Els experts mundials posen Barcelona com un bon exemple d'aposta pel model de "ciutat intel·ligent"

Barcelona ha aparegut com un dels exemples a considerar a quasi totes les intervencions dels ponents que avui han debatut sobre el futur de les anomenades "ciutats intel·ligents" durant la jornada final del congrés BDigital.
Els experts mundials posen Barcelona com un bon exemple d'aposta pel model de "ciutat intel·ligent"
janquim / Barcelona

Els experts mundials posen Barcelona com un bon exemple d'aposta pel model de "ciutat intel·ligent"

Barcelona ha aparegut com un dels exemples a considerar a quasi totes les intervencions dels ponents que avui han debatut sobre el futur de les anomenades "ciutats intel·ligents" durant la jornada final del congrés BDigital.
Actualitzat
El primer a esmentar la capital catalana ha estat Per Blixt, de la direcció de la Societat de la Informació a la Comissió Europea. Blixt ha elogiat el compromís de les autoritats i dels agents socials per orientar Barcelona cap a un model de "ciutat intel·ligent" que ara mateix es discuteix en entorns acadèmics i empresarials arreu del món.

La noció de "smart cities" és encara prou abstracta perquè des de mirades diferents se'n facin interpretacions que no coincideixen del tot, però hi ha uns quants trets comuns que persisteixen i tenen a veure amb la capacitat de les grans ciutats per esdevenir més sostenibles, eficients i participatives gràcies a l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a la vegada que es creen nous models de creixement econòmic que puguin crear llocs de treball en nínxols de mercat fins ara inexistents.

La tendència és universal: la població del planeta s'urbanitza mentre hi ha un canvi de poder econòmic en els països que es troben en vies de desenvolupament. La població creix als països emergents mentre que declina amb les societats que s'autoanomenen occidentals.

Per això, una empresa tan potent com la nord-americana Cisco dedica part del seu pressupost a investigar de quina manera les noves tecnologies poden incidir en la vida diària d'aquestes grans concentracions humanes, tal com ho ha exposat en nom d'aquesta corporació Relina Buchaldani.

Cisco treballa en projectes d'escala reduïda a diverses ciutats del món, per assajar noves maneres però el missatge principal que transmet aquesta executiva d'origen indi és el mateix que arriba des d'altres latituds.

Solucions atractives

El finlandès Jarmo Eskelinen, del laboratori urbà Forum Virium, ha defensat una idea simple però essencial: cal que les solucions sostenibles siguin tan atractives com les que no ho són. I ha posat un exemple rotund: mentre anar en cotxe sigui més confortable que el transport públic serà molt difícil competir-hi des de les administracions. Per això ha apel·lat a la imaginació.

Però la qüestió central de l'activitat possible de les administracions l'ha situada en un altre terreny: posar a l'abast de tothom les dades públiques que les administracions gestionen, amb la intenció de facilitar als ciutadans i a les entitats la creació de serveis complementaris.

Les dades ja hi són

Fabien Girardin ha partit d'aquestes dades per fer evident que la informació bàsica ja existeix i que sovint només es tracta de saber-la fer servir. L'exemple que ha posat era prou revelador: si s'agafen totes les fotografies que hi ha de Barcelona a la xarxa, a les galeries on la gent les hi penja per acedir-hi, i se'n fa una anàlisi, es podrà concloure quins són els llocs més visitats i si hi ha fluxos que permetin idear rutes. Potser tots suposem que els llocs més retratats de Barcelona són els seus edificis modernistes o la Rambla, però què passa si es comprova a partir de les dades reals disponibles?

Seguir el rastre que tothom deixa a les xarxes és una possibilitat però n'hi ha d'altres com ara avaluar les connexions per mòbil i identificar espais on hi tenen lloc esdeveniments rellevants per a la ciutadania. Es tracta d'informació real disponible i l'únic que cal és fer-ne una bona anàlisi.

El professor d'Esade Esteve Almirall ha reiterat la necessitat que les ciutats aprenguin a competir de manera intel·ligent, mentre que Joan Batlle, de l'ajuntament barceloní, ha exposat algunes activitats empreses des del consistori, com ara les xarxes internes que permeten el transport de dades, i ha apostat de forma clara per un esforç en l'obtenció de les dades. No sembla casual, doncs, que el Premi SmartCities d'enguany se l'endugués un projecte que distribueix sensors d'àudio per al mobiliari urbà i elabora mapes sonors de Barcelona.

Domòtica de luxe

Una estona abans, la sessió anterior s'havia ocupat, amb un enfocament més tècnic, d'una part elemental de les ciutats: els seus edificis, S'han exposat diversos projectes i assajos, sobretot de tipus acadèmic i limitats per ara en edificis corporatius d'algunes ciutats europees i asiàtiques, però a l'hora de les conclusions s'ha deixat entendre que aquest sector es troba encara en una etapa molt inicial del seu recorregut. Així s'ha reconegut quan s'ha afirmat que a banda d'edificis d'empreses o emblemàtics, i d'aquells casos que formen part d'un projecte concret, la domòtica s'adreça encara al petit mercat de l'habitatge de luxe.