El científic Joan Massagué descobreix el possible origen de la metàstasi

El científic Joan Massagué, del centre mèdic Sloan Kettering de Nova York, hauria descobert el mecanisme que fa que les cèl·lules canceroses s'estenguessin a altres òrgans. És el que es coneix com a metàstasi. Trobar el mecanisme que provoca la metàstasi al cervell en els càncers de pulmó i mama obre la porta a trobar una teràpia eficaç.
El científic Joan Massagué descobreix el possible origen de la metàstasi
Nova York

El científic Joan Massagué descobreix el possible origen de la metàstasi

El científic Joan Massagué, del centre mèdic Sloan Kettering de Nova York, hauria descobert el mecanisme que fa que les cèl·lules canceroses s'estenguessin a altres òrgans. És el que es coneix com a metàstasi. Trobar el mecanisme que provoca la metàstasi al cervell en els càncers de pulmó i mama obre la porta a trobar una teràpia eficaç.
RedaccióActualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/AturarSilenciarPujar el volumDisminuir el volumInstruccions per interactuar amb el player
imatge

El científic Joan Massagué, del centre mèdic Sloan Kettering de Nova York, ha descobert el mecanisme que faria que les cèl·lules canceroses s'estenguessin a d'altres òrgans. És el que es coneix com a metàstasi.  

Fa deu anys que Joan Massagué va decidir centrar les seves investigacions en la metàstasi, el mecanisme pel qual el càncer s'estén a altres parts del cos. Durant aquest temps, ell i el seu equip han anat fent petits passos, descobrint parts d'aquest mecanisme, però, ara, sembla que han arribat a poder explicar-ne el funcionament.

De fet, l'equip de Massagué ha estudiat com els càncers de mama o de pulmó fan metàstasi al cervell. Això vol dir que les cèl·lules canceroses viatgen a través dels vasos sanguinis i arriben al cervell. Un cop aquí, l'organisme es defensa de les cèl·lules canceroses amb un enzim anomenat plasmina. La plasmina fa dues coses: evita que les cèl·lules s'adhereixin a la paret dels vasos i a partir d'aquí formin un nou tumor, i ataca les cèl·lules canceroses fent que es destrueixin. Però algunes de les cèl·lules canceroses han après a lluitar contra la plasmina i han desenvolupat una mena d'escut, l'L1CAM, que les fa resistents a la plasmina. I aquí és on l'equip de Massagué està treballant per trobar un fàrmac que sigui capaç de destruir aquest escut.

Però fins que el fàrmac es pugui aplicar en humans passarà molt de temps. Quan estigui a punt, s'assajarà en ratolins i, si és segur i eficaç, es provaria amb persones que hagin tingut metàstasi i corrin el risc de tornar-ne a tenir.

L'altra incògnita important és saber si el mecanisme que origina la metàstasi al cervell és el mateix que el que la provoca en altres òrgans. Els científics que han fet l'estudi creuen que sí, però no ho sabran fins d'aquí a uns mesos. El treball el publica  la prestigiosa revista CELL.

La descoberta apunta que es podria evitar en molts casos que el càncer s'estengués i i reduir-ne així de manera significativa la mortalitat.

Des del laboratori del centre mèdic on treballa Massagué, que publica la descoberta, es diu que ja es treballa en la creació d'anticossos per evitar la metàstasi i s'està assajant en ratolins per comprovar la seva viabilitat.

Els resultats de la investigació són prometedors, tot i que el mateix Massagué  reconeix que el procés no serà fàcil, perquè se n'haurà de provar l'eficàcia i els efectes secundaris. Tot i que l'èxit no està assegurat, es tracta d'una gran avenç en l'estudi d'una malaltia que afecta milions de persones a tot el món.

VÍDEOS RELACIONATS