Barcelona

Experts en comunicació dels partits i periodistes reflexionen sobre la influència de les xarxes socials en el debat polític

Experts en comunicació dels partits i periodistes reflexionen sobre el paper de les xarxes socials en el debat polític. Pels partits, arribar als ciutadans sense el filtre dels periodistes és un punt a favor de les xarxes socials. Admeten, però, que no sempre tenen temps per contestar tot el que els ciutadans els demanen.

Actualitzat

El rànquing dels 500 usuaris més influents a Twitter durant la campanya del #25N l'encapçala Oriol Junqueras, seguit pel compte corporatiu de CiU. Entre els deu primers, hi ha mitjans com "La Vanguardia", el diari "Ara" o TV3 i altres polítics com Albert Rivera o Solidaritat. L'ha elaborat el professor de la UPF Frederic Guerrero-Solé, que conclou que molt pocs usuaris concentren la majoria d'atenció: un 60% de repiulades les van rebre 250 usuaris dels 40.000 que van utilitzar l'etiqueta #25N en la campanya de les eleccions catalanes de fa un any. L'anàlisi de 138.000 posts amb aquesta etiqueta és la base d'un estudi exposat a la jornada Tweets and Votes 1a Jornada Acadèmica sobre Política, Periodisme i Trending Topics. Guerrero-Solé es pregunta si un ús d'aquestes dades pot generar una escletxa entre els partits que tenen diners i els que no.

Que Twitter no té context, ni ordre, ni matisos com el to de veu d'una declaració, és segons el periodista Antoni Piqué una de les mancances que els partits han de saber vèncer. Un exemple curiós és el de l'ús que li dóna l'alcalde d'un petit poble de Granada, José Antonio Jun. Piqué recomana eines per posar context a Twitter com Storify, el blog d'Andrew Sparrow a "The Guardian" , Tweetminster o Electionista i dóna un consell als polítics: que no només emetin missatges, sinó que també escoltin, si no volen quedar-se fora de la conversa que genera la xarxa.

Experts en comunicació dels partits i periodistes tenen visions no en tot coincidents de la jugada. Pels partits, arribar als ciutadans sense el filtre dels periodistes és un punt a favor de les xarxes socials. Admeten, però, que no sempre tenen temps per contestar tot el que els ciutadans els demanen. I reconeixen que els voluntaris, simpatitzants i militants, fan una gran feina difusora de consignes i missatges. Però el que els costa és trencar la barrera per arribar als que no són del mateix grup ideològic.

Pels mitjans, Twitter és una font d'informació inesgotable i on les converses sovint generen titulars que una càmera o un micròfon no aconsegueixen. El paper dels periodistes, seleccionant, contrastant i endreçant aquesta allau d'informació, queda clar que és imprescindible. Però, com els polítics, tenint clar que els ciutadans tenen molt més fàcil jutjar si fem bé o no la nostra feina i qüestionar els silencis o la saturació d'informació sobre segons quins temes que de vegades els donem.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut