janquim / Brussel·les

Empreses i institucions catalanes busquen oportunitats de recerca i fons europeus per desenvolupar projectes de les TIC

La trobada més gran que es fa a Europa sobre recerca en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) té més de cinc mil delegats. No és estrany, ja que a més d'atendre les conferències i participar a les sessions de treball, tots aquests representants d'empreses privades i institucions de tota mena busquen més o menys el mateix: de quina manera arribaran a acords amb altres per aconseguir fons que els permetin finançar o subvencionar els seus projectes de recerca. Hi ha més de 2.800 milions d'euros damunt la taula per als dos anys vinents.

Actualitzat
Entre aquests, hi ha un grup força actiu de catalans que travessen la gran sala on hi ha l'exposició dels projectes que ja estan en curs o que s'han acabat amb èxit, i que es mostren com a exemple del que es podria fer entre el 2011 i el 2012.

El 3cat24 ha volgut conèixer una mica millor quines són les expectatives d'aquests conciutadans que s'han traslladat fins a l'Expo de Brussel·les per acudir a l'ICT Digitally Driven i detectar oportunitats davant l'anunci que la UE posa a l'abast de la recerca aquesta quantitat de diners.

Compartir tasques i coneixement

Manu Arjó és molt jove però ja consta a la seva targeta com a vicepresident de Sironta, una petita empresa nascuda gràcies al finançament europeu per al projecte que defensa, presentat des de TechIdeas, una empresa centrada en la recerca tecnològica. Sironta no dóna feina a gaire més d'una desena de persones, però la situació podria canviar si el seu producte interessa a més clients. Es tracta d'un escriptori per compartir la feina amb altres persones sense dependre d'un servidor penjat "al núvol". És una eina d'estalvi de memòria, perquè només desa allò que hi ha de nou a cada arxiu, i de moment es fa servir al RACC. Amb aquest nom a la seva cartera, confien que aviat podran estendre la comercialització d'un servei que va néixer com un projecte amb suport de recursos de la Comissió Europea.

Jordi Sabater també té experiència com a usuari d'aquests fons públics. És científic de l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial, un ens públic que es troba a Bellaterra i que depèn del CSIC. Amb els seus "partners" d'Alemanya, Itàlia i altres països, desenvolupen Liquid Journal, un concepte una mica sofisticat que vol fer més fàcil per als científics la distribució del coneixement. Ara com ara, la reputació dels estudiosos es basa en les seves publicacions a les revistes especialitzades així com en les seves comunicacions en congressos i seminaris. El que aquest grup de joves rebels es proposen és capgirar aquestes normes, que al seu entendre s'han tornat obsoletes i actuen amb una lentitud molt inadequada en relació amb la velocitat que les TIC permeten. Volen simplificar els processos, i amb aquesta finalitat han creat un algoritme que mesura la reputació dels científics amb uns altres paràmetres que inclouen tota mena de documents més enllà dels merament textuals. Aquest any han d'acabar el projecte i Sabater es mostra optimista, tot i que admet que canviar els hàbits de la comunitat científica no serà gens fàcil, i menys encara ho serà convèncer els editors científics.

Trobar "partners"

Entre els delegats catalans hi ha una representació d'entitats tan destacades com Barcelona Media, i2cat o BDigital. Maurici Garcia és un dels executius d'aquest últim centre tecnològic, que té com a missió fer de pont entre l'acadèmia i el treball, entre la universitat i l'empresa. Han vingut per defensar un projecte que lideren sobre rehabilitació però també a buscar possibles conjuncions amb consorcis d'abast europeu. De manera especial, tenen interès a trobar connexions amb les iniciatives vinculades a la mobilitat sostenible i els projectes de "green car" els semblen atractius, cosa que no és estranya venint d'una ciutat on la fabricació de vehicles i els seus accessoris són encara un aspecte clau de l'economia. De manera que hi ha catalans que no vénen només a ensenyar què han fet sinó també a buscar-hi oportunitats.

Aquesta és la raó que sens dubte explica la presència aquí d'una mínima representació municipal, amb Joan Batlle, de l'Ajuntament de Barcelona, i Cristina Ribas, de Gencat.cat. Ribas assegura que la seva tasca aquí consisteix sobretot a identificar oportunitats de col·laboració. L'Oficina Virtual de Tràmits que el seu equip va llançar fa uns mesos ja col·labora amb una iniciativa equivalent d'àmbit espanyol que es basa en el telèfon 060, però ara apunten més amunt. Si hi ha una directiva europea de serveis que obliga les administracions a oferir aquesta atenció telemàtica, té sentit mirar de col·laborar amb altres països, i sobretot amb la mateixa Comissió, per fer progressar els projectes que tinguin a veure amb el concepte d'e-citizens, és a dir, tots aquells serveis que s'adrecen a la ciutadania des de la base que disposen de connexió a internet, i que és amb aquestes eines que esperen resoldre els tràmits i tota la seva relació amb l'administració.

Experts en laberints

Ara bé, moure's en aquest entorn no sembla fàcil. La burocràcia europea de vegades s'assembla massa als tòpics que la ficció ha traslladat a l'opinió pública. Sovint fan falta intermediaris que coneguin tots els viaranys, navegants experts que sàpiguen on hi ha els esculls. Aquesta és en síntesi la feina que desenvolupa David Esteban, màxim responable de Techforce, una empresa instal·lada a Barcelona que en realitat es dedica a establir ponts entre diverses ciutats d'Europa i la poderosa Brussel·les. Esteban coneix tan bé l'intrincat laberint de la Comissió com els carrerons amb llambordes humides del centre històric de la capital belga.

La seva tasca és clara: exerceix de consultor i mira de guiar els seus clients per detectar en quins consorcis poden col·laborar i on tenen més possibilitats d'èxit però, a més, com a expert és requerit sovint des de les institucions europees perquè contribeuxi a validar els projectes de recerca que hi arriben. Amb aquesta experiència acumulada, no dubta a assegurar que la situació ha canviat molt en els últims anys. Entre moltes raons n'hi ha una que sembla banal però que és clau: la majoria dels joves que acaben la seva formació universitària són capaços de fer servir l'anglès, l'eina de comunicació global que les generacions precedents eren quasi incapaces de fer anar. Esteban té clar que l'estratègia d'un país consisteix tant a escollir cap a on vols apuntar com a abandonar aquelles vies que han quedat fora de servei. Per això no té cap dubte que Catalunya ha de ser a l'entorn dels cotxes elèctrics, per exemple.

Es tracta de ser-hi

Europa posa a l'abast de la recerca en TIC més de 2.800 milions d'euros. Arreu de la Unió hi ha universitats, empreses i altres institucions que intenten detectar si els seus projectes de recerca poden obtenir aquests ajuts. Des de Catalunya també hi ha un gran interès per ser present en aquest repartiment. N'hi ha més d'una vintena, però les persones amb qui el 3cat24 ha pogut parlar són un exemple prou consistent que demostra l'estat d'atenció que les institucions i empreses del país saben posar al centre d'Europa, allà on el poder polític consisteix a marcar el terreny per al desenvolupament empresarial i la investigació científica.
Anar al contingut