en els cossos d'administració general pot ser de molta més importància".

Fa l'efecte que aquest funcionari denuncia un comportament inadequat dels seus companys però la seva opinió té un contrast: "La limitació d'accés a determinats webs que tenim a la Direcció em dificulta la feina professional". La necessitat argumentada davant d'usos abusius, vet aquí el pinyol de la discussió.

No és una opinió aïllada, forma part d'un conjunt de comentaris que diversos funcionaris de la Generalitat han fet a un apunt del blog de l'administració catalana. Un text publicat dilluns passat en aquest espai de debat intern, però obert a l'accés de tothom, deixava clar que "l'actuació a les xarxes socials des del lloc de feina en els departaments de la Generalitat –com a la resta d'organitzacions– està donant lloc a problemes tecnològics de difícil solució".

Pel que s'avançava, l'ample de banda d'accés a internet es queda curt principalment per l'acció a Facebook i la reproducció de vídeo en temps real (vídeo streaming). Això obliga els responsables a buscar solucions tècniques "per pal·liar els efectes dels mals usos" i per "no perjudicar les bones pràctiques professionals i els usos personals no abusius".

L'apunt formula una pregunta clara: "Cal generalitzar la restricció o afavorir l'accés?".

Abusos i necessitats

I la qüestió no ha quedat sense resposta. Avui ja s'hi compten fins a trenta-sis comentaris, la majoria signats per empleats públics. La seva lectura sencera és d'interès però val la pena destacar uns quants exemples per fer-se'n una idea.

Eladi Hernández aprova les eines de monitoratge per evitar abusos. N'hi ha que reclamen tenir aquest accés i insisteixen que fer servir Twitter o Facebook també és la seva manera d'estar en contacte amb allò que necessiten saber per a la seva feina. Són fonts valuoses d'informació, s'afirma. I es posa de relleu que diversos departaments del govern català tenen presència en aquestes xarxes socials de manera institucional.

Andreu VM, per exemple, explica que des del Departament de Justícia, on treballa, segueix en aquestes xarxes informacions relatives a la nova oficina judicial i altres assumptes que li semblen d'interès. "Ho considero part necessària de la meva feina, i no tinc cap mena de remordiment", conclou.

A l'escola d'administració pública ja estudien com fer servir el Facebook com a reforç per a diversos cursos amb la creació de comunitats reduïdes on es pugui impulsar la col·laboració, com ho anticipa una altra persona.

Els comentaris són diversos però coincideixen a defensar la conveniència d'emprar aquests recursos digitals de forma natural, sense que es consideri una acció extraordinària.

Regulació de les administracions a internet

En tot cas, es tracta d'una discussió compartida de forma transparent amb tots els ciutadans que visitin el blog, un gest segurament tan arriscat com simptomàtic d'un enfocament positiu.

A la Generalitat hi ha establerta una "guia d'usos i estil" i en principi és la pauta que regeix el comportament de tots els seus empleats quan accedeixen a internet.

La redacció d'aquesta mena de documents és força estesa en empreses molt diverses, que han vist la necessitat de regular de quina manera els seus empleats recorren a les eines basades en internet. És un debat que té lloc en entorns diversos relacionats amb la gestió empresarial.

De fet, la guia catalana es troba inclosa en la llista de normatives que s'apliquen en governs diversos i organitzacions sense afany de lucre que hi ha en un registre públic, mantingut per Social Media Governance.

Normes públiques i privades

Al seu costat, les normes que s'apliquen a l'estat de Massachusetts, a les forces aèries dels Estats Units o a l'administració australiana. L'Ajuntament de Seattle és un cas d'administració local que regula l'ús dels blogs.

En l'àmbit privat el nombre d'organitzacions que han afegit la seva regulació en aquest registre és encara més alt. Hi ha empreses de sectors diferents, des l'ens públic de ràdio i televisió del Canadà fins al gegant informàtic IBM, al costat de l'esborrany que ja ha fet públic l'empresa Ogilvy, dedicada a la publicitat.

Debat obert


El debat, per tant, és global i tot just es troba a l'inici, perquè la utilització de les xarxes socials de manera intensiva és encara recent i els observadors avaluen la seva utilitat. Mentre a les àrees de comunicació i relacions apareix com una llàntia màgica, per als responsables informàtics és un maldecap. El 15 d'abril de l'any passat el blog de Gencat es va ocupar d'un assumpte similar i aleshores va obtenir una vuitantena de comentaris.

L'argument per dialogar sobre l'accés a internet des dels llocs de treball es basava aquella vegada en un estudi on es posava de manifest que més de la meitat dels usuaris de les xarxes socials no podien accedir-hi des de la seva feina.  

Però l'ample de banda no és l'únic eix de la discussió. De fet, l'assumpte principal, que també recull la guia de la Generalitat, és la representació d'una marca. Fins a quin punt algú és lliure com a persona individual d'emetre opinions a través d'aquestes eines i fins a quin punt s'ha de sentir algú obligat o no a transmetre els valors de l'empresa on treballa.

És un diàleg que haurà de continuar encara força temps, i caldrà estar atent a l'evolució dins de l'administració catalana. De moment, la Generalitat han pres la decisió d'obrir la finestra i ventilar aquestes qüestions a la vista de tothom.  
Anar al contingut