"Fumata" negra en la primera votació del conclau per escollir el successor de Benet XVI
Els 115 cardenals que han d'escollir el successor de Benet XVI han fet la primera votació a la Capella Sixtina. Cap dels cardenals ha aconseguit una majoria de dos terços i la" fumata" ha estat negra. Aquest dimecres, a partir de dos quarts de deu del matí, el conclave es torna a reunir.
RedaccióActualitzat
Les previsions s'han complert i la primera "fumata" del conclave que ha d'escollir el successor de Benet XVI ha estat negra. Cap dels candidats proposats pels 115 cardenals que estan tancats a la Capella Sixtina no ha sumat la majoria de dos terços necessària per ser escollit pontífex. Després d'aquesta primera sessió, els purpurats s'han traslladat a la residència de Santa Marta per descansar. El conclau es reprendrà aquest dimecres a dos quarts de deu del matí. Durant aquesta segona jornada es faran quatre escrutinis més, dos al matí i dos a la tarda.
Les portes de la Capella Sixtina s'han tancat després que s'han pronunciat les paraules "Extra Omnes" i tothom que no era cardenal elector ha hagut de sortir de la sala. Mentre duri el conclau, els cardenals estaran aïllats. S'han d'abstenir d'enviar missatges a fora de la Ciutat del Vaticà o de rebre'n. A més, segons les normes, "els que directament o indirectament puguin violar el secret, tant si es tracta de paraules, escrits, senyals o qualsevol altre mitjà, incorrerien en la pena d'excomunió "latae sententiae" reservada a la Seu Apostòlica". Així mateix, les regles marquen que els cardenals s'abstindran de tota forma de pactes i compromisos de comú acord.
El cerimonial del conclave arrencava puntual a dos quarts de cinc de la tarda d'aquest dimarts, 12 de març. Després d'una cerimònia a la Capella Paulina, els cardenals han desfilat fins a la Capella Sixtina seguint un ordre estipulat: primer els cardenals bisbes, després els preveres i, per últim, els diaques. La llengua vehicular dels actes i del conclave és el llatí.
El cardenal degà, Angelo Sodano, ha llegit la fórmula de jurament. A continuació i davant del judici final de Miquel Àngel, cada cardenal elector ha dit el seu nom i, posant la mà sobre els evangelis, ha pronunciat el "Prometo, m'obligo i juro". El primer ha estat Tarcisio Bertone, secretari d'Estat del Vaticà i camarlenc. Segons la fórmula del jurament, recollida a la "Universi dominicis gregis", els cardenals prometen "observar amb la màxima fidelitat" el secret sobre tot el que es relaciona amb l'elecció del nou papa, tant durant com després de l'elecció. Juren no afavorir cap interferència i es comprometen, en cas de ser elegits, a exercir fidelment el "munus petrinum" de pastor de l'Església universal.
Els actes han començat a les deu del matí amb la missa "Pro eligendo romano pontifice" a la basílica de Sant Pere, que s'ha obert a tots els fidels. L'ha oficiat el degà del col·legi cardenalici, el cardenal Angelo Sodano, que ha demanat a Déu que doni aviat "un altre bon pastor per a la seva Santa Església". Les paraules de Sodano han estat analitzades amb lupa per si donava alguna pista sobre el camí que s'espera del nou pontificat. Ara fa vuit anys, qui va oficiar aquesta missa va ser l'aleshores cardenal degà, Joseph Ratzinger, que, hores després, es va convertir en nou papa. Sodano, però, no serà present al conclave perquè té més de 80 anys.
Tres candidats a les travesses
Un cardenal nord-americà, un de brasiler i un d'italià guanyen pes en les travesses dels vaticanistes a la premsa italiana. Es tracta del cardenal de Boston, Sean O'Malley, de 68 anys; el del Brasil, Odilo Pedro Scherer, de 64 anys, i l'italià Angelo Scola, de 71 anys.
Com és l'elecció i qui pot votar
El pròxim pontífex necessitarà una majoria dels dos terços dels vots dels cardenals assistents. Com que són 115, es necessitarà un mínim de 77 vots. L'elecció es fa únicament per escrutini. Si no hi ha consens en la primera votació, es continuarà durant la segona jornada amb quatre escrutinis més, dos al matí i dos a la tarda.
Quan el nou pontífex hagi estat escollit, sonaran les campanes de la basílica de Sant Pere. Des de l'aparició del fum blanc fins a l'anunci passaran uns 40 minuts. Durant aquesta estona, es durà a terme el ritu d'acceptació per part del nou papa, el canvi d'ornaments, així com el ritu d'obediència per part dels cardenals presents a la Capella Sixtina. Si cap dels cardenals aconsegueix els dos terços dels vots durant tres dies consecutius, se suspèn el conclau durant un dia per fer una pausa.
Quins cardenals poden votar
El col·legi cardenalici està format per 207 cardenals procedents de 66 països. Del total de cardenals, dos van ser designats per Pau VI; 115 per Joan Pau II i 90 per Benet XVI. D'aquests 207 cardenals, només 117 poden votar i entrar a la Capella Sixtina perquè són els que tenen menys de 80 anys. Tot i que no participen a la votació, els octogenaris poden ser escollits papa.
Dels 117 electors amb dret a vot, dos ja van anunciar que no participarien en el conclau: l'indonesi Julius Riyadi Darmaatmadja, per malaltia, i el britànic Keith O'Brien, arquebisbe de Saint Andrews i Edimburg, acusat de "comportament inapropiat" als anys 80. Per això seran 115 els que designaran el nou pontífex, els mateixos que el 2005 van escollir papa Joseph Ratzinger.
El procés arriba precedit per la polèmica que ha generat la renúncia de Benet XVI i els últims escàndols en el si de l'Església.
Podeu seguir tots els detalls del conclave a l'especial Cap a un nou papat.
Les portes de la Capella Sixtina s'han tancat després que s'han pronunciat les paraules "Extra Omnes" i tothom que no era cardenal elector ha hagut de sortir de la sala. Mentre duri el conclau, els cardenals estaran aïllats. S'han d'abstenir d'enviar missatges a fora de la Ciutat del Vaticà o de rebre'n. A més, segons les normes, "els que directament o indirectament puguin violar el secret, tant si es tracta de paraules, escrits, senyals o qualsevol altre mitjà, incorrerien en la pena d'excomunió "latae sententiae" reservada a la Seu Apostòlica". Així mateix, les regles marquen que els cardenals s'abstindran de tota forma de pactes i compromisos de comú acord.
El cerimonial del conclave arrencava puntual a dos quarts de cinc de la tarda d'aquest dimarts, 12 de març. Després d'una cerimònia a la Capella Paulina, els cardenals han desfilat fins a la Capella Sixtina seguint un ordre estipulat: primer els cardenals bisbes, després els preveres i, per últim, els diaques. La llengua vehicular dels actes i del conclave és el llatí.
El cardenal degà, Angelo Sodano, ha llegit la fórmula de jurament. A continuació i davant del judici final de Miquel Àngel, cada cardenal elector ha dit el seu nom i, posant la mà sobre els evangelis, ha pronunciat el "Prometo, m'obligo i juro". El primer ha estat Tarcisio Bertone, secretari d'Estat del Vaticà i camarlenc. Segons la fórmula del jurament, recollida a la "Universi dominicis gregis", els cardenals prometen "observar amb la màxima fidelitat" el secret sobre tot el que es relaciona amb l'elecció del nou papa, tant durant com després de l'elecció. Juren no afavorir cap interferència i es comprometen, en cas de ser elegits, a exercir fidelment el "munus petrinum" de pastor de l'Església universal.
Els actes han començat a les deu del matí amb la missa "Pro eligendo romano pontifice" a la basílica de Sant Pere, que s'ha obert a tots els fidels. L'ha oficiat el degà del col·legi cardenalici, el cardenal Angelo Sodano, que ha demanat a Déu que doni aviat "un altre bon pastor per a la seva Santa Església". Les paraules de Sodano han estat analitzades amb lupa per si donava alguna pista sobre el camí que s'espera del nou pontificat. Ara fa vuit anys, qui va oficiar aquesta missa va ser l'aleshores cardenal degà, Joseph Ratzinger, que, hores després, es va convertir en nou papa. Sodano, però, no serà present al conclave perquè té més de 80 anys.
Tres candidats a les travesses
Un cardenal nord-americà, un de brasiler i un d'italià guanyen pes en les travesses dels vaticanistes a la premsa italiana. Es tracta del cardenal de Boston, Sean O'Malley, de 68 anys; el del Brasil, Odilo Pedro Scherer, de 64 anys, i l'italià Angelo Scola, de 71 anys.
Com és l'elecció i qui pot votar
El pròxim pontífex necessitarà una majoria dels dos terços dels vots dels cardenals assistents. Com que són 115, es necessitarà un mínim de 77 vots. L'elecció es fa únicament per escrutini. Si no hi ha consens en la primera votació, es continuarà durant la segona jornada amb quatre escrutinis més, dos al matí i dos a la tarda.
Quan el nou pontífex hagi estat escollit, sonaran les campanes de la basílica de Sant Pere. Des de l'aparició del fum blanc fins a l'anunci passaran uns 40 minuts. Durant aquesta estona, es durà a terme el ritu d'acceptació per part del nou papa, el canvi d'ornaments, així com el ritu d'obediència per part dels cardenals presents a la Capella Sixtina. Si cap dels cardenals aconsegueix els dos terços dels vots durant tres dies consecutius, se suspèn el conclau durant un dia per fer una pausa.
Quins cardenals poden votar
El col·legi cardenalici està format per 207 cardenals procedents de 66 països. Del total de cardenals, dos van ser designats per Pau VI; 115 per Joan Pau II i 90 per Benet XVI. D'aquests 207 cardenals, només 117 poden votar i entrar a la Capella Sixtina perquè són els que tenen menys de 80 anys. Tot i que no participen a la votació, els octogenaris poden ser escollits papa.
Dels 117 electors amb dret a vot, dos ja van anunciar que no participarien en el conclau: l'indonesi Julius Riyadi Darmaatmadja, per malaltia, i el britànic Keith O'Brien, arquebisbe de Saint Andrews i Edimburg, acusat de "comportament inapropiat" als anys 80. Per això seran 115 els que designaran el nou pontífex, els mateixos que el 2005 van escollir papa Joseph Ratzinger.
El procés arriba precedit per la polèmica que ha generat la renúncia de Benet XVI i els últims escàndols en el si de l'Església.
Podeu seguir tots els detalls del conclave a l'especial Cap a un nou papat.
