El no europeu a la "doctrina Parot" obre la porta a l'excarceració de més de 100 etarres

En total hi ha 111 presos d'ETA afectats per la "doctrina Parot". Alguns han mort i d'altres encara no han complert l'estada mínima a la presó, però n'hi ha 53 que podrien sortir en llibertat en qüestió de setmanes. En aquest grup destaquen Domingo Troitiño, condemnat per 22 assassinats, entre atemptats amb resultat de mort i assassinats directes, pels quals ha compert 26 anys de presó, i Juan Carlos Arruti Azpitarte, que, amb 24 assassinats fa 24 anys que és a la presó.
El no europeu a la "doctrina Parot" obre la porta a l'excarceració de més de 100 etarres
Redacció

El no europeu a la "doctrina Parot" obre la porta a l'excarceració de més de 100 etarres

En total hi ha 111 presos d'ETA afectats per la "doctrina Parot". Alguns han mort i d'altres encara no han complert l'estada mínima a la presó, però n'hi ha 53 que podrien sortir en llibertat en qüestió de setmanes. En aquest grup destaquen Domingo Troitiño, condemnat per 22 assassinats, entre atemptats amb resultat de mort i assassinats directes, pels quals ha compert 26 anys de presó, i Juan Carlos Arruti Azpitarte, que, amb 24 assassinats fa 24 anys que és a la presó.
Redacció Actualitzat
Henri Parot, l'etarra que va donar nom a aquesta doctrina judicial. (Foto: Reuters)

Henri Parot, l'etarra que va donar nom a aquesta doctrina judicial. (Foto: Reuters)

Què és la "doctrina Parot"?

L'anomenada "doctrina Parot" modifica el mecanisme de rebaixa del compliment de condemnes per beneficis penitenciaris. La va establir el Tribunal Suprem el febrer del 2006 aprofitant la resolució d'un recurs presentat pel membre d'ETA Henri Parot.

Segons aquest criteri, els beneficis penitenciaris s'apliquen de forma individual a cadascuna de les condemnes d'un intern. Fins aleshores, la rebaixa s'aplicava a un màxim de 30 anys, que és el màxim de compliment de penes que marca la llei, però la doctrina Parot ha permès augmentar el temps que els presos per diversos delictes s'estan a la presó.

El cas de l'etarra Del Río

El 10 de juliol del 2012 el Tribunal Europeu dels Drets Humans va sentenciar que la doctrina Parot violava articles de la Convenció Europea dels Drets Humans. Per aquesta raó va instar el govern espanyol a posar en llibertat l'etarra Inés del Río Prada. En el cas de Del Río, responsable de 24 assassinats i condemnada a 3.000 anys de presó, la derogació de la doctrina Parot evitarà que compleixi condemna fins al 2017.

Un centenar d'etarres afectats

A banda de Del Río, en total hi ha 111 presos d'ETA afectats per la "doctrina Parot". Alguns han mort i d'altres encara no han complert l'estada mínima a la presó, però n'hi ha 53 que podrien sortir en llibertat en qüestió de setmanes.

 Domingo Troitiño, condemnat per 22 assassinats, entre atemptats amb resultat de mort i assassinats directes, pels quals ha compert 26 anys de presó; Juan Carlos Arruti Azpitarte, que, amb 24 assassinats fa 24 anys que és a la presó; José Antonio López, "Kubati", condemnat a 1.200 anys pels assassinats, entre d'altres, de Yoyes, l'exdirigent d'ETA assassinada davant del seu fill. Juan José Zubieta, condemnat a 1.300 anys per l'atemptat a la caserna de Vic.

També són a la llista Santiago Arrospide Sarasola, àlies "Santi Potros", condemnat com a inductor de l'atemptat a l'Hipercor de Barcelona; Juan Lorenzo Lasa Mitxelena, àlies "Txikierdi", que va ser cap de comandos; Iñaki Arakama Mendía, àlies "Makario", i Josu Amantes Arnaiz, àlies "Txirlas".

En la llista de terroristes afectats per la doctrina Parot també s'inclouen set membres dels GRAPO i un dels GAL.

Delinqüents comuns, també

La doctrina Parot no s'ha aplicat només a terroristes. Una trentena de presos comuns amb delictes molt greus també poden sortir de la presó amb l'anul·lació de la doctrina. Són almenys vuit agressors sexuals i diversos protagonistes de la crònica negra espanyola dels últims anys. Entre ells hi ha el denominat "violador de l'ascensor" o Miguel Ricart, un dels condemnats per l'assassinat de les nenes d'Alcàsser.

És aquest col·lectiu el que més preoupa les forces de seguretat, incapaç de controlar-los fora de la presó i prevenir situacions de risc.