Els blogs del Marroc aposten per la reforma mentre la revolta líbia s'ensenya a Flickr (1)

Els moviments de protesta del Marroc fan servir els blogs i el Twitter per estendre el seu missatge mentre que a Líbia, on la situació ha pres un altre caire, s'ha tallat l'accés a internet, en un gest que podria confirmar la rellevància d'aquestes eines, si més no, el règim hi veu un perill.
janquim

Els blogs del Marroc aposten per la reforma mentre la revolta líbia s'ensenya a Flickr (1)

Els moviments de protesta del Marroc fan servir els blogs i el Twitter per estendre el seu missatge mentre que a Líbia, on la situació ha pres un altre caire, s'ha tallat l'accés a internet, en un gest que podria confirmar la rellevància d'aquestes eines, si més no, el règim hi veu un perill.
Actualitzat
En el cas del Marroc, l'anàlisi exigeix un cert deteniment. Mentre la població jove s'intenta alçar contra la corrupció i la repressió, la veritat és que l'aparença democràtica fa molts anys que confereix a aquest país un tracte diferent dels que troben altres règims de la zona.

Rei protegit per la "baraka"

A més, com que el rei prové de la família del profeta i això li confereix la "baraka", és a dir, la gràcia divina, les protestes han tingut molta cura de referir-se a reformes que tenen a veure amb el govern i el Parlament en comptes d'esmentar la monarquia com a problema.

Tot i això, alguns observadors asseguren que si el rei no entén el missatge podria veure's abocat a un camí força diferent o això és el que sosté des del seu blog Te a la menta William Sonday. Una altra mirada estrangera es fa ressò de la naturalitat amb què el govern entoma les manifestacions, considerades un signe de normalitat. Esclar que el compta és l'opinió dels marroquins.

Blogs a la mar

La principal xarxa de blogs del Marroc és BlogMa, on s'agreguen els blogs d'aquest origen sense que en aparença hagin estat objecte de cap restricció. Actualitzen els últims apunts publicats pels seus autors i es refereixen a la jornada de protesta sense embuts. 

Larbi, amb la seva ampolla llançada al mar, que és com es diu el seu blog, es mantindrà allunyat d'internet fins al dia 24. Mentrestant, explica què opina i comparteix el vídeo que es va fer públic per a la convocatòria.

Malika Ahfiri expressa aquest estat de confiança en una generació més jove però coincideix amb altres a emprar un to gens polemista amb la corona tot i mostrar els vídeos de la protesta

A Reading Morocco s'insisteix que el govern ha volgut desacreditar els manifestants mentre que a Parole de democrate hi ha notícies de les revoltes als països veïns.

En general, es reconeix que internet ha impulsat una altra manera de fer al país, des de fa uns quants anys, i s'atribueix als blogs un paper cabdal. Però, a diferència d'altres indrets, les fronteres entre la prohibició i la llibertat són més subtils.

Premis oficials

Fins al punt que cada any es lliuren uns premis als millors blogs. Els que corresponen a l'any 2011 es van entregar el 29 de gener passat, menys d'un mes enrere, amb assistència del ministre d'Indústria, Ahmed Reda Chami, que és qui té les competències de noves tecnologies, al teatre Mohamed VI. Tot ben oficial.

El millor bloguista masculí és el mateix que fa un text en què opina que ni tenen raó els que diuen que els manifestants són traïdors ni els que diuen que els que s'hi oposen són de la policia. S'esforça per defensar la capacitat de debat, la "perla" del Marroc. Es fa dir "Bigbrother" i s'anuncia com "el blog que allibera".

El premi a la millor bloguista va ser per a "Marrokia", que en el seu darrer apunt es queixa del vandalisme alhora que prega per escoltar la generació jove i pronostica que el canvi al Marroc no seguirà la ruta de cap altre país. Els blogs premiats pel ministre, per tant, se situen al mig, entre el govern i els opositors, sense gosar anar més enllà però sense actuar com a simples veus oficialistes.

També hi havia un premi al millor tuitaire i va ser per a  Lammiia, autor d'un blog en anglès sobre tecnologies i tasques professionals. Esclar que al Twitter hi ha altres perfils menys ajustats a la versió oficial.

Emigrants i exiliats

Mariam Elmas, per exemple, és una jove activa en aquest canal, amb tota probabilitat des dels Països Baixos, com altres ho fan des de Bèlgica, i que reenvia als qui la segueixen la informació que troba en cercles propers al moviment 20 de Febrer. Al seu blog, reitera la condemna de la violència que s'escampa des dels nuclis vinculats a les protestes.

Al Marroc, Google és, com en tants altres llocs, el lloc més visitat, però el segueixen de ben a prop les xarxes socials. La seva rellevància sembla indefugible. Segons l'article encara vigent a la Wikipedia, l'Estat hauria adoptat una política més aviat liberal en aquest terreny.

També hi ha hagut situacions que contrasten amb aquesta atmosfera. El blog Al Jinane, ara inexistent, va rebre el premi de Reporters Sense Fronteres. Així el presenten a Global Voices, una organització mundial que defensa els bloguistes dels països amb menys condicions i que manté actius els espais dedicats al Marroc, a Líbia i al conjunt de les revoltes nord-africanes.

La ironia dels reformistes

Amb imatges que no fan pensar en un moviment islamista, els marroquins rebels intenten demostrar que són joves reformistes sense cap voluntat, per ara, de foragitar el rei, a diferència del que han volgut els ciutadans d'altres països. I mostren com la policia hauria afavorit els desordres per desacreditar la protesta.

Com fa notar un tuitaire, els àrabs no bategen les revolucions amb un color sinó que hi posen data. Ara bé, la data també serveix per a la ironia. Com que els missatges de protesta solen dur l'etiqueta relativa al 20 de febrer, i davant dels intents de desacreditar el moviment, s'ha reaccionat amb humor.

Ja hi ha desenes de missatges al Twitter amb l'etiqueta crítica. Es tracta d'acusar els organitzadors de les protestes de qualsevol mal, des de l'assassinat de Kennedy fins a les epidèmies víriques. Com que hi ha marroquins a molts països es poden trobar exemples de tota mena, fins i tot al·lusions a la lesió del porter del Barça Víctor Valdés, una mica com van reaccionar molts bascos davant les exigències al nou partit independentista

(continua aquí)

NOTÍCIES RELACIONADES