Saragossa

El govern aragonès rebateja el català de la Franja com a "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental"

El govern aragonès evita el terme "català de la Franja" en l'esborrany de la nova llei de llengües i el denomina "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental". L'executiu de Luisa Fernanda Rudi assegura que en suprimeix "el caràcter impositiu" i "posa èmfasi en la protecció". La Generalitat "ho lamenta".

RedaccióActualitzat
El govern de l'Aragó ha presentat l'esborrany de l'avantprojecte de la nova llei de d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de la comunitat, una llei en què es posa èmfasi, segons la consellera d'Educació, Universitat, Cultura i Esport, Dolores Serrat, "en la protecció" i en què se suprimeix el "caràcter impositiu". Un altre dels objectius del text és, segons la mateixa consellera, que cap modalitat lingüística aragonesa "pugui estar subjecta a organismes reguladors aliens a la nostra comunitat autònoma".

El nou text considera el castellà llengua oficial de la comunitat i estableix que té dues llengües més que considera com a pròpies: la "llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca", és a dir, l'aragonès, i la "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental", que no és altra que el català de la Franja.

L'executiu de la popular Luisa Fernanda Rudi, que governa amb el Partit Aragonès, es treu de la màniga aquesta denominació per esquivar el terme "català" en una llei que era un compromís electoral i que suposa un retrocés respecte de la que havia aprovat l'anterior govern, del PSOE, amb el suport de la Chunta Aragonesista.

El govern aragonès es reserva el dret de determinar les zones i municipis d'ús de cada varietat. Segons Serrat, la llei "no està feta contra ningú, sinó per a tothom, a favor del patrimoni lingüístic", però ha afegit que es tracta d'una qüestió prou "complexa" perquè "no hi hagi un acord unànime en la denominació".

Entre altres canvis, l'avantprojecte elimina l'obligació de les administracions de respondre els ciutadans en la llengua amb què aquests s'hi hagin dirigit i estableix tan sols que "ho podrà" fer, "sense cap gènere d'imposició". Pel que fa a l'ensenyament, la llei estableix que es podran estudiar en qualsevol nivell i etapa educativa" i de "manera especial en les zones d'ús històriques" de cada modalitat, però en cap cas seran llengües vehiculars als centres educatius.

El text, que ha despertat la indignació de les entitats culturals de la franja de Ponent, també planteja fusionar les dues acadèmies previstes en l'anterior text en una sola Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

La Generalitat ha lamentat els canvis en unes declaracions molt breus. "Se'm fa molt difícil d'entendre la mesura, i ho lamento", ha afirmat el portaveu del govern, Francesc Homs, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu. Homs ha afegit que "la gent que parla català, sigui d'on sigui, continuarà parlant català", també en referència a l'ofensiva del govern de les Illes Balears contra la llengua.

Per la seva part, les associacions de la Franja han exigit al govern aragonès que reconegui i protegeixi el català i l'aragonès "allà on són llengua històrica". L'Institut d'Estudis del Baix Cinca, l'Associació Cultural del Matarranya i el Centre d'Estudis Ribagorçans han subscrit la petició.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut