Salt

El Tribunal d'Estrasburg dóna la raó a la PAH i ordena aturar el desallotjament d'un bloc de Salt

El Tribunal Europeu ha donat la raó a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i ha ordenat aturar fins al 29 d'octubre el desallotjament de l'edifici de Salt on, des de fa mig any, viuen 43 persones. La decisió afecta només dues famílies, que són les que consten al recurs presentat per la PAH, però el jutge de Girona que havia d'aplicar l'ordre de desnonament ho ha estès a la resta de famílies.

RedaccióActualitzat

La justícia ha paralitzat fins al 29 d'octubre el desallotjament del bloc de pisos de Salt ocupat des de fa mig any i on viuen 43 persones, 21 de les quals són menors. La decisió l'ha pres el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg, que ha respost així al recurs presentat per l'advocat de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Benet Salellas, en base a dues famílies que estan empadronades a l'edifici. El fet que en aquestes famílies hi hagi diversos nens ha estat determinant per ajornar el desallotjament. Tot i que la decisió del tribunal només afectava nou persones, el jutjat d'instrucció número 3 de Girona ha ordenat "suspendre el desallotjament", incloent-hi així les 14 famílies restants.

El tribunal sosté que fer fora aquestes persones seria una infracció d'un dret internacional com és el de l'habitatge. L'alt tribunal ha demanat al govern espanyol que li faci arribar informació sobre les dues famílies que consten al recurs; quines mesures socials i de reallotjament els garantirà, amb quin calendari i com protegirà la vulnerabilitat dels nens. El termini acaba el 24 d'octubre.

En una entrevista al canal 324, Ada Colau, portaveu de la PAH, i Pau Llonch, portaveu de la campanya obra social de la PAH, han reclamat al govern espanyol i a la Generalitat que fixi mesures de reallotjament per a les 16 famílies que viuen a l'immoble. "La ciutadania ha fet el que els polítics són incapaços de fer", ha afegit Colau.

Segons l'advocat de la plataforma, si no es respon a aquesta crida, s'estarien vulnerant dos articles del Conveni dels Drets Humans, sobretot tenint en compte la presència de menors: el que prohibeix el tracte inhumà o degradant i el dret al respecte a la vida familiar i a tenir un domicili.

Mesures cautelars

És la primera vegada que aquesta alta instància judicial atura un desnonament penal. Ara bé, un cop esgotat el termini i amb les explicacions que li hagi fet arribar el govern espanyol, l'alt tribunal haurà de decidir si n'hi ha prou per aixecar les mesures cautelars i si admet a tràmit la demanda dels afectats.

Emoció i eufòria entre els aplegats

La multitud que s'ha aplegat a l'edifici per evitar que la comitiva judicial obligués a desocupar-lo ha celebrat la decisió europea com una gran victòria. L'emoció, l'eufòria i els crits s'han desfermat entre els centenars de persones vingudes d'arreu. Les famílies que viuen al bloc, a més, han sortit als balcons i han baixat de l'edifici per abraçar-se amb tothom.

L'aturada arriba després que més de 700 persones, segons la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), hagin passat la nit al bloc, precisament, per evitar-ne el desallotjament, que estava previst per aquest dimecres a les 9 hores per ordre de l'Audiència de Girona. A l'acte de suport, també s'hi han afegit associacions, sindicats i alguns partits polítics. Fins i tot, la Generalitat va enviar divendres al jutjat una demanda d'ajornament del desallotjament perquè considerava que algunes famílies s'haurien de reallotjar en una vivenda d'emergència.

El vaixell insígnia de la PAH

Es tracta de la mobilització més important al voltant d'una ocupació que va començar el març passat i que s'ha convertit en el vaixell insígnia de la PAH, el primer del que anomenen la seva obra social, és a dir, recuperar els pisos buits dels bancs. En aquest cas s'ocupava un bloc deshabitat des de feia tres anys i propietat de la Sareb. L'agost passat, l'organisme va sol·licitar el desallotjament del bloc, mesura que va ser fixada finalment pel jutjat d'instrucció número 3 de Girona.

Amb l'ocupació, es donava sostre a setze famílies que havien estat desnonades, i l'objectiu era negociar amb la Sareb un lloguer social. Els ocupants són una quarantena de persones, la meitat infants, de famílies catalanes i d'originàries de Gàmbia, el Marroc, la Xina, l'Equador o el Perú. Algunes sobreviuen amb 426 euros al mes, encara que moltes no tenen ingressos. Per això, l'acció paral·lela va ser convertir en hort el descampat del costat i cultivar-hi aliments.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut