L'economista Fabià Estapé mor a Lleó d'un atac de cor als 88 anys
El professor Fabià Estapé ha mort aquest dimecres a Lleó als 88 anys d'un atac de cor. Va ser rector a la Universitat de Barcelona i professor de Política Econòmica a la mateixa institució. Acadèmicament, una de les seves aportacions més importants va ser la difusió a l'estat espanyol de l'obra de l'economista nord-americà nascut a Àustria J. Schumpeter i de l'anomenada escola històrica i institucionalista. Al llarg de la seva carrera va rebre moltes distincions. Va ser guardonat amb la Legió d'Honor per part del govern francès i amb la Creu d'Alfons X el Savi. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.
RedaccióActualitzat
Fabià Estapé va ser un economista tot terreny. D'aquí, per exemple, que s'atrevís amb la política. A principis dels 70, va col·laborar amb el règim franquista, i va dissenyar el segon i tercer pla de desenvolupament, juntament amb el seu amic, l'aleshores ministre Laureà López Rodó.
Com ell mateix explicava, aquella feina li va suposar molts costos personals, però també molts beneficis per a una Espanya que necessitava modernitzar-se, sortir de l'autarquia imperant i pujar al carro del creixement econòmic d'una Europa que caminava cap a la unificació.
Mort Franco, Estapé es va declarar obertament d'esquerres. Va militar a Comissions Obreres, al PSUC, i va exercir també una enorme influència sobre les elits del socialisme català. Una influència que provenia, en bona part, de la seva tasca docent.
Estapé i la universitat van ser un binomi inseparable. Va ser rector de la Universitat de Barcelona en dues ocasions i es va convertir en el patriarca de tota una generació d'economistes catalans i espanyols. Entre els seus deixebles hi trobem personatges públics com Josep Piqué, Narcís Serra, Pasqual Maragall i Ernest Lluch, a qui sempre va professar la seva admiració.
La seva ingent activitat divulgadora va transcendir la universitat. Estapé va començar a escriure a "La Vanguardia" l'any 55 i va arribar a publicar més de 1.500 articles. A més de ser autor de diversos llibres, va col·laborar en ràdio i televisió, sempre amb la voluntat de fer més entenedora l'economia per al gran públic.
Un cop s'ha conegut la notícia de la seva mort, el nom de Fabià Estapé s'ha convertit en "trending topic" a Twitter.
Com ell mateix explicava, aquella feina li va suposar molts costos personals, però també molts beneficis per a una Espanya que necessitava modernitzar-se, sortir de l'autarquia imperant i pujar al carro del creixement econòmic d'una Europa que caminava cap a la unificació.
Mort Franco, Estapé es va declarar obertament d'esquerres. Va militar a Comissions Obreres, al PSUC, i va exercir també una enorme influència sobre les elits del socialisme català. Una influència que provenia, en bona part, de la seva tasca docent.
Estapé i la universitat van ser un binomi inseparable. Va ser rector de la Universitat de Barcelona en dues ocasions i es va convertir en el patriarca de tota una generació d'economistes catalans i espanyols. Entre els seus deixebles hi trobem personatges públics com Josep Piqué, Narcís Serra, Pasqual Maragall i Ernest Lluch, a qui sempre va professar la seva admiració.
La seva ingent activitat divulgadora va transcendir la universitat. Estapé va començar a escriure a "La Vanguardia" l'any 55 i va arribar a publicar més de 1.500 articles. A més de ser autor de diversos llibres, va col·laborar en ràdio i televisió, sempre amb la voluntat de fer més entenedora l'economia per al gran públic.
Un cop s'ha conegut la notícia de la seva mort, el nom de Fabià Estapé s'ha convertit en "trending topic" a Twitter.
