janquim

Els experts reunits a Barcelona discrepen sobre l'eficàcia d'internet per incidir en la democratització de les societats més tancades

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ja formen part de les eines habituals de la diplomàcia. Tot i això, no hi ha acord sobre el seu efecte i els experts que s'hi han referit durant la primera jornada del Personal Democracy Forum que se celebra a Barcelona han discrepat de forma oberta.

Actualitzat
Alec Ross és un consultor sobre innovació que treballa amb la Secretaria d'Estat que comanda l'exsenadora Hillary Clinton, després de la seva feina a la campanya de l'actual president dels Estats Units, Barack Obama. En una intervenció apassionada davant dels quasi dos centenars d'experts que assisteixen al PDF-Europe que té lloc a Barcelona, Ross ha desplegat una tesi sobre les societats obertes i les que viuen recloses, en una mena de confrontació que acompanya la història de la humanitat.

Per contra, Evgeny Morozov, que el gener vinent publicarà un llibre amb un títol provocador com "El costat fosc de la llibertat a internet", ha insistit que les xarxes socials i les eines digitals afavoreixen un control dels governs. No era un debat perquè entre totes dues intervencions han passat quasi nou hores, però la convicció de Ross sobre la capacitat d'internet per incidir en la democratització de societats tancades ha planat durant tota la jornada fins que Morozov ha afirmat que no és d'aquesta manera com s'influirà en canvis de relleu en països com la Xina o l'Iran.

Sense emotivitat

"La diplomàcia", ha dit, "no vol rebre la influència de moviments que es basen en l'emotivitat, no és així com van les coses". Però Ross, que va arribar al govern nord-americà per traslladar-hi la seva cartera d'eines digitals, havia posat com a exemples d'interès les donacions aconseguides amb missatges breus per ajudar Haití o la reacció del govern sirià davant una allau de queixes sobre els mètodes d'ensenyament després que un vídeo on es veia un professor maltractant un alumnes va recórrer els ordinadors del país.

És clar que Mozorov té resposta fins i tot per a aquests casos. "Una pila de grups de Facebook", ha assegurat, "no representen l'opinió pública". La seva contundència era provocadora en una cita que permet la discussió entre politòlegs i experts en l'ús de les noves tecnologies de molts països d'Europa, a més dels Estats Units i l'Amèrica Llatina.

Institucions europees que empenyen

Entre unes paraules i les altres, els assistents han pogut fer les comprovacions necessàries. En nom de la Comissió Europea, el príncep Constantí Orange-Nassau, que des de 2003 torna a treballar a Brussel·les, ha insistit en la importància de l'Agenda Digital que promou la vicepresidenta Neelie Kroes com una prova que les institucions empenyen, però ell mateix ha admès que no fa servir Twitter ni escriu cap blog. Aquesta és la realitat dels professionals de les institucions polítiques europees.

Stephen Clark ha explicat de quina manera s'afanya l'equip de comunicació del Parlament Europeu, sense gaires recursos i amb més entusiasme que resultats, de moment, per convèncer els representants electes que les noves tecnologies els permeten acostar la política a la ciutadania. De manera que mentre s'obria el gran debat sobre la incidència d'aquests instruments per incrementar l'obertura de les societats, els professionals que treballen a les institucions admeten que tot just intenten canviar actituds i afavorir la descoberta de les noves possibilitats.

El Flickr del Foreign Office

Fins i tot un departament de tant prestigi com el Foreign Office britànic es troba en una etapa d'experimentació pel que fa a l'ús de les TIC que se sosté en l'entusiasme personal d'individus que empenyen al seu entorn per treure partit de la digitalització. Tot i el suport que Jimmy Leach ha explicat que se serveix des de la seu central de Londres, en una acció de "diplomàcia digital", a cada ambaixada s'actua en funció de les persones que hi ha i del seu desig de fer servir o no la capacitat d'internet. En tot cas, ells proveeixen a tothom de les eines necessàries i l'ajut imprescindible, però de moment tot el que es faci al Ministeri d'Afers Exteriors per actuar amb més transparència a la xarxa (una seixantena de blogs en diverses llengües i prop de quatre mil apunts en quatre anys) depèn molt de la voluntat dels servidors públics.

Durant la seva presentació, Leach no ha deixat de mostrar exemples de les fotografies que els servidors de la reina d'Anglaterra pengen a Flickr. Potser no sigui gaire però, com ha recordat Alec Ross, tot just som a la primera pàgina del primer capítol d'aquesta història. O sigui que queda molt de text per escriure.


NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut