Escorcollen el pis de la directora de l'FMI, Christine Lagarde, a París

La directora de l'FMI ha evitat fer explicacions sobre el cas. La intervenció policial està relacionada amb les investigacions al voltant de l'empresari Bernard Tapie, amic i aliat polític de Sarkozy. L'any 2008, Tapie va rebre una compensació de 285 milions d'euros per arreglar una disputa legal amb el banc Crédit Lyonnais.
Escorcollen el pis de la directora de l'FMI, Christine Lagarde, a París
París

Escorcollen el pis de la directora de l'FMI, Christine Lagarde, a París

La directora de l'FMI ha evitat fer explicacions sobre el cas. La intervenció policial està relacionada amb les investigacions al voltant de l'empresari Bernard Tapie, amic i aliat polític de Sarkozy. L'any 2008, Tapie va rebre una compensació de 285 milions d'euros per arreglar una disputa legal amb el banc Crédit Lyonnais.
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Les autoritats franceses han escorcollat l'apartament a París de la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, segons ha informat el seu advocat, que ho ha justificat per "descobrir la veritat" i contribuir a exonerar la responsabilitat penal" de Lagarde.

La intervenció policial està relacionada amb les investigacions al voltant de l'empresari Bernard Tapie, amic i aliat polític de l'expresident Nicolas Sarkozy. L'any 2008, Tapie va rebre una compensació de 285 milions d'euros per arreglar una disputa legal amb el banc Crédit Lyonnais. Per alguns, tot plegat va ser un cop de mà que Lagarde, quan era ministra d'Economia, va donar a l'empresari i que representava un abús d'autoritat.

Des que s'ha fet públic l'escorcoll, la directora de l'FMI manté silenci. A la seva arribada als Estats Units, Lagarde no ha volgut comentar res sobre el cas.

Les investigacions contra Lagarde es remunten a principis del 2011, quan ja es perfilava com a principal candidata per encapçalar l'FMI en substitució de Dominique Strauss-Kahn, detingut llavors als Estats Units per un presumpte cas d'assetjament sexual. Es volia verificar si va intercedir de forma presumptament il·legal per concedir la indemnització milionària de Tapie i si va incórrer en els delictes de complicitat en falsificació i desviament de béns públics.

Després de 18 anys de litigi, la llavors ministra d'Economia francesa va decidir que la compensació fos fixada per una comissió d'arbitratge privada i no pels tribunals. La compensació era per la venda d'Adidas, empresa que va ser embargada a mitjans dels 90. La quantitat acordada era de 285 milions d'euros, que, amb els interessos, s'aproximava als 400 milions. Diversos diputats es van sorprendre que fos tan alta i van portar el cas als tribunals.

Un document del Tribunal de Justícia de l'agost de 2011 indicava que hi havia "indicis greus i concordants que permeten sospitar que, sota l'aparença de regularitat d'un procediment d'arbitratge, s'amaga una acció concertada per atorgar" a Tapie una indemnització que no hauria pogut obtenir per la vía judicial.

Segons diversos mitjans de comunicació francesos, la policia ha escorcollat també els domicilis del llavors secretari general de l'Elisi, Claude Guéant, del mateix Tapie i de Stéphane Richard, que dirigia el gabinet de Lagarde quan es va produir l'arbitratge.

VÍDEOS RELACIONATS