"Els polítics que no reconeixen el poder d'internet s'equivoquen de molt"
Andrew Rasiej és un dels principals assessors tecnològics de senadors, congressistes i candidats a la presidència dels EUA des de 1999, i fundador del Personal Democracy Forum, una trobada anual per debatre com la tecnologia i la política convergeixen a internet. Rasiej ha impartit un seminari al curs Sociedad Red , organitzat pel Centre Ernest Lluch.
Andrew Rasiej és d'aquelles persones que convenç amb la paraula. Acostumat a moure's entre polítics es troba com peix a l'aigua quan ha de parlar de com ens canviarà la vida en els propers anys a causa de l'ús de les tecnologies. Aquesta activitat la combina escrivint en el blog col·lectiu TechPresident, que segueix l'empenta dels candidats a la presidència nord-americana.
P: Vostè ha participat al seminari titulat: Sociedad Red. Com la definiria?
R: És la societat en què ja hem entrat des de fa anys, que es fa més poderosa en el moment que cadascú de nosaltres s'hi connecta. És una societat emergent.
P: Com ens comunicarem en aquesta societat emergent?
R: Hi ha una nova generació d'éssers humans pels quals participar en una societat xarxa vol dir ser completament transparent. Per ells no es tracta de tecnologia, sinó el seu "modus vivendi". No editen vídeo sinó que el creen. Jo els anomeno "videoracy" (video+literacy). Segons l'estudi elaborat per Michael Wesch -"Una introducció antropològica a YouTube"- en sis mesos YouTube ha acumulat més vídeos que tot el que ha emès la televisió des que es va inventar.
P: Comenta en el seu blog que internet està canviant als polítics. És possible un diàleg real entre ells i els ciutadans?
R: Ho és. Internet està donant poder als ciutadans. Mira què està passant amb la indústria musical, o dins dels mitjans tradicionals...
P: Què està passant? Expliqui-m'ho
R: Abans que internet fos ubiqua vivíem en una economia de l'escassedat i els mitjans tradicionals (diaris, ràdios i televisions) dominaven la informació. Però internet és una economia de l'abundància, no té límit, i les eines per organitzar aquesta informació són molt poderoses: Facebook, MySpace, Twitter, blogs, etc. Ara, la gent interessada en els mateixos objectius s'organitza inclús sense diners, i això impactarà en el futur. No passarà d'un dia per l'altre, però veurem canvis fonamentals en l'ecosistema dels mitjans que potenciaran una participació més democràtica en tots els àmbits.
P: Com viurem en aquesta economia de l'abundància?
R: En els propers tres anys hi haurà més gent al planeta amb telèfons mòbils que no pas aigua potable o menjar. Estem sent testimonis d'una revolució tecnològica, que tindrà implicacions massives per a la societat i per als governs. Els llocs on trobarem la informació per resoldre els problemes tindran menys control de les forces polítiques i dels mitjans tradicionals i més dels individus amb la tecnologia. Estem parlant d'un món totalment diferent del que coneixem.
El poder dels blogs
P: Quina influència tenen els blogs polítics en aquesta campanya presidencial dels EUA?
R: Un gran impacte perquè els bloguers ja no són aquells de fa uns anys que escrivien en pijama des de casa, sinó que són periodistes influents de grans mitjans. Ara hi ha un cicle d'informació de 24 hores diàries els set dies a la setmana. Altra vegada, sorgeix l'economia de l'abundància. Aquests bloguers influents han creat molts "punts de venda" de la informació política que competeixen amb la "venda al detall" de fa uns anys dels diaris i les televisions.
P: Internet pot ajudar als polítics en les seves campanyes però també els pot perjudicar, no?
R: Per descomptat! Els polítics han de reconèixer que ser a internet no només els reporta seguidors, dels quals aconseguir diners i bones idees. Els que pensen que poden mantenir-se a la xarxa en un racó estan molt equivocats perquè se'ls torna en contra d'ells. Quan algú diu alguna cosa que no volia, en qüestió d'hores o minuts, es troba un vídeo a YouTube repetint una i altra vegada el que vol amagar. Un exemple és el de Hillary Clinton quan va mentir dient que al 1996, en arribar a Bòsnia, va ser víctima del foc de franctiradors. Van sortir vídeos a YouTube desprestigiant-la. Els polítics que ignorin el poder d'internet perdran, perquè la tecnologia força la transparència.
El polític més 2.0
P: El seu blog, TechPresident, analitza com els candidats polítics fan servir internet, però també com la xarxa els utilitza a ells. Quin és el polític més 2.0?
R: Barack Obama és el candidat a la presidència més digital que hem tingut a la història. No és un "nadiu digital" com les generacions joves d'ara, però entén la tecnologia i la fa servir de manera transparent. Ha utilitzat Skype per parlar amb els seus fills durant la campanya, està a YouTube, a Facebook, té un blog i sap com comunicar-se amb els seus seguidors a través de la xarxa.
P: Però vol dir que és possible un diàleg directe amb els ciutadans per molta tecnologia que existeixi?
R: És impossible que un candidat presidencial sigui capaç de respondre milers i milers de correus o que parli directament amb ells. Però sí que crec que es pot obrir un wiki i convidar la gent a opinar sobre una nova llei, o que se'ls pregunti sobre com millorar una zona d'una ciutat, etc. Els polítics han de canviar les dinàmiques d'actuar: no han de treballar tant de dalt a baix sinó més de baix a dalt. S'ha de crear un nivell de compromís i confiança diferent al que tenim entre el sistema polític i els ciutadans. La democràcia és molt més que el vot, és participar en la vida quotidiana de la gent.
P: Ens deixa uns quants blogs polítics per seguir el final de la campanya a la presidència dels EUA?
R: A més del meu, TechPresident, cal seguir la pista de RealClearPolitics.com, que és un agregador de blogs. També recomano Politico.com i d'altres, partidaris dels Demòcrates com Dailykos, Talkingpointsmemo o dels Republicans com Town Hall o Instapundit.
P: Per últim, qui creu que guanyarà les eleccions: Obama o McCain?
R: És obvi que Obama! Les eleccions ja les té guanyades. McCain està acabat, no en tinc cap dubte. I Sarah Palin ha fet molt mal a la seva campanya.
P: Vostè ha participat al seminari titulat: Sociedad Red. Com la definiria?
R: És la societat en què ja hem entrat des de fa anys, que es fa més poderosa en el moment que cadascú de nosaltres s'hi connecta. És una societat emergent.
P: Com ens comunicarem en aquesta societat emergent?
R: Hi ha una nova generació d'éssers humans pels quals participar en una societat xarxa vol dir ser completament transparent. Per ells no es tracta de tecnologia, sinó el seu "modus vivendi". No editen vídeo sinó que el creen. Jo els anomeno "videoracy" (video+literacy). Segons l'estudi elaborat per Michael Wesch -"Una introducció antropològica a YouTube"- en sis mesos YouTube ha acumulat més vídeos que tot el que ha emès la televisió des que es va inventar.
P: Comenta en el seu blog que internet està canviant als polítics. És possible un diàleg real entre ells i els ciutadans?
R: Ho és. Internet està donant poder als ciutadans. Mira què està passant amb la indústria musical, o dins dels mitjans tradicionals...
P: Què està passant? Expliqui-m'ho
R: Abans que internet fos ubiqua vivíem en una economia de l'escassedat i els mitjans tradicionals (diaris, ràdios i televisions) dominaven la informació. Però internet és una economia de l'abundància, no té límit, i les eines per organitzar aquesta informació són molt poderoses: Facebook, MySpace, Twitter, blogs, etc. Ara, la gent interessada en els mateixos objectius s'organitza inclús sense diners, i això impactarà en el futur. No passarà d'un dia per l'altre, però veurem canvis fonamentals en l'ecosistema dels mitjans que potenciaran una participació més democràtica en tots els àmbits.
