Els experts asseguren que l'extrema dreta europea fa servir internet amb tanta intensitat com eficàcia

L'extrema dreta europea fa un ús més intensiu i eficaç de les eines digitals que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) que no pas els partits democràtics tradicionals. Aquesta és si més no la percepció que ha planat a les diverses taules de debat que han tingut lloc a Barcelona, en la trobada internacional Personal Democracy Forum.
janquim

Els experts asseguren que l'extrema dreta europea fa servir internet amb tanta intensitat com eficàcia

L'extrema dreta europea fa un ús més intensiu i eficaç de les eines digitals que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) que no pas els partits democràtics tradicionals. Aquesta és si més no la percepció que ha planat a les diverses taules de debat que han tingut lloc a Barcelona, en la trobada internacional Personal Democracy Forum.
Actualitzat
El francès Nicolas Vanbremeersch ha estat el més clar en aquest punt i ha posat d'exemple la notorietat obtinguda per un no-ningú com Terry Jones a partir de la seva esbojarrada proposta de cremar l'Alcorà. Ho ha presentat com un dels defectes d'internet: la xarxa permet obtenir rellevància a persones d'idees extremes. Com ho ha descrit, Jones no és res més que el que a la xarxa se sol anomenar un "troll", algú que només pretén provocar reaccions amb atacs tan desmesurats com radicals.

Per això ha suggerit que les xarxes es dotin d'algun sistema d'antídots per evitar que aquests fets tinguin ressò i ha suggerit en primer terme una acció educadora cap als mitjans de comunicació, que tot i sentir-se atrets per aquests fets tenen la capacitat d'atorgar-los el lloc que mereixen en comptes de situar-los com a notícia important.

En el cas esmentat, els extremistes islamistes que hi van reaccionar des d'Egipte i el Marroc van obtenir un eco als mitjans locals que es va estendre arreu del món fins a forçar una declaració del mateix president dels Estats Units, Barack Obama.

Però més enllà d'aquests casos, hi ha hagut una coincidència a destacar la facilitat amb què el que ha estat definit com a "populisme extremista" aconsegueix als països de la Unió Europea una utilització molt eficaç de les xarxes.

Twitter s'extrema

Les dades també confirmen aquesta impressió. Guilhem Fouetillou ha exposat el resultat d'una recerca per tenir un mapa dels enllaços que els usuaris emeten des del Twitter, seguint els estudis que ja havien fet sobre la blogosfera política. La seva tesi és que la potència d'aquest servei no es mesura en el nombre de seguidors que algú tingui sinó en la distribució de continguts, l'allau d'informació. Observant aquests materials, han conclòs que la socialdemocràcia és més efectiva i està més ben distribuïda que els conservadors, però al seu mapa acolorit hi destaca l'aparició intensa d'un seguit de missatges que es llancen des de posicions populistes i extremes, que són els dos termes amb què tots els experts s'han referit a la renovada extrema dreta que ha obtingut quota de poder als Països Baixos i uns resultats espectaculars a Suècia.

Dominar l'agenda

Un dels punts indiscutits és l'encert d'aquests grups a detectar una qüestió com la de la immigració, que des de l'esquerra s'ha preferit obviar en comptes d'encarar amb propostes diferenciades. Però més enllà d'aquesta elecció del "tema" hi ha sens dubte una facilitat de comunicació, perquè un missatge simplista és més fàcil de transmetre i, també, així s'ha reconegut, una gosadia en aquests grups per aprofitar les eines digitals i accedir d'aquesta manera a una ciutadania que els veu així com uns "outsiders", una alternativa a la política tradicional.

Diversos responsables de campanyes electorals ho han reconegut en les seves intervencions. Tant el suec Martin Gelin com el noruec Ketil Raknes o l'alemany Julius van de Laar estaven d'acord que "els enfadats sempre participen més" i creuen que l'única resposta és dotar els seus simpatitzants d'eines adequades: "La gent vol fer alguna cosa més que clicar a favor d'una idea". Raknes assegura que aquests grups forcen els límits de la llibertat d'expressió com a procediment habitual per obtenir ressò, o bé per la força dels seus missatges transgressors o bé perquè algú gosi posar-hi un fre.

Xarxes que busquen participació

A l'altre plat de la balança s'han mostrat exemples diversos de la capacitat d'actuació des de la política no extremista. L'intent de crear xarxes pròpies, com els Cativistes que CiU promou a Catalunya, és una de les opcions. N'ha parlat el francès Romain Liberge, un dels creadors de Coopol, una xarxa propera als socialistes del seu país. Els conservadors alemanys de la CDU van crear també una marca "agitadora" amb "teamdeutschland", que pretenia convocar suports que anessin més enllà del partit.

S'hi han exposat desenes de casos però com a síntesi val la pena esmentar-ne dos de ben concrets. D'una banda, l'italià Dino Amenduni ha explicat de quina manera van aconseguir contrarestar unes enquestes adverses amb els seus candidats esquerranosos gràcies a una comunitat que treballava des de l'entorn digital amb propostes renovadores i de base com EmiLab i La fabbrica di Nichi. L'alcalde de Bari i la màxima autoritat de la regió de l'Apulia van obtenir el mandat que Amenduni creu que es deu a la capacitat mobilitzadora de les eines emprades.

Proximitat online

L'altre cas correspon a la representació catalana que hi ha hagut entre aquestes ponències. L'alcalde de Sant Cugat del Vallès, Lluís Recoder, ha reconegut que des que manté oberta una via de comunicació ciutadana més directa amb internet ell mateix se n'ha sorprès. Va començar d'una manera menys oberta i prudent però s'ha mostrat convençut que a la fi només amb una relació més clara és possible vèncer el descrèdit que sol acompanyar l'acció política. Recoder també ha afirmat que amb aquestes eines se sent més lliure i pot contribuir amb idees pròpies a la línia del seu partit.

Barcelona com a seu


Per segon any consecutiu, Barcelona ha acollit aquesta trobada d'experts d'arreu del món que avalua les relacions entre la política i les TIC, impulsada des dels Estats Units per Andrew Rasiej i Micah Sifry i que té el català Marc López de coproductor de la versió europea. Personal Democracy Forum va néixer als Estats Units i tindrà aviat una altra rèplica a Santiago de Xile. Com ha anticipat a aquest mitjà el mateix López, és gairebé segur que l'any que ve es repetirà la cita a la capital catalana, una oportunitat d'intercanvi entre els professionals del sector i l'entorn polític que, de tota manera, ha mostrat un cert desinterès sorprenent per aquesta cita.