El govern nipó té previst tornar a posar en marxa la central de Fukushima i construir noves plantes nuclears
Milers de persones s'han manifestat al voltant de la zona ministerial de Tòquio per demanar la fi de l'ús de l'energia nuclear al Japó just la vigília del segon aniversari del terratrèmol i posterior tsunami que va sacsejar Fukushima. Però el primer ministre d'aquest país, el conservador Shinzo Abe, té previst tornar a posar en marxa la central i, fins i tot, construir-ne de noves.
RedaccióActualitzat
Milers de persones s'han manifestat aquest diumenge al voltant de la zona ministerial de Tòquio per demanar la fi de l'ús de l'energia nucelar al Japó. La marxa s'ha fet just la vigíla del segon aniversari del terratrèmol i posterior tsunami que va sacsejar Fukushima. Dos anys després del desastre nuclear, encara hi ha 160 mil desplaçats i les localitats situades al voltant de la planta nuclear estan desahabitades. A més, la població tem l'alt risc de càncer o de malalties vinculades a la radiació. El govern del Japó no té intenció de prescindir d'aquest tipus d'energia. De fet, el primer ministre, Shinzo Abe, té previst tornar a posar en marxa Fukushima i fins i tot construir noves centrals nuclears.
Encara que el seu antecessor, Yoshihiko Noda, va prometre arran del desastre un futur sense nuclears a partir del 2030, la victòria per una aclaparadora majoria del conservador Abe el desembre dibuixa un retorn progressiu a l'energia atòmica. El nou govern nipó encara no ha revelat amb claredat quina serà la seva política energètica per al futur, tot i que ha ofert pistes sobre la seva inclinació cap a aquest tipus d'energia. "Reactivarem els reactors nuclears quan es confirmi que són segurs", va anunciar el primer ministre fa unes setmanes.
Els reactors no reprendran completament l'activitat durant tres anys
El que sembla gairebé segur és que els reactors, aturats per passar les inspeccions de seguretat exigides pel govern després de l'accident, no podran reprendre completament l'activitat com a mínim en tres anys. A més, en el cas de no reactivar-ne cap abans del setembre, el Japó tornarà presumiblement a l'apagada nuclear completa, tal com va passar entre maig i juny del 2012 per primera vegada en 42 anys, ja que llavors està programada l'aturada dels reactors de la central d'Oi, els dos únics actius al país.
D'altra banda, hi ha la necessitat de controlar l'increment del cost de les importacions d'hidrocarburs que alimenten les centrals tèrmiques després del tancament de les nuclears, que abans de l'accident aportaven un 30% del proveïment total del país. En aquest sentit, només el 2012 les importacions d'hidrocarburs es van incrementar un 10,4%, cosa que va arrossegar el país al dèficit comercial més gran de la història. Tanmateix, tot i la contundència de les xifres, experts en la matèria dubten de la necessitat de reprendre l'energia nuclear.
Gairebé 25.000 milions d'euros de diners públics
Fins ara, la major elèctrica del Japó ha rebut prop de 3 bilions de iens (24.640 milions d'euros) de diners públics per cobrir els costos de l'accident, al marge d'haver incrementat la tarifa elèctrica de les llars en un 10 per cent. A més, les operadores elèctriques nipones hauran d'invertir almenys 1,1 bilions de iens (uns 9.000 milions d'euros) per implementar els nous estàndards de seguretat exigits a les seves centrals.
Abe vol reprendre les centrals nuclears, però l'opinió pública es mostra contrària i el que vol és eliminar-les. En aquest sentit, des del primer aniversari de la tragèdia, cada divendres membres de la Coalició Metropolitana Antinuclear, formada en total per unes 200.000 persones de 13 organitzacions de l'arxipèlag, es manifesten per demanar la fi de les nuclears al Japó. Una consigna a la qual, segons una enquesta realitzada pel diari "Asahi Shimbun", dóna suport prop del 74 per cent de la població japonesa, preocupada sobretot per la radiació en els aliments i els prop de 52.000 desplaçats que va deixar la crisi nuclear.
L'objectiu del primer ministre Abe en el futur és una combinació d'energies, sense descartar la construcció de noves unitats. "Els nous reactors seran completament diferents als de la central de Fukushima Daiichi, que van causar la crisi nuclear", va afirmar després d'assumir el poder el desembre. I va afegir que el govern farà "majors esforços perquè no es produeixin danys en la vida dels ciutadans ni en l'activitat econòmica", tot i que la decisió final no obtindrà llum verda, segons va dir, sense "el consentiment del poble japonès", un obstacle que ara sembla complex.
Encara que el seu antecessor, Yoshihiko Noda, va prometre arran del desastre un futur sense nuclears a partir del 2030, la victòria per una aclaparadora majoria del conservador Abe el desembre dibuixa un retorn progressiu a l'energia atòmica. El nou govern nipó encara no ha revelat amb claredat quina serà la seva política energètica per al futur, tot i que ha ofert pistes sobre la seva inclinació cap a aquest tipus d'energia. "Reactivarem els reactors nuclears quan es confirmi que són segurs", va anunciar el primer ministre fa unes setmanes.
Els reactors no reprendran completament l'activitat durant tres anys
El que sembla gairebé segur és que els reactors, aturats per passar les inspeccions de seguretat exigides pel govern després de l'accident, no podran reprendre completament l'activitat com a mínim en tres anys. A més, en el cas de no reactivar-ne cap abans del setembre, el Japó tornarà presumiblement a l'apagada nuclear completa, tal com va passar entre maig i juny del 2012 per primera vegada en 42 anys, ja que llavors està programada l'aturada dels reactors de la central d'Oi, els dos únics actius al país.
D'altra banda, hi ha la necessitat de controlar l'increment del cost de les importacions d'hidrocarburs que alimenten les centrals tèrmiques després del tancament de les nuclears, que abans de l'accident aportaven un 30% del proveïment total del país. En aquest sentit, només el 2012 les importacions d'hidrocarburs es van incrementar un 10,4%, cosa que va arrossegar el país al dèficit comercial més gran de la història. Tanmateix, tot i la contundència de les xifres, experts en la matèria dubten de la necessitat de reprendre l'energia nuclear.
Gairebé 25.000 milions d'euros de diners públics
Fins ara, la major elèctrica del Japó ha rebut prop de 3 bilions de iens (24.640 milions d'euros) de diners públics per cobrir els costos de l'accident, al marge d'haver incrementat la tarifa elèctrica de les llars en un 10 per cent. A més, les operadores elèctriques nipones hauran d'invertir almenys 1,1 bilions de iens (uns 9.000 milions d'euros) per implementar els nous estàndards de seguretat exigits a les seves centrals.
Abe vol reprendre les centrals nuclears, però l'opinió pública es mostra contrària i el que vol és eliminar-les. En aquest sentit, des del primer aniversari de la tragèdia, cada divendres membres de la Coalició Metropolitana Antinuclear, formada en total per unes 200.000 persones de 13 organitzacions de l'arxipèlag, es manifesten per demanar la fi de les nuclears al Japó. Una consigna a la qual, segons una enquesta realitzada pel diari "Asahi Shimbun", dóna suport prop del 74 per cent de la població japonesa, preocupada sobretot per la radiació en els aliments i els prop de 52.000 desplaçats que va deixar la crisi nuclear.
L'objectiu del primer ministre Abe en el futur és una combinació d'energies, sense descartar la construcció de noves unitats. "Els nous reactors seran completament diferents als de la central de Fukushima Daiichi, que van causar la crisi nuclear", va afirmar després d'assumir el poder el desembre. I va afegir que el govern farà "majors esforços perquè no es produeixin danys en la vida dels ciutadans ni en l'activitat econòmica", tot i que la decisió final no obtindrà llum verda, segons va dir, sense "el consentiment del poble japonès", un obstacle que ara sembla complex.