P: Com viurem en aquesta economia de l'abundància?
R: En els propers tres anys hi haurà més gent al planeta amb telèfons mòbils que no pas aigua potable o menjar. Estem sent testimonis d'una revolució tecnològica, que tindrà implicacions massives per a la societat i per als governs. Els llocs on trobarem la informació per resoldre els problemes tindran menys control de les forces polítiques i dels mitjans tradicionals i més dels individus amb la tecnologia. Estem parlant d'un món totalment diferent del que coneixem.
El poder dels blogs
P: Quina influència tenen els blogs polítics en aquesta campanya presidencial dels EUA?
R: Un gran impacte perquè els bloguers ja no són aquells de fa uns anys que escrivien en pijama des de casa, sinó que són periodistes influents de grans mitjans. Ara hi ha un cicle d'informació de 24 hores diàries els set dies a la setmana. Altra vegada, sorgeix l'economia de l'abundància. Aquests bloguers influents han creat molts "punts de venda" de la informació política que competeixen amb la "venda al detall" de fa uns anys dels diaris i les televisions.
P: Internet pot ajudar als polítics en les seves campanyes però també els pot perjudicar, no?
R: Per descomptat! Els polítics han de reconèixer que ser a internet no només els reporta seguidors, dels quals aconseguir diners i bones idees. Els que pensen que poden mantenir-se a la xarxa en un racó estan molt equivocats perquè se'ls torna en contra d'ells. Quan algú diu alguna cosa que no volia, en qüestió d'hores o minuts, es troba un vídeo a YouTube repetint una i altra vegada el que vol amagar. Un exemple és el de Hillary Clinton quan va mentir dient que al 1996, en arribar a Bòsnia, va ser víctima del foc de franctiradors. Van sortir vídeos a YouTube desprestigiant-la. Els polítics que ignorin el poder d'internet perdran, perquè la tecnologia força la transparència.
El polític més 2.0
P: El seu blog, TechPresident, analitza com els candidats polítics fan servir internet, però també com la xarxa els utilitza a ells. Quin és el polític més 2.0?
R: Barack Obama és el candidat a la presidència més digital que hem tingut a la història. No és un "nadiu digital" com les generacions joves d'ara, però entén la tecnologia i la fa servir de manera transparent. Ha utilitzat Skype per parlar amb els seus fills durant la campanya, està a YouTube, a Facebook, té un blog i sap com comunicar-se amb els seus seguidors a través de la xarxa.
P: Però vol dir que és possible un diàleg directe amb els ciutadans per molta tecnologia que existeixi?
R: És impossible que un candidat presidencial sigui capaç de respondre milers i milers de correus o que parli directament amb ells. Però sí que crec que es pot obrir un wiki i convidar la gent a opinar sobre una nova llei, o que se'ls pregunti sobre com millorar una zona d'una ciutat, etc. Els polítics han de canviar les dinàmiques d'actuar: no han de treballar tant de dalt a baix sinó més de baix a dalt. S'ha de crear un nivell de compromís i confiança diferent al que tenim entre el sistema polític i els ciutadans. La democràcia és molt més que el vot, és participar en la vida quotidiana de la gent.
P: Ens deixa uns quants blogs polítics per seguir el final de la campanya a la presidència dels EUA?
R: A més del meu, TechPresident, cal seguir la pista de RealClearPolitics.com, que és un agregador de blogs. També recomano Politico.com i d'altres, partidaris dels Demòcrates com Dailykos, Talkingpointsmemo o dels Republicans com Town Hall o Instapundit.
P: Per últim, qui creu que guanyarà les eleccions: Obama o McCain?
R: És obvi que Obama! Les eleccions ja les té guanyades. McCain està acabat, no en tinc cap dubte. I Sarah Palin ha fet molt mal a la seva campanya.
